Una intensa i suau acció de gràcies s’eleva a Déu des del cor de qui prega, un cop esvaït el malson de la mort. Aquest és el sentiment que emergeix.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Els colors de l’ Advent.
Advertisements

+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
X. Amb Jesús, per sempre, a la casa del Pare
NOSALTRES, AVUI, COM CLARET
Les dues parts que componen aquest salm corresponen a altres tants moments d'una solemne acció litúrgica. La primera (vv. 1-7) és un cant processional.
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
L’amor i la fidelitat del Senyor (v L’amor i la fidelitat del Senyor (v. 2), que reconforta i protegeix els humils (vv. 3, 6), motiven aquest cant.
Aquest bonic poema sapiencial és una invitació a la confiança en la Providència divina. El salmista vol inculcar que només Déu pot assegurar la prosperitat.
Monges de Sant Benet de Montserrat
El tema d’aquest himne és la reialesa universal del Senyor (vv El tema d’aquest himne és la reialesa universal del Senyor (vv. 3,7-9) manifestada.
L'espectacle de la ciutat santa, protegida per un cèrcol de muntanyes, suscita l'actitud de profunda confiança en Déu, que es reflecteix en aquest.
Música d’ Advent A. Pärt Déu és amb nosaltres QUARTA SETMANA D’ADVENT.
Aquest magnífic cant d'acció de gràcies celebra una victòria d'Israel, en la qual es va manifestar una vegada més l'amor del Senyor envers el seu.
31 de l’any Regina Els “Records de pluja” de Marcel Olm ens fan desitjar una vida fecunda en l’amor.
+ Aclaparat pel sofriment, un malalt demana al Senyor que el perdoni i li retorni la salut (vv. 2-3), tot exposant els mals que l’afligeixen (vv.
Cercar el sentit de la vida, de les coses i de la mort és com una necessitat primària. Fins quan, Senyor, seguireu oblidant-me? Fins quan m’amagareu la.
En aquesta súplica, el reconeixement del propi pecat s’uneix a la confiada seguretat d’obtenir el perdó diví. ● El salmista, lluny de sentir-se abandonat.
Amb algunes lleus modificacions (v Amb algunes lleus modificacions (v. 6), aquest salm és una repetició del salm 13, i s’hi descriuen els pecats que.
Una intensa i suau acció de gràcies s’eleva a Déu des del cor de qui prega, un cop esvaït el malson de la mort. Aquest és el sentiment que emergeix.
La primera estrofa d'aquest cant processional (vv La primera estrofa d'aquest cant processional (vv. 1-2) és una invitació a l'alegria i a l'acció.
La confiança i el goig profund que sorgeixen de la intimitat amb Déu, són els sentiments que predominen en aquest Salm. Els vv. 5-6 permeten de suposar.
En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica.
En aquesta lamentació, apareixen reflectits els diversos moments d'una acció litúrgica, celebrada amb motiu d'una greu derrota nacional. En la primera.
Ens alimentam amb el cos i la sang del Senyor
En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica.
● Un home perseguit implacablement (v ● Un home perseguit implacablement (v. 9) apel·la al poder de Déu perquè el deslliuri dels seus adversaris.
El to d'aquest poema reflecteix eloqüentment la situació espiritual dels israelites al final de l'exili. ▬ L'edicte de Cir (538 aC), que va autoritzar.
En aquest salm –el més breu del saltiri– totes les nacions són convidades a lloar el Déu d’Israel (v. 1), per l'immens amor que té envers el seu poble.
La característica d’aquest salm és un sentiment de confiança pregona en Déu –expressat amb un llenguatge d’incomparable bellesa poètica. En la primera.
► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf ► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf. Sl 46; 92; 95;
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici.
▬ El salm 115 resumeix perfectament el sentiment d'Israel en el sopar pasqual, o Seder, en la primera nit de la festa. ▬ Horriblement oprimit ("he.
