LES FIBRES TÈXTILS
INTRODUCCIÓ Les fibres tèxtils tenen una forma molt prima i allargada, aprox. 10-15μm de gruix i 10-50mm de llarg (algunes fins a 750mm). S’utilitzen soltes com a farciment o en forma de fils: estirades i caragolades per tal d’incrementar la seva resistència mecànica.
APLICACIONS Filatura: formació de fils
Tissatge: elaboració de teixits
CLASSIFICACIÓ
Les fibres vegetals tenen com a component bàsic la cel·lulosa, i les més importants són el cotó i el lli.
Les fibres animals s’obtenen del pèl de diferents animals i estan formades per proteïnes.
L’única fibra mineral natural és l’amiant, que destaca per la seva incombustibilitat i que ha estat molt utilitzada com a component del fibrociment, més conegut per la denominació comercial uralita. Actualment està en desús perquè és un producte molt perjudicial per a la salut si entra als pulmons per inhalació.
Les fibres artificials s’obtenen per la transformació de productes naturals a partir de cel·lulosa. Aquest tipus de fibres s’obtenen en forma de filament continu, però de vegades es tallen per ser filades soles o barrejades amb altres fibres. Les fibres de raió de viscosa, quan són tallades, es coneixen amb la denominació de fibrana.
Les fibres sintètiques s’obtenen directament a partir dels seus components elementals. Aquest tipus de fibres són polímers obtinguts en forma de filament pels processos de polimerització (poliaddició i policondensació).
PROPIETATS DE LES FIBRES A part de la llargària, el gruix i la textura externa, les propietats més importants de les fibres tèxtils són: Resistència a la tracció Elasticitat Uniformitat Higroscopicitat Aïllament tèrmic Suavitat al tacte Resistència als productes químics