+++ Aquest salm és l'oració d'un "pobre" (v +++ Aquest salm és l'oració d'un "pobre" (v. 1), que s'abandona a la misericòrdia i al poder de Déu enmig d'un greu perill (vv. 7-14). +++ Per a fonamentar la seva petició, el salmista no descriu dramàticament la intensitat dels seus sofriments —com sol succeir en les súpliques del saltiri (Sl 21; 40; 68; 87)—, sinó que apel·la amb insistència esperançada a la bondat infinita de Déu (vv. 5, 13, 15-17).

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Aquest salm és una súplica, mitjançant paraules molt senzilles. Però és també un himne, que canta a l'absolut de "només-Déu", i el seu l'amor fidel. Qui és aquest home que suplica i lloa? Es presenta ell mateix mitjançant dues característiques. És abans que res un "fidel", un "servidor de Déu", algú que se sent de Déu, totalment "orientat vers" Déu, mitjançant la fe i la confiança. És igualment un "anawim", un "pobre", un "desgraciat", que prega des de la seva situació: angoixa, opressió per part dels orgullosos i els poderosos. 2. AMB JESÚS El salm culmina amb una última "súplica": "Senyor, feu-me aquest gest, penyora de favor... " Imaginem-nos Jesús recitant aquest salm. Sí, Jesús és la veritable “penyora” del favor de Déu. Ell és qui ens treu de l'abisme de la mort"... Ell és qui ens "allibera dels nostres enemics". 3. AMB EL NOSTRE TEMPS "Escolteu, responeu, mireu, sentiu". Oració familiar, que utilitza les paraules més senzilles del diàleg humà. En l'oració, som davant "algú". Algú que ens mira! Algú que ens escolta! Algú que ens estima! És el balboteig de l'oració. Les nostres oracions són sovint buides i formalistes perquè ens acontentem de repetir mecànicament paraules i més paraules... Quan el que necessitem és prendre consciència d'una "presència".

Escolteu, Senyor, escolteu i responeu-me, que sóc un pobre desvalgut. Guardeu la meva vida, que sóc un fidel vostre. Salveu el vostre servent que en vós confia.

Sou el meu Déu, compadiu-me, Senyor, que tot el dia clamo a vós. Doneu aquest goig al vostre servent; a vós elevo la meva ànima.

Vós, Senyor, sou indulgent i bo, ric en l’amor per a tothom qui us invoca. Senyor, escolteu la meva pregària, escolteu la meva súplica.

Us invoco en hores de perill, i sé que m’escolteu. Entre els déus no hi ha ningú com vós, no hi ha gestes comparables a les vostres.

Tots els pobles que heu creat vindran a fer-vos homenatge i glorificaran el vostre nom. Diran: «Sou gran, Senyor, són prodigioses les vostres obres, vós sou l’únic Déu.»

Ensenyeu-me la vostra ruta, Senyor, que m’encamini en la vostra veritat; que el meu cor, tot sencer, veneri el vostre nom.

Us lloaré amb tota l’ànima, Déu meu, glorificaré per sempre el vostre nom: «Quin amor tan gran em teniu: m’heu salvat de la terra dels morts.»

s’han alçat contra mi uns arrogants, Déu meu, s’han alçat contra mi uns arrogants, uns insolents que no fan cas de vós volen la meva mort.

Vós, Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l’amor, mireu-me, apiadeu-vos de mi.

Doneu el triomf al vostre servent, la victòria al vostre fill d’esclava. Feu-me aquest gest, penyora de favor, i els qui m’odien veuran, avergonyits, que tinc en vós, Senyor, consol i ajuda.

«Ensenyeu-me la vostra ruta, Senyor, que m’encamini en la vostra veritat.» Avui us demano que em guieu, Senyor. Em trobo de vegades tan confús, tan perplex, quan he de decidir-me i deixar de banda una opció per prendre'n una altra, que he comprès finalment que és la meva falta de contacte amb vós el que em fa perdre claredat i perdre'm quan he de prendre decisions en la vida. Demano la gràcia de sentir-me prop vostre per veure amb la vostra llum i enfortir-me amb la vostra energia quan arriba el moment de prendre les decisions que marquen el meu pas pel món. De vegades són factors externs els que em confonen. Què dirà la gent, què pensaran, què resultarà... i després tot aquest conjunt d'ambient, atmosfera, prejudicis, modes, crítiques i costums. I més endins, és la confusió interna que noto, les pors, les afeccions, la falta de llibertat, el núvol d'egoisme. És allà on necessito especialment la vostra presència i el vostre auxili, Senyor. Allibereu-me de tots els complexos que m'impedeixen de veure-hi clar i d’escollir el que convé. Guieu-me en les decisions importants de la meva vida i en les opcions passatgeres que componen el dia i que, pas a pas, van marcant la direcció vers la qual es mou la meva vida. Guieu cada un dels meus passos, perquè camini amb rectitud i arribi on voleu portar-me. «Ensenyeu-me la vostra ruta, Senyor, que m’encamini en la vostra veritat.»

i feu que ens mantinguem durant tot el dia en el temor del vostre nom; Escolteu-nos, Senyor, que som uns pobres i desemparats; ensenyeu-nos la vostra ruta i feu que ens mantinguem durant tot el dia en el temor del vostre nom; que, encara que ens vegem submergits en l'abisme profund, sapiguem confiar en la vostra gran pietat envers nosaltres i beneir el vostre nom pels segles dels segles. Amén.