PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

Presentación del tema: "PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS"— Transcripción de la presentación:

1 PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS
INESTABILITATS GRAVITATÒRIES ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES CONTINENTALS ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES GLACERES ACCIÓ GEOLÒGICA DEL VENT ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES ACCIÓ GEOLÒGICA DEL MAR SISTEMES MORFOCLIMÀTICS

2 1. PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS
Un procés geològic és un conjunt de processos que transformen unes estructures en unes altres. Hi ha dos tipus de processos geològics: P.G. Interns : Tenen lloc a l’interior de la Terra. Ex: Formació de magma, vulcanisme, terratrèmols,.... El motor que impulsa aquests processos és la calor INTERNA DEL PLANETA.

3 2. P.G.Externs : Tenen lloc a l’exterior de la Terra, a la superficie.
El motor és l’energia del Sol i la gravetat. Els processos geològics externs són: Meteorització Erosió Transport Sedimentació

4 Tots aquests processos són els que modelen el paisatge.

5 1.1 LA METEORITZACIÓ És el procés de descomposició de les roques i minerals a causa del seu contacte amb l’atmosfera i els éssers vius . Es produeix “in situ” ( en el mateix lloc on es troben). 2 tipus de meteorització :

6 1.1.1 METEORITZACIÓ MECÀNICA O FÍSICA
Produeix una DISGREGACIÓ de la roca en fragments de grandàries diferents.Tipus : 1. DESCOMPRESSIÓ : Roques formades a molta pressió ( a l’interior de la Terra), quan arriben a la superfície per l’erosió, es produeix una descompressió, la roca es fractura, es formen DIÀCLASI i també eixamplament de fractures que ja existeixen.

7 2. GELIVACIÓ O GELIFRACCIÓ: És l’efecte derivat de la formació de cristalls de glaç en les roques. Quan l’aigua infiltrada en les esquerdes de les roques es glaça, augmenta de volum i es fractura la roca. Acostuma a passar a zones d’alta muntanya. El conjunt dels fragments rocallosos al peu de la muntanya s’anomena TARTERES.

8 tarteres

9 3. TERMOCLÀSTIA: Es produeix a zones com els deserts on pel dia fa molta calor i a la nit molt fred . Les roques es dilaten durant el dia i es contrauen a la nit. Provoca disgregació de la roca.

10 4. ARRELS DE LES PLANTES ( activitat de les plantes ) : Les arrels penetren a l’interior de les roques per les fissures, a la recerca d’humitat, exercint pressions que poden fer més grans esquerdes i trencar les roques.

11

12 1.1.2. METEORITZACIÓ QUÍMICA
És aquella que provoca alteracions químiques en les roques i els transformen en altres materials: Tipus : 1. HIDRÒLISI: És un procés que consisteix en una destrucció de xarxes cristal·lines dels minerals, pels ions H+ i OH- presents a l’aigua

13 ex.: El granit es transforma en SAULÓ per què el feldespat( ortosa) + aigua = minerals d’argila.

14 2. DESCARBONATACIÓ : L’aigua de la pluja es combina amb el CO2 de l’atmosfera, provocant que aquesta aigua sigui una mica àcida. Quan aquest aigua entra en contacte amb roques de tipus CALCÀRIES aquestes són dissoltes formant els paisatges anomenats CÀRSTICS

15 KARST D’ITALIA

16 KARST DE LA CORDILLERA CANTÀBRICA

17 CIUTAT ENCANTADA DE CUENCA

18 SkocjanskeJame (ESLOVENIA)
Cova subterrània formada per carstificació

19 3. HIDRATACIÓ : Consisteix en l’absorció d’aigua per les xarxes cristal·lines . Ex: Hi ha un tipus d’argiles que pateixen aquest procés : ARGILES EXPANSIVES. Varien el seu volum en funció de la quantitat d’aigua que contenen....Problemes en les construccions...

20 4. OXIDACIÓ: És la reacció de l’oxigen dissolt en l’aigua amb el Ferro, apareixent el típic color ataronjat del ferro oxidat.

21 1.2 FACTORS QUE INFLUEIXEN A LA METEORITZACIÓ DELS MINERALS I ROQUES
A) Plans de feblesa, com esquerdes i fractures... Les roques més compactes s’alteren menys que les que es troben més fracturades. B) Pressió i Temperatura de formació dels minerals: Minerals resistents / Minerals vulnerables

22 Minerals resistents Aquells que presenten més fortalesa enfront la meteorització i romanen inalterables al llarg del temps. Ex: Quars Per què????? Perquè es van formar a unes condicions de P i Tª semblants a les ambientals.( Sèrie de Bowen)

23 Minerals Vulnerables Són molt inestables, s’alteren pràcticament de seguida quan es troben en contacte amb l’atmosfera. Es van formar a unes condicions de P i Tª molt diferents a les superficials.. Ex : Oliví i feldespats.

