TEMA 6: EL SÒL: PROCESSOS I RISCOS

PERFIL D'UN SÒL: CARACTERÍSTIQUES Constituït per capes: horitzons, amb característiques diferents. Ordenació vertical: Horitzó 0: restes vegetals i fullaraca (no sempre). Horitzó A: externa, superficial, meteoritzada. HUMUS. Zona d'eluviació o lixiviació, rentatge vertical important. Capa conreable. Horitzó B: mitjana. Encara arriben arrels. Menys fosca i meteoritzada. Zona d'il·luviació o precipitació. Horitzó C: roca mare fragmentada, sense humus, arrels i gasos. Zona de transició. Roca mare inalterada.

COMPONENTS Sòlids  50%(matèria orgànica i inorgànica), líquids  25% (dissolucions en aigua: sals,..) gasosos (O2 i CO2 bàsicament) INORGÀNICS (meteorització físico-química) Argiles: caolinites, esmectites, clorites. Coloració vermellosa. Òxids i hidròxids metàl·lics (de Fe i de Al). Coloració vermellosa Carbonats (calcita, dolomita). Coloració blanca Sulfats (guix). Dolents per vegetació. Coloració blanca Clorurs (halita, sobre evaporites). Dolents per vegetació. Coloració blanca

COMPONENTS ORGÀNICS Són restes d’éssers vius Plantes: paper fonamental en la formació del sòl. Restes es dipositen i s'integren. Animals: aportació de M.O pels excrements i fauna edàfica (acceleren la barreja amb els minerals). Microorganismes: aporten M.O per excreció. Mineralització: per organismes descomponedors que utilitzen biomassa morta i la transformen en M.I. Humus jove o brut: restes orgàniques reconeixibles. Humus elaborat: descomposició total de la M.O. Material negre amb hidrocarburs, cel·lulosa, compostos nitrogenats, àcids húmics i fúlvics, humina,...etc.

PROPIETATS TEXTURA : % en pes de cada fracció mineral. Argila < llim < sorra. Classes texturals ESTRUCTURA: agrupació de partícules en agregats. Condiciona l’aeració i la infiltració POROSITAT: espai no ocupat per partícules sòlides. Porositat = volum porus/volum sòl * 100 QUANTITAT D'AIGUA: saturats en terrenys plans, infiltració depenen del tipus de sòl TEMPERATURA + humitat: clima del sòl . Importància en l'alteració de roques, activitat microbiana, germinació de plantes i creixement. COLOR: interpretació confosa. A més matèria orgànica més fosc. PROFUNDITAT: important a l'agricultura. SALINITAT: salinització negativa pel creixement vegetal. Pot modificar les condicions físico-químiques.

TIPUS DE SÒLS: CLASSIFICACIÓ EDÀFICA En aquesta classificació es té en comte el clima i la vegetació: Sòls azonals: immadurs, a les primeres etapes del seu desenvolupament per manca de temps són deguts al tipus de roca mare. Presents sobre sediments recents, deserts, sòls glaçats. Ex: sòls al·luvials Sòls intrazonals: predominen factors passius com: roca mare, pendent, Ex: sòls alcalins, torberes Sòls zonals: desenvolupats sota l'acció de factors actius de formació del sòl, en especial el clima, durant temps suficient. Sòls madurs i ben evolucionats. Ex: laterites, podzols, txernozems,..

SÒLS DE CATALUNYA R Representats gairebé tots els tipus de sòl. Terra rossa: sobre roques carbonatades. Sòls bàsics Presència de Ca i Mg per alteració de roca mare. Perfil tipus ABC. Impureses insolubles de l'argila alliberen òxids de Fe (color vermellós) Pot presentar karstificació Sauló: sobre granit i similars (roca ígnia). Sòls àcids Per meteorització dona sorres Perfil tipus ABC Baix contingut d'argiles, colors bruns rogencs.

Causes de la pèrdua de sòl a Catalunya Relleu abrupte amb forts pendents. Clima mediterrani amb pluges torrencials seguides d’èpoques de sequera. Mala gestió forestal, agrària, ramadera i de recursos hidrics

Laterites: Són sòls molt gruixits, formats en zones tropicals, amb elevada temperatura i humitat. Hi ha intensa meteorització química que dóna gran quantitat d’argila i també una forta lixiviació amb concentració d’òxids d’alumini. Podzol: és un tipus de sòl àcid típic dels boscos de coníferes (taigà) que generalment es fan en llocs plujosos freds on hi ha una gran lixiviació.

Factors que determinen la formació d’un sòl Clima: És el factor més important perquè determina la temperatura i el balanç hídric. És el que determina la distribució mundial de sòls. Roca mare: Té gran importància en els estadis inicials. Important la textura Temps: És necessari per l’evolució d’un sòl. Sòls joves: poc desenvolupats els horitzons. Perfil AC. Sòls madurs: perfil edàfic en equilibri amb les condicions ambientals. Perfil ABC Sòls vells: Parcialment erosionats, han perdut l’horitzó A. Topografia del terreny: Quan més pendent més erosió del sòl i per tant sòls més prims. Activitat biològica: Plantes: gràcies a les arrels paper de protecció del sòl Fauna: depenen del tipus. Els cucs de terra intervenen en la descomposició i barreja de la matèria orgànica. Microorganismes: bacteris, fongs i protozous descomposen la matèria orgànica.

Factors destructors del sòl L’erosió: És un factor natural Els impactes antròpics: Els impactes que l’home causa com: desforestació, incendis forestals, contaminació,…

RISCOS: EROSIÓ Pèrdua i degradació natural del sòl Condicionen: clima, pendent, relleu, vegetació, activitats humanes. Erosivitat: capacitat d'un agent per a erosionar. Erosionabilitat: vulnerabilitat del sòl per ser degradat Tipus: hídrica, eòlica, glacial, biològica, antròpica. A Catalunya: hídrica i eòlica. EROSIÓ HÍDRICA: Efectes de l’aigua: Solcs xaragalls barrancs badlands EROSIÓ EÒLICA: Sobretot a la costa, zones àrides i seques amb escassa vegetació.

RISCOS: DESERTITZACIÓ Desertització: procés evolutiu natural. Desertificació: produïda per l'home. Nairobi, 1977 En la degradació d’un sòl cal hi ha: Empobriment físic: pèrdua d'estructura del sòl: pistes forestals, maquinària agrícola pesant, abús del monocultius,.. Empobriment químic: per incendis, desforestació,..-> pèrdua de nutrients (N, P, K) i també de matèria orgànica Empobriment biològic: per plaguicides, pèrdua de matèria orgànica Empobriment edàfic: última etapa. Rentatge excessiu, salinització, formació del calitx, alcalinització,.. Erosió hídrica i l’eòlica: part natural del procés

Desertificació Causes: pastura i agricultura intensives, desforestació, incendis. Conseqüències: pèrdua del sòl fèrtil, canvi climàtic. pèrdua biodiversitat, increment de l’efecte hivernacle. disminució d’ O2 increment de CO2 disminució de l’evapotranspiració vegetal