1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement Pàg. 91 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement Antropologia Què és l’ésser humà?: Crítica a l’antropologia orficopitagòrica Cos i ànima no són dues substàncies distintes (dualisme) sinó dos elements inseparables d’una única substancia: l’ésser humà. Per tant: No és una unió accidental sinó substancial, on: Negació de la immortalitat de l’ànima Què és l’ànima? Ésser humà Cos Matèria Potència Ànima Forma Acte “L’ànima és acte d’un cos que en potència té vida, és a dir, d’un cos organitzat”

1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement Pàg. 92 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement Tipus d’ànima Tots els éssers vius tenen ànima però no tenen el mateix tipus de vida (les mateixes capacitats i funcions) Hi ha tres tipus d’éssers segons el grau de perfecció de la seva ànima: Vegetativa (nutrició, creixement i reproducció) Sensitiva (apetències, desitjos, percepcions sensibles i moviment local) Intel·lectiva o racional (Enteniment: pensar, entendre: racionalitat) (Voluntat: com s’ha d’actuar a partir de l’hàbit)

1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement Pàg. 92 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement Teoria del coneixement: teoria de l’abstracció Negació del coneixement com a reminiscència (ja que l’ànima és mortal) L’ésser humà com a unitat d’operacions: pot conèixer mitjançant l’ànima i el cos El punt de partida de tot coneixement és l’experiència (empirisme): Ara, el coneixement més alt (ciència o episteme) només s’assoleix de forma gradual: Coneixement humà Coneixement sensible Cos ànima sensitiva Coneixement intel·lectual ànima racional “No hi ha res en l’enteniment que abans no hagués estat en els sentits”

1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement Pàg. 93 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement Graus del coneixement Percepció Comú als animals i els humans Rebre les qualitats sensibles dels objectes mitjançant la informació dels sentits (permet conèixer les coses concretes) Record Comú als humans i els animals superiors Conservar i reproduir sensacions en absència de l’objecte original (permet l’aprenentatge) Experiència Preveure el que succeirà a partir de la repetició de determinades seqüències causals (integra els graus de coneixement anteriors) Tècnica Només la posseeixen algunes persones Saber fer determinades coses a partir de principis i normes (s'aprèn i es pot ensenyar) Ciència Coneixement universal (no es predica d’un individu sinó de tots els d’una mateixa classe) i necessari (és així i no pot ser d’una altra manera) (a partir de conèixer les quatre causes)

1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement Pàg. 93 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement Coneixement intel·lectual: l’abstracció L’ésser humà es distingeix de la resta dels animals per la seva capacitat de raonar però raona a partir de fer ús dels conceptes (que són la base de tot coneixement científic): Com es forma un concepte? Rebuig de l'innatisme platònic No hi ha conceptes innats deslliurats de l’experiència. Els conceptes els ha produït el nostre Enteniment però no són arbitraris: els ha elaborat a partir de les imatges sensibles que reté la nostra ment El procés que ho fa possible rep el nom de “Abstracció” Realisme gnoseològic El concepte és universal i necessari però només és a la ment humana, en quan que intel·ligible, encara que és un reflex de l’estructura i la natura de les coses (essència) FS M1 M2 FA S1 S2 Abs.

1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement Pàg. 93 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement El procés d’abstracció És resultat de la intervenció de l’enteniment: Enteniment pacient (potència): és passiu, a través dels sentits les coses hi deixen la seva empremta: la imatge mental que sintetitza les qualitats que els diversos sentits capten dels objectes Enteniment agent (acte): a partir de les dades impreses, per formar el concepte (que és universal), prescindeix dels trets individuals i concrets (accidents) i separa (abstrau) allò que tenen en comú tots els objectes d’una mateixa classe (essència) Empremtes Objectes José Vidal González Barredo