▬ El salmista, un ministre de la casa de Déu, assisteix a la intriga d’un rival sense escrúpols, que vol suplantar-lo en les seves funcions dins el temple. El salmista sap que continuarà d’una manera estable en el servei diví, perquè Déu és just. ▬ Com s’esdevingué amb Crist, també s’alcen contra l’Església els presumits, amants del mal, de les calúmnies i de la destrucció, amb la pretensió de donar glòria a Déu matant els fidels. ▬ Crist jutjarà els perseguidors i atorgarà la corona de la vida als seus servents fidels.

¿Per què et glories de ser maliciós, i et sents valent contra els fidels? Sempre premedites males jugades, tens la llengua igual que un bisturí, home impostor.

T’estimes més el mal que el bé, enganyar, que ser honrat; t’estimes les paraules funestes, llengua impostora.

Per això Déu et derrocarà per sempre, t’esmicolarà i t’arrasarà la casa, et desarrelarà d’entre els vius.

Els justos, quan ho vegin, diran, admirant-se’n: «Mireu, l’home valent: no buscava en Déu la seva força, es refiava de la seva riquesa, jugava segur.»

Però jo, com l’olivera en plena vida, dins la casa de Déu, confio en el seu amor per sempre més.

Sempre us donaré gràcies pel que vós heu fet; davant dels vostres fidels proclamaré la bondat del vostre nom.

“Paraules corrosives” ● Això em fa despertar alarmat davant la consciència de la meva falta de responsabilitat. La crítica o les xafarderies que tan fàcilment surten dels meus llavis, que deixo escapar com una broma, sense donar-hi importància, que defenso com una pràctica universal i una lleugeresa perdonable, són, en realitat, un cop baix, inhumà i cruel. ● Sóc cruel quan parlo malament dels altres. Sóc brutal quan murmuro, i sense cor quan critico. Tiro per terra reputacions, poso en perill les relacions dels altres entre ells, taco el bon nom dels altres. ● I la taca queda, perquè la gent tendeix a creure’s el mal i a ignorar el bé. La meva llengua és instrument de destrucció, i jo no ho sabia. “... tens la llengua igual que un bisturí, home impostor. T’estimes més el mal que el bé, enganyar que ser honrat; t’estimes les paraules funestes, llengua impostora.”

Pare de bondat, feu que ens recolzem en vós, que no confiem en les riqueses i que, lliurats a la vostra misericòrdia, habitem per sempre més a la vostra santa casa, que és l’Església. Per Crist, Senyor nostre.