TEMA 6: EL SÒL: PROCESSOS I RISCOS.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Els ecosistemes i el medi ambient
Advertisements

LA DINÀMICA DELS ECOSISTEMES
El canvi climàtic i la humanitat al segle XXI
AIGUA I ACTIVITAT FÍSICA
4. Riscos provocats per materials geològics
Reaccions de precipitació
El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant.
Hi ha canvi climàtic de debò?
9. Els recursos del planeta
PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS
8. El modelat del relleu - I
EL MODELAT CÀRSTIC A MALLORCA
L’ACCIO DE LES GLACERES
Materials d’ús tècnic: papers i fustes
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 6 DE LA HIDRÒLISI A LA NEUTRALITZACIÓ.
Index Que és el bosc tropical humit
El canvi climàtic CURS
Reaccions de precipitació
Propietats relacionades amb l'aspecte extern Altres propietats
UD 7 EL MEDI NATURAL.
LES AIGÜES SALVATGES Les aigües de torrentera procedeixen de la pluja
UNITAT 1 UNA NOVA CIÈNCIA.
MESCLES I DISSOLUCIONS
LES ROQUES Són agregats d’un o més minerals. ROQUES SEDIMENTÀRIES
ELS MINERALS I LES ROQUES
Canvis d’estat de substàncies pures
Tecnologia i Medi Ambient
ELS ECOSISTEMES CURS TERCER.
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
TIPUS DE PAISATGES.
L’ecosistema és el nivell d’integració dels organismes amb el medi
Unitat 3: El sector primari
Definició Propietats Classificació
Nutrició i Dieta És el procés d’entrada a l’organisme de les substàncies que el formen i que asseguren el seu funcionament. Una bona alimentació és requisit.
ELS ECOSISTEMES.
LA LLUM És una forma d’energia que percebem amb el sentit de la vista
Tema 5. L’atmosfera. Pàg 66 La Terra està envoltada per una barreja de gasos que anomenem atmosfera. Aquesta barreja de gasos és l’aire que respirem,
Energia i velocitat de les reaccions químiques
ESTUDI DE LES REACCIONS QUÍMIQUES
AUTOECOLOGIA L’autoecologia estudia l’adaptació dels organismes al medi en el qual viuen. Morfologia dels organismes Fisiologia Tipus d’alimentació Tipus.
LA TERRA Les capes de la Terra
Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya
UNITAT 5 RISCOS CAUSATS PER FENÒMENS GEOLÒGICS EXTERNS.
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
Concepte introduït per Ernst Haeckel al 1868
AIGÜES SUBTERRÀNIES Aigua que s’infiltra en el terreny.
Recursos de la Geosfera i l’Edafosfera
El contenidor orgànic Jaume Martín Judit Martínez Aram Puig
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 7 EQUILIBRIS IÒNICS HETEROGENIS.
NA2. PROPIETATS QUÍMIQUES DEL SÒL
PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT
Tema 8 Els paisatges naturals
TEMA 5: VIVIM EN ECOSISTEMES
Mireya Reina i Aida Bauzà
Reaccions de precipitació
Clicau en les imatges Volcàniques Roques magmàtiques Plutòniques
Recursos de la Geosfera i l’Edafosfera
Reaccions de precipitació
UNITAT 6 PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS. Unitat 6. Processos geològics externs ÍNDEX PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS FENÒMENS DE.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
1.2.2 Fonts d’energia renovables Energia eòlica El Sol, en escalfar la Terra, origina el vent, la força ha aprofitat l'home des de l'antiguitat.
8.SISTEMES MORFOCLIMÀTICS
Com comprendre el canvi climàtic?
LA TERRA SÒL, AIGUA i L’AIRE FORMEN LA TERRA ON VIUEN ELS ÉSSERS VIUS.
Tema 4: Clima i Vegetació d’europa
Els processos i els agents geològics externs
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
DESCRIPCIÓ DELS HORITZONS.
Pluja àcida.
Conceptes previs Lleis químiques Teoria cineticomolecular.
Transcripción de la presentación:

TEMA 6: EL SÒL: PROCESSOS I RISCOS

PERFIL D'UN SÒL: CARACTERÍSTIQUES Constituït per capes: horitzons, amb característiques diferents. Ordenació vertical: Horitzó 0: restes vegetals i fullaraca (no sempre). Horitzó A: externa, superficial, meteoritzada. HUMUS. Zona d'eluviació o lixiviació, rentatge vertical important. Capa conreable. Horitzó B: mitjana. Encara arriben arrels. Menys fosca i meteoritzada. Zona d'il·luviació o precipitació. Horitzó C: roca mare fragmentada, sense humus, arrels i gasos. Zona de transició. Roca mare inalterada.

COMPONENTS Sòlids  50%(matèria orgànica i inorgànica), líquids  25% (dissolucions en aigua: sals,..) gasosos (O2 i CO2 bàsicament) INORGÀNICS (meteorització físico-química) Argiles: caolinites, esmectites, clorites. Coloració vermellosa. Òxids i hidròxids metàl·lics (de Fe i de Al). Coloració vermellosa Carbonats (calcita, dolomita). Coloració blanca Sulfats (guix). Dolents per vegetació. Coloració blanca Clorurs (halita, sobre evaporites). Dolents per vegetació. Coloració blanca

COMPONENTS ORGÀNICS Són restes d’éssers vius Plantes: paper fonamental en la formació del sòl. Restes es dipositen i s'integren. Animals: aportació de M.O pels excrements i fauna edàfica (acceleren la barreja amb els minerals). Microorganismes: aporten M.O per excreció. Mineralització: per organismes descomponedors que utilitzen biomassa morta i la transformen en M.I. Humus jove o brut: restes orgàniques reconeixibles. Humus elaborat: descomposició total de la M.O. Material negre amb hidrocarburs, cel·lulosa, compostos nitrogenats, àcids húmics i fúlvics, humina,...etc.