24 C) A altes temperatures , les reaccions químiques es veuen afavorides
C) A altes temperatures , les reaccions químiques es veuen afavorides .... Per tant la meteorització química serà freqüent. D) Presència d’aigua afavoreix les reaccions químiques ( s’afavorirà també la meteorització química) . A partir d’aquests dos punts es dedueix que la meteorització química és màxima en ambients càlids i amb pluviositat i humitat elevades. Ex: Zona equatorial La meteorització física, predomina en zones on les pluges són escasses i les temperatures són baixes.

25 2. INESTABILITATS GRAVITATÒRIES
Materials de vessants Fenòmens de vessant ( Caigudes de terreny, lliscaments...) L’aigua actua afavorint aquests processos perquè: Actua de lubricant Augmenta la massa del sòl Afavorit per l’aigua i la gravetat

26 Tipus de inestabilitats gravitatòries:
2.1 CAIGUDES: Són despreniments de blocs amb recorregut per l’aire ( encara que sigui parcial). Condicions adients perquè es produeixi aquest tipus de despreniments: - Pendent fort del terreny - Roques compactes Ex : penya-segats. Pàg 130 fig.2

27 Penya-segat

28 2.2 LLISCAMENTS Són moviments de massa de terra o blocs a través d’una superfície de lliscament. Dos tipus: -LLISCAMENT ROTACIONAL: Superfície de lliscament és corba. - LLISCAMENT TRANSLACIONAL: Superfície de lliscament és plana.

29 2.3 MOVIMENTS DE MASSA Fig 3 pàg 131
Té lloc en materials poc consistents (margues, argiles , sediments recents...) quan tenen un alt grau d’humitat. Tipus: 1.- REPTACIÓ O CREEP : Hi ha un petit desplaçament gra a gra a velocitat lenta ( 1-2 cm/any). Es produeix a conseqüència de la hidratació-deshidratació ( inflament- desinflament) del sòl per períodes succesius de pluges i temps sec. A zones tropicals.

30 2. SOLIFLUXIÓ: Característic de zones amb gelades i desgelades freqüents: a la primavera es desglaça , hi ha més aigua, satura el sòl, i provoca moviments lents del sòl, ( però és més ràpid que el creep).

31 3. COLADES DE FANG: Descens de material de gra fi amb molta quantitat d’aigua . Flueix com si fos un líquid. Espectacular corrimiento de tierra en Italia ( 16/2/10)

32 3. ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES CONTINENTALS
Com influeix la vegetació en l’erosió del sòl respecte l’aigua? Defineix SOLC, XARAGALL, BARRANC, BAD-LAND. De què depèn la intensitat d’erosió? Pàg 132

33 3.1 ACCIÓ GEOLÒGICA DELS TORRENTS
TORRENT : És un curs d’aigua intermitent de molta pendent. Intermitent: Que només porta aigua en episodis de pluja o desglaç. Una RIERA seria una gran avinguda d’aigua que té menys pendent que un torrent, i que només porta aigua quan hi ha fortes pluges. Són més destructives que els torrents.

34 PARTS D’UN TORRENT 1.- CONCA DE RECEPCIÓ: Part que recull l’aigua precipitada. 2.- CANAL DE DESGUÀS: És la llera principal del torrent. 3.- CON DE DEJECCIÓ : Zona on es dipositen els materials arrossegats pel torrent. Té forma de ventall. Els torrents sobretot produeixen EROSIÓ del terreny.

35

36 3.2 ACCIÓ GEOLÒGICA DELS RIUS
Un riu és un corrent d’aigua permament que va a parar al mar, a un llac o a un altre riu. Normalment és de cabal variable, segons l’estació de l’any. Cabal ( Q): Quantitat d’aigua que porta un riu per unitat de temps.

37 L’energia que porta un riu s’inverteix en:
EROSIONAR la llera ( llit, cast:cauce). TRANSPORT dels materials erosionats (arrencats dels vessants de la llera).

38 Dues definicions importants:
CAPACITAT DE TRANSPORT: Quantitat màxima de sediments que pot transportar un riu (depèn del cabal i la velocitat). A més cabal i més velocitat...més transport. CÀRREGA: Quantitat real de sediments que el riu transporta en un moment determinat.

39 Si la CÀRREGA és inferior a la CAPACITAT DE TRANSPORT aquesta energia que sobra, s’inverteix en EROSIONAR... Si la CÀRREGA és superior a la CAPACITAT DE TRANSPORT , aquest material que hi ha en “excés” , no el pot transportar i SEDIMENTA.

