Tempestat de flama ANTOLOGIA POÈTICA, Bartomeu rosselló-PÒRCEL Obra poètica LITERATURA CATALANA 2n batxillerat Unitat 3

1. CONTEXTUALITZACIÓ 1.1. TRADICIÓ I INFLUÈNCIES LITERÀRIES Representant de la Generació del 36 (o Generació de la guerra, Generació sacrificada) Adscrit a la tendència culturalista. Entén la poesia com a una experiència intel·lectual i el poema, com un acurat treball lingüístic, un artifici la perfecció artística del qual arrela en l’elaboració artística. arbitrarisme orsià (noucentisme)

1. CONTEXTUALITZACIÓ 1.1. TRADICIÓ I INFLUÈNCIES LITERÀRIES L’obra poètica de Rosselló-Pòrcel beu de les següents fonts literàries: SIMBOLISME (europeu) POSTSIMBOLISME (català, 1923-1939 CULTURALISME Art evocatiu, suggerent -Simbolisme humà: emotivitat i reflexió jo líric -Simbolisme transcencent: al·legoria de l’Absolut - Autors: Poe, Baudelaire, Verlaine, Mallarmé, Rimbaud -Influència dels plantejaments arbitraristes del noucentisme. - Acurada elaboració retòrica i formal. -Autors: Carles Riba Poesia com a font de coneixement i una experiència de cultura. Hermètica, amb tendència a l’abstracció, de contingut metafísic. Autors: Paul Valéry

1. CONTEXTUALITZACIÓ 1.1. TRADICIÓ I INFLUÈNCIES LITERÀRIES L’obra poètica de Rosselló-Pòrcel beu de les següents fonts literàries: AVANTGUARDES TRADICIÓ BARROCA ALTRES Provocació, ruptura, transgressió... Atac a l’estètica racionalista i burgesa. J.V. Foix uneix la voluntat de trencament amb la tradició culturalista. Recreació dels tòpics barrocs: Góngora Exercici intertextual: Francesc Vicenç Garcia. Depuració literària de la poesia tradicional i popular / Neopopularisme Motius de l’Escola Mallorquina: Alomar, Alcover, Sants Oliver, Acostament als poetes de la Generació del 27: Guillén

1. CONTEXTUALITZACIÓ LLIBRES DE POESIA Nou poemes (1933) 1.2. PRODUCCIÓ LITERÀRIA LLIBRES DE POESIA Nou poemes (1933) Quadern de sonets (1934) Imitació al foc (1938)

2. ANÀLISI TEMÀTICA I ESTRUCTURAL Inicis literaris emmarcats en la tradició literària illenca Escola Mallorquina. Recerca d’una veu literària pròpia procés de depuració formal, d’essencialització. Reiteració dels tòpics clàssics: tempus fugit, locus amoenus, ubi sunt, vita rerum... Interessos temàtics de Rosselló-Pòrcel: la comprensió intel·lectual del món i la necessitat de l’art, relació entre coneixement, art i llenguatge, relació entre poesia i existència... Citacions que construeixen un espai de intertextualitat (els epígrafs): la tradició catalana medieval i barroca, avantguardes, poesia intel·lectualitzada...

2. ANÀLISI TEMÀTICA I ESTRUCTURAL Concep la creació artística com el resultat d’una tensió entre dos mons antagònics: el món exterior i sensorial i la seva interiorització. La violència entre elements oposats és un dels procediments més utilitzats pel poeta. Aquest xoc provoca dolor un estat més elevat de consciència. El poeta potencia la mirada com a forma de percepció de la natura per tal de transcendir-la en la seva interpretació simbòlica. Objectiu recerca de la paraula veritable o pura. Supera la seva funció referencial i accedeix a una dimensió simbòlica.

2. ANÀLISI TEMÀTICA I ESTRUCTURAL Imaginari relacionat amb el foc, la llum, l’aigua, l’aire, la terra pes de la filosofia presocràtica. El poeta esdevindrà poeta-àngel, poeta-ocell, poeta-arbre o poeta- vident elevació espiritual i emotiva relacionada amb la poesia pura. Poeta i paisatge esdevenen una unitat indissociable. En darrer terme en“el domini fosc”, la mort, la tensió vital es resol en la perdurabilitat de la poesia.

3. ASPECTES FORMALS El lèxic popular experimenta un procés d’intensificació. Joc d’aprofundiment simbòlic dels mots. Gust per l’encavallament, potenciant la musicalitat. Predomini de l’art menor (hexasíl·labs, heptasíl·labs, octosíl·labs) poesia popular / també decasíl·labs El sonet és l’estructura predominant, també madrigals i romanços. Varietat en la rima: combinació rima consonant i assonant, vers blanc. Gust per la imatgeria substantius que comuniquen un món essencial.

3. ASPECTES FORMALS Ús de l’adjectiu, mai sobrer ni preciosista remet a l’àmbit de les qualitats anímiques i ètiques. Aprofitament de figures retòriques de regust simbolista: sinestèsia, axímoron, antítesi. La poesia de Rosselló-Pòrcel demostra, des del punt de vista lingüístic, que forma i contingut s’alimenten mútuament.