D’ara endavant, ja no podem ser més esclaus del pecat, sinó
▬ El salmista, un ministre de la casa de Déu, assisteix a la intriga d’un rival sense escrúpols, que vol suplantar-lo en les seves funcions dins el.
Setmana Santa 2007 Enaltiu el Senyor : que n'és de bo!
TINC SET!.
+++ Aquest salm és l'oració d'un "pobre" (v +++ Aquest salm és l'oració d'un "pobre" (v. 1), que s'abandona a la misericòrdia i al poder de Déu enmig.
La confiança i el goig profund que sorgeixen de la intimitat amb Déu, són els sentiments que predominen en aquest Salm. Els vv. 5-6 permeten de suposar.
Les dues parts que componen aquest salm corresponen a altres tants moments d'una solemne acció litúrgica. La primera (vv. 1-7) és un cant processional.
Aquest himne de lloança a Déu comença en forma de diàleg entre el salmista i la seva pròpia ànima (vv. 1-6) i després continua en l'estil propi dels.
Exaltació de les virtuts, les obres i la bondat del vertader just Exaltació de les virtuts, les obres i la bondat del vertader just. A qui observa.
En aquest Salm s’apleguen dos poemes d’estil i contingut diversos. + El primer (vv. 2-11) és un cant d’acció de gràcies per l’alliberament d’un perill.
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
Enmig de la soledat i l’aflicció (v Enmig de la soledat i l’aflicció (v. 16), el salmista apel·la confiadament a la misericòrdia de Déu (v. 6). La.
Déu et parla. Descobreix la seva Paraula
DEÚ ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA.
Carta d’un infant als seus pares.
+ Aquest salm és la súplica d'un home perseguit i acusat injustament. + Convençut de la seva innocència (v. 5), el salmista demana que els seus enemics.
Aquest Salm és com l’esclat d’una indignació llargament reprimida (vv El diàleg del salmista amb el Senyor té un to d’amarga protesta, motivada per.
Aquest vibrant himne de lloança celebra la majestat i el poder de Déu, que es manifesten en la força de la tempesta. La “veu del Senyor” és el tro,
+ En plena confusió, a causa de la malaltia i la persecució, el pobre crida anguniosament Déu. + El seu alliberament per part de Déu causarà vergonya.
Aquest cant litúrgic d’acció de gràcies està estretament vinculat amb el salm 19; la súplica del poble abans de la batalla ha estat escoltada, i el.
La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici.
Cant espiritual Joan Maragall.
► Aquesta súplica es caracteritza per les expressives imatges amb què el salmista descriu les insídies dels seus adversaris (vv. 2-7) i la intervenció.
MÚSICA: “Càntic dels càntics” Sinagoga hebrea
“Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau”
L’amor i la fidelitat del Senyor (v L’amor i la fidelitat del Senyor (v. 2), que reconforta i protegeix els humils (vv. 3, 6), motiven aquest cant.
+ En aquest breu i bonic salm s’estableixen les condicions necessàries per a esdevenir “hoste” del Senyor, és a dir, per a entrar en el Santuari i.
+ L’experiència personal dels favors rebuts (v + L’experiència personal dels favors rebuts (v. 2b) ha suscitat en el salmista una impertorbable confiança.
Coral de les 10 verges que esperen el retorn de Jesús. Bach
Davant l’amenaça d’un perill mortal, el salmista demana al Senyor que respongui favorablement a la seva demanada, alliberant-lo de la mort (vv. 1-3)
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
Aquest salm celebra les perfeccions divines que es revelen en les seves obres meravelloses: èxode, mannà, aliança, terra promesa, festes. Servir un.
+ L’experiència personal dels favors rebuts (v + L’experiència personal dels favors rebuts (v. 2b) ha suscitat en el salmista una impertorbable confiança.
FESTA DEL PARE CLARET 2018.
Transcripción de la presentación:

Una intensa i suau acció de gràcies s’eleva a Déu des del cor de qui prega, un cop esvaït el malson de la mort. Aquest és el sentiment que emergeix amb força en el salm 29. Aquest himne de gratitud posseeix una gran finor literària i es basa en un conjunt de contrastos que expressen de manera simbòlica l’alliberament obtingut gràcies al Senyor. Així, al descens “a la fossa” s’hi oposa la sortida ·de l’abisme” (v. 4); la seva “ira” que dura “un instant” queda substituïda per “la seva bondat...” (v. 6); el “plor” del captard és seguit dels crits d’alegria de l’endemà (v. 6); el vestit de dol és seguit pel vestit de festa” (v. 12).

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS La “situació concreta evocada” és aquesta: un malalt important, en perill de mort, ha estat guarit... Aquesta situació evoca l’experiència d’Israel que, després de l’agonia de l’exili, retroba l’alegria de la lloança. El poble d’Israel considera aquest alliberament com una mena de “Resurrecció”: “m’heu arrencat de la terra dels morts, quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat a la vida”. 2. AMB JESÚS Allò que per a Israel amb prou feines només era una imatge, per a Jesús és una realitat meravellosa: “M’heu alçat... m’heu tret de l’abisme... m’heu fet reviure...” M’agrada imaginar els primers instants de Jesús, quan sortí “de la mort” per a “reviure”: una afirmació de Pere ho resumeix tot: “També Crist patí per raó dels pecats una vegada per sempre. Ell, el just, va patir pels injustos, per conduir-vos a Déu. El seu cos va ser mort, però l'Esperit el féu viure. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS El Misteri Pasqual és el cor de la nostra fe cristiana. Un cristià no és solament algú que “creu en Déu”. Això ho fan pràcticament totes les religions. El caràcter específic de la nostra fe cristiana és que “creiem en Jesucrist, mort i ressuscitat”.

Amb quin goig us exalço, Senyor. M’heu tret a flor d’aigua quan m’ofegava, i no heu permès que se n’alegrin els enemics.

Senyor, Déu meu, vaig cridar auxili, i em vau guarir, Senyor, m’heu arrencat de la terra dels morts, quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat la vida.

enaltiu la seva santedat. El seu rigor dura un instant; Canteu al Senyor, els qui l’estimeu, enaltiu la seva santedat. El seu rigor dura un instant; el seu favor, tota la vida. Cap al tard tot eren plors, l’endemà són crits de joia.

Jo pensava quan em veia segur: «No cauré mai.» Senyor, quan m’afavoríeu, m’asseguràveu l’honor i el poder; en amagar-se la vostra mirada, vaig quedar trasbalsat.

«¿Què hi guanyareu que perdi la vida He clamat a vós, Senyor, he suplicat al meu Déu: «¿Què hi guanyareu que perdi la vida i baixi a la fossa?»

¿És la pols que us lloarà, que proclamarà que sou fidel? Escolteu-me, Senyor, compadiu-vos de mi; ajudeu-me, Senyor.

Heu mudat en joia les meves penes, m’heu tret el dol i m’heu vestit de festa; el meu cor us cantarà, no callaré mai més; Senyor, Déu meu, us lloaré per sempre.

ALTS I BAIXOS DE L’ÀNIMA Davant de Vós, Senyor, i davant de mi mateix, vull descobrir els estats d’ànim; bé prou que ho necessito. Vull aprendre a tractar-me a mi mateix quan estic de bon humor i quan estic de la mala jeia, com trampejar el meu optimisme i el meu pessimisme, com reaccionar davant l’alegria espiritual i el descoratjament humà. Visc a mercè dels meus sentiments. Quan estic content, tot sembla fàcil, la virtut es fa natural, l’amor brolla espontani, i concebo una ferma seguretat que així ha de ser sempre en la meva vida. Vós, Senyor, que em coneixeu bé, heu posat aquestes paraules en els meus llavis, en convidar-me a recitar el salm: “Jo pensava, quan em veia segur: ‘No cauré mai’”. Sí, aquesta era la meva falsa confiança. Creia que no tornaria a trontollar mai més. Estava ben equivocat, i aviat ho verificaria. El vostre salm continua com ho fa la meva vida: “En amagar-se la vostra mirada, vaig quedar trasbalsat”. Tornava a estar pitjor que abans. No serveixo per a res; no n’aprendré mai; després de tants anys, torno a estar com al començament. Quan em va malament, em desespero, m’oblido que abans m’havia anat bé i em convenço que la vida ja no em tornarà a somriure mai més: i, quan em va bé, m’oblido també que abans m’havia anat malament, i presumeixo amb seguretat absoluta que des d’ara ja sempre m’anirà bé, que no he de témer res i que la batalla ja està guanyada per sempre. Em falla la memòria, i això em multiplica el sofriment.

Pare amorós, Déu clement, no permeteu que els nostres enemics es riguin de nosaltres: així com traguéreu de l’abisme la vida del vostre Fill i el féreu reviure quan baixava a la fossa, de la mateixa manera canvieu també el nostre dol en danses i, si en el captard d’aquesta vida ens visita el plor, feu que al matí del vostre retorn ens visiti la joia i la gaudim pels segles dels segles. Amén.