PROPIETATS TEXTURA : % en pes de cada fracció mineral. Argila < llim < sorra. Classes texturals ESTRUCTURA: agrupació de partícules en agregats. Condiciona l’aeració i la infiltració POROSITAT: espai no ocupat per partícules sòlides. Porositat = volum porus/volum sòl * 100 QUANTITAT D'AIGUA: saturats en terrenys plans, infiltració depenen del tipus de sòl TEMPERATURA + humitat: clima del sòl . Importància en l'alteració de roques, activitat microbiana, germinació de plantes i creixement. COLOR: interpretació confosa. A més matèria orgànica més fosc. PROFUNDITAT: important a l'agricultura. SALINITAT: salinització negativa pel creixement vegetal. Pot modificar les condicions físico-químiques.

TIPUS DE SÒLS: CLASSIFICACIÓ EDÀFICA En aquesta classificació es té en comte el clima i la vegetació: Sòls azonals: immadurs, a les primeres etapes del seu desenvolupament per manca de temps són deguts al tipus de roca mare. Presents sobre sediments recents, deserts, sòls glaçats. Ex: sòls al·luvials Sòls intrazonals: predominen factors passius com: roca mare, pendent, Ex: sòls alcalins, torberes Sòls zonals: desenvolupats sota l'acció de factors actius de formació del sòl, en especial el clima, durant temps suficient. Sòls madurs i ben evolucionats. Ex: laterites, podzols, txernozems,..

SÒLS DE CATALUNYA R Representats gairebé tots els tipus de sòl. Terra rossa: sobre roques carbonatades. Sòls bàsics Presència de Ca i Mg per alteració de roca mare. Perfil tipus ABC. Impureses insolubles de l'argila alliberen òxids de Fe (color vermellós) Pot presentar karstificació Sauló: sobre granit i similars (roca ígnia). Sòls àcids Per meteorització dona sorres Perfil tipus ABC Baix contingut d'argiles, colors bruns rogencs.

Causes de la pèrdua de sòl a Catalunya Relleu abrupte amb forts pendents. Clima mediterrani amb pluges torrencials seguides d’èpoques de sequera. Mala gestió forestal, agrària, ramadera i de recursos hidrics

Laterites: Són sòls molt gruixits, formats en zones tropicals, amb elevada temperatura i humitat. Hi ha intensa meteorització química que dóna gran quantitat d’argila i també una forta lixiviació amb concentració d’òxids d’alumini. Podzol: és un tipus de sòl àcid típic dels boscos de coníferes (taigà) que generalment es fan en llocs plujosos freds on hi ha una gran lixiviació.

Factors que determinen la formació d’un sòl Clima: És el factor més important perquè determina la temperatura i el balanç hídric. És el que determina la distribució mundial de sòls. Roca mare: Té gran importància en els estadis inicials. Important la textura Temps: És necessari per l’evolució d’un sòl. Sòls joves: poc desenvolupats els horitzons. Perfil AC. Sòls madurs: perfil edàfic en equilibri amb les condicions ambientals. Perfil ABC Sòls vells: Parcialment erosionats, han perdut l’horitzó A. Topografia del terreny: Quan més pendent més erosió del sòl i per tant sòls més prims. Activitat biològica: Plantes: gràcies a les arrels paper de protecció del sòl Fauna: depenen del tipus. Els cucs de terra intervenen en la descomposició i barreja de la matèria orgànica. Microorganismes: bacteris, fongs i protozous descomposen la matèria orgànica.

Factors destructors del sòl L’erosió: És un factor natural Els impactes antròpics: Els impactes que l’home causa com: desforestació, incendis forestals, contaminació,…

RISCOS: EROSIÓ Pèrdua i degradació natural del sòl Condicionen: clima, pendent, relleu, vegetació, activitats humanes. Erosivitat: capacitat d'un agent per a erosionar. Erosionabilitat: vulnerabilitat del sòl per ser degradat Tipus: hídrica, eòlica, glacial, biològica, antròpica. A Catalunya: hídrica i eòlica. EROSIÓ HÍDRICA: Efectes de l’aigua: Solcs xaragalls barrancs badlands EROSIÓ EÒLICA: Sobretot a la costa, zones àrides i seques amb escassa vegetació.

RISCOS: DESERTITZACIÓ Desertització: procés evolutiu natural. Desertificació: produïda per l'home. Nairobi, 1977 En la degradació d’un sòl cal hi ha: Empobriment físic: pèrdua d'estructura del sòl: pistes forestals, maquinària agrícola pesant, abús del monocultius,.. Empobriment químic: per incendis, desforestació,..-> pèrdua de nutrients (N, P, K) i també de matèria orgànica Empobriment biològic: per plaguicides, pèrdua de matèria orgànica Empobriment edàfic: última etapa. Rentatge excessiu, salinització, formació del calitx, alcalinització,.. Erosió hídrica i l’eòlica: part natural del procés

Desertificació Causes: pastura i agricultura intensives, desforestació, incendis. Conseqüències: pèrdua del sòl fèrtil, canvi climàtic. pèrdua biodiversitat, increment de l’efecte hivernacle. disminució d’ O2 increment de CO2 disminució de l’evapotranspiració vegetal