40 3.2.1 PERFIL D’EQUILIBRI I NIVELL DE BASE
* PERFIL LONGITUDINAL : Representació de l’alçada sobre el nivell del mar de cada punt del riu. Fig .6 Perfil long. Del riu Tajo. En el perfil long. d’un riu destacarem: Nivell de base Capçalera

41 Tots els rius tendeixen a un perfil longitudinal d’equilibri
Tots els rius tendeixen a un perfil longitudinal d’equilibri...és un perfil teòric, on en cada punt la càrrega és igual a la capacitat de càrrega i el riu ni erosiona ni sedimenta. PERÒ TOT AIXÒ ÉS TEÒRIC, MAI S’ACONSEGUEIX PERQUÈ SEMPRE HI HA FACTORS QUE MODELEN EL RELLEU I ELS RIUS.

42 EROSIÓ REGRESSIVA O REMUNTANT
Quan hi ha un descens en el nivell de base, es produeix un reajustament del perfil amb una erosió en la llera que es transmet des del nivell de base cap a la capçalera.

43 SEDIMENTACIÓ REMUNTANT
Es produeix quan hi ha un ascens del nivell de base amb l’acumulació de sediments a la llera del riu.

44 3.2.2 FORMES FLUVIALS Parts d’un riu: 1. CURS ALT 2. CURS MITJÀ
3. CURS BAIX

45 1. CURS ALT El riu es comporta de forma torrencial amb molta erosió i transport de materials. Estructures que trobarem al curs alt d’un riu: MARMITES DE GEGANT RÀPIDS CASCADES GORGES ( cast: cañón, desfiladero,garganta)

46 2. CURS MITJÀ Pendents més suaus, llit més ample, velocitat de l’aigua menor, deposició de les partícules més grosses. Estructures que trobem al curs mitjà d’un riu: PLANES D’INUNDACIÓ, MEANDRES, TERRASSES. PLANES D’INUNDACIÓ : Terres planes o quasi planes adjacents als cursos fluvials i estan formades per sediments dipositats pel riu en èpoques de crescuda.

47 Plana d’inundació

48 - MEANDRES: Corbes pronunciades que descriu el riu:

49 En un meandre el marge extern l’energia i la velocitat de l’aigua és més gran que al marge intern i per això predomina l’EROSIÓ. Al marge intern el riu té menys velocitat i predomina la SEDIMENTACIÓ

50

51 Quan un meandre s’estrangula, s’anomena MEANDRE ABANDONAT. Fig 9 pàg

52 TERRASSES: Terrenys que formen esglaons al llarg de la vora d’un riu, originats per fluctuacions en el cabal del riu. Fig 12 pàg 138.

53 3. CURS BAIX Predomina la formació de dipòsits del material. Al final del curs baix tenim la desembocadura. Dos tipus de desembocadures: 1. DELTA: És un dipòsit de sediments amb forma de triangle, que es forma quan el riu desemboca en una massa d’aigua tranquil·la.

54 Delta de l’Ebre

55 2. ESTUARI: Desembocadura on per molts motius no s’afavoreix l’acumulació de sediments ( zona de marees, forts corrents marins...)

56 3.2.3 TRANSPORT DELS MATERIALS EN ELS RIUS
Els rius transporten per 3 mecanismes principals: DISSOLUCIÓ : Materials molt petits: solubles. SUSPENSIÓ: Partícules petites però més grans que les anteriors, com LLIMS I ARGILES. Enterboleixen l’aigua. SALTACIÓ: Arrossegament i rodolament dels fragments de roca pel llit del riu. Fig. 13 pàg. 139

57 3.2.4 DIAGRAMA DE HJÜLSTROM És un gràfic que relaciona l’erosió, transport i sedimentació per a les diferents velocitats del corrent i les diferents mides de partícules segons Hjülstrom. Què passa amb les argiles??? No es dipositen encara que sigui la velocitat baixa perquè estan més influïdes per les càrregues de repulsió entre elles, que per la gravetat. Només si hi ha ions propis d’aigua salada, aquestes poden contrarestar les forces de repulsió i caure per gravetat.

58 3.2.5 EVOLUCIÓ D’UN CURS FLUVIAL
El perfil d’un riu amb el temps passa per diferents estadis que va suavitzant el relleu: 1.JOVENTUT: Molt torrencial, molta erosió vertical que fa més profunda la llera, moltes cascades i salts d’aigua. Perfil amb moltes irregularitats.

59 2. MADURESA: Predomina erosió lateral que fa la llera més ampla
2.MADURESA: Predomina erosió lateral que fa la llera més ampla. Apareixen meandres i planes d’inundació. Perfil més uniforme, pràcticament sense irregularitats. 3. VELLESA : Perfil del riu a prop de l’equilibri. Relleu suau.

60