Les palatals sordes x / ix / tx / ig

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Noms: Laura ML i Hannan Grup i nivell:6è B Escola: CEIP Anselm Clavé.
Advertisements

EL DIFTONG I LA DIÈRESI.
ASPECTES GRÀFICS EN ELS SIGNES DE PUNTUACIÓ.
PARAULES POLISÈMIQUES.
ESTRATÈGIES PER DESESENVOLUPAR LLENGUATGE EN L’ INFANT SORD
EL SUBSTANTIU La flexió nominal ESCOLA SADAKO Departament de Llengües.
ORTOGRAFIA LA DIÈRESI.
REGLAPP LAS REGLAS.
Treballem la R.
3r tercera columna.
L’ADJECTIU: GÈNERE I NOMBRE
Els sons del català: presentació del projecte i taller de fonètica catalana Clàudia Pons Moll (UB) Maria Cabrera Callís (UB)
Ortografia. Les vocals o/u àtones
“MARQUES DE DITS…”.
Síl·laba, diftong i hiat
MÚLTIPLES I DIVISORS ESCOLA EL Cim- 6è de primària.
X i dígrafs ix -tx- ig.
L’ACCENTUACIÓ Diferències entre català i castellano 5è A de Primària
TEMA 3 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
LA SÍL·LABA, ELS DIFTONGS, ELS HIATS I ELS DÍGRAFS
TEMA 5 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
TEMA 1 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
Quan la g/j sona com girafa
O / U àtones Posició final 1.1. Noms i adjectius a) Singular
LES PALATALS SONORES J / G / TJ / TG
Les fraccions Sisè B curs
Com han anat les vacances?
Les majúscules.
CALES DE L’ESCALA.
HIPONÍMIA Què és? HIPÒNIMS Diverses paraules (significat + concret)
Problemes prova individual
Creació d’un mapa personalitzat
ELS NOMBRES ENTERS.
LES NORMES D’ACCENTUACIÓ
Una forma fàcil d'obtenir algunes fórmules
Ortografia. La essa sonora i la essa sorda
Les oclusives PTC BDG.
Lingua e cultura catalana Unitat 2: ciutats i gent
PERIFÈRICS ... Descobreix el que envolta l’ordinador!
BERTA I ELS TRES DESITJOS
Els sintagmes Un sintagma és una paraula o un grup de paraules relacionades entre si, que tenen sentit i compleixen una mateixa funció sintàctica. Segons.
Ensordiment i sonorització
Amb B o amb V?.
L’aventura de les lletres. Ceip “Port de Xàbia”. P.G.
DE LA DURADA AL RITME.
TEMA 2 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
Curs de Llenguatge Administratiu Valencià Juli Martínez Amorós
C/ San Rafael, Gandia Tfno Departament llengua i valencià Pilar Román
UNITAT O REPÀS.
ELS DÍGRAFS SE SEPAREN rr: ar-ri-bar, cor-re-foc, ...
Gèneres Musicals.
Regla 41.
ESCOLA ANTONI TÀPIES- 5èB
Les fraccions Sisè B curs
Quins nervis! Unitat 1.
Jessica, Gerard, Laura P, Alex
Justificació De la mateixa manera que l'esport és important per mantenir la forma física, la gimnàstica mental és important per al nostre cervell. "Enginy"
PRONOMS FEBLES Els pronoms febles o àtons són uns elements que equivalen a un nom o a un sintagma nominal i que es pronuncien formant una unitat prosòdica.
Presentació Presentació (Passin a la següent pagina)
LES VARIETATS ORIENTAL I OCCIDENTAL
EL CAMÍ FORESTAL.
L’ADJECTIU: GÈNERE I NOMBRE
Fet per : Maria, Rosa i Carlota
La formació de mots.
(Fes clic per entrar en el quadre i poder escriure) NOM DELS PERSONATGE (Per canviar la lletra i la mida ho pots fer des de FORMATO-FUENTE) Escriviu els.
TEMA 4 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
MULTIPLES I DIVISORS.
PASSEIG DE GRÀCIA.
Vocal a.
AVIÓ S’accentua perquè és una paraula aguda que acaba en vocal.
Transcripción de la presentación:

Les palatals sordes x / ix / tx / ig Ortografia Les palatals sordes x / ix / tx / ig

AQUEST PELUIX TAN LLEIG ACABA D’ARRIBAR DE MARXA.

Endevineu les paraules que representen aquestes imatges! XAMPINYONS BOTXÍ PANXA CATXALOT ORXATA XAMFRÀ SAFAREIG ESTOIG GUIX

Xocolate xupló

Gronxador Planxa

Coixí Peix Cococcí

Disbauxa

Taxi Mexicà

Caixa Bruixa

Cotxe Dutxa

Lleig Passeig

XEMENEIA DESPATX

XURROS VAIXELL XAROP

XIPRERS XERINGA XASSÍS

El grup tx en valencià representa el mateix so(motxilla). Llegiu les següents paraules: Puig, Xàtiva, segueix, xorros, condueix, marxa, mateix, motxilla, capritxosa, serveix, passeig. Les paraules marcades en negreta contenen la grafia x o els dígrafs ig o tx. El dígraf ig al final de paraula (Puig, enmig) sempre representa el so /ʧ/ de la ch castellana (cheque) o del grup ci italià (ciao). El grup tx en valencià representa el mateix so(motxilla). La x, però, pot representar diferents sons (en xic i Xàtiva sona completament diferent ). El grup ix ( segueix, mateix ) representa el mateix so /ʃ/ que la x de Xàtiva.

Recordeu les regles d’escriptura d’aquests sons? Sona com Grafia Pòsició Exemples Cotxe /ʧ/ x A principi de mot xantatge, xalet,xapa, xampinyó Entre consonant i vocal panxa, orxata, ganxo, arxipèlag Al final de mot (en algun topònim) Elx, Barx tx Al final de mot empatx, escabetx, esquitx A principi de mot excepcionalment (manlleus) Txec, txapela,txistera Entre vocals petxina, botxí, escletxa, pitxer ig safareig,sorteig, enuig

Sona com Grafia Posició Exemples baixar /ʃ/ X ix A principi de mots (noms propis i cultismes) després de diftong Xavier, Xaló, Xixona, xarop, xeringa, xifra, xenòfob rauxa, disbauxa ix Al final de mot greix, fluix, boix, calaix, peix En interior de mot queixa, cuixa, rabaixa, feixuc, aixada, eixida, servixen