El cervell s’adapta a Internet Unitat 1 El cervell s’adapta a Internet

MORFOSINTAXI Oració simple i oració composta Subjecte i predicat Subjecte el·líptic i oracions impersonals Predicat nominal i predicat verbal Els complements verbals Complement directe Complement indirecte Complement agent Complement de règim verbal Atribut Complement predicatiu Complement circumstancial

ORACIÓ SIMPLE I ORACIÓ COMPOSTA L’oració simple té un sol verb en forma personal (conjugat); l’oració composta en té més d’un (almenys un de conjugat). Proposició: cadascuna de les parts de l’oració composta.

PREDICAT NOMINAL I PREDICAT VERBAL El nucli del SV Predicat és un verb en forma personal, que pot portar diversos complements. La relació existent entre el verb i els complements ens permet distingir entre verbs copulatius i verbs predicatius. Els verbs copulatius són ser, estar i semblar, simples nexes entre el Subjecte i el complement (Atribut). En aquest cas parlem de predicat nominal. Els verbs predicatius són tots els altres, amb un significat ple. En aquest cas parlem de predicat verbal.

VERBS TRANSITIUS I INTRANSITIUS Els verbs predicatius (els no copulatius) poden ser de dos tipus: Transitius: exigeixen un complement sense el qual el sentit de l’oració no és complet. Aquest complement s’anomena complement directe (CD). El definim com el resultat de l’acció del verb (allò que fa el verb). Intransitius: el verb, per ell mateix, ja té un significat complet; per tant, no exigeixen un CD.

USOS DE ‘SER’ I ‘ESTAR’ Usos de ‘ser’: significant ser-hi, haver-hi… (sin. trobar-se en un lloc) amb qualitats permanents: és jove, era benparlat… estats puntuals de les coses: és obert, és bo (el menjar) Usos de ‘estar’: amb gerundi (durada d’una acció): està dormint amb qualitats no permanents: Ara està tranquil estada en un lloc (sin. romandre, quedar-se)

L’atribut i el CD L’Atribut és el complement dels verbs copulatius, i sovint concorda en gènere i nombre amb el Subjecte. Indica qualitats i estats de les persones i de les coses. El CD completa el significat dels verbs transitius; és necessari. Va unit directament al verb, sense la preposició ‘a’, excepte: davant pronom personal tònic: Et miro a tu. davant els pronoms tots, tothom i ningú (és opcional): No saluda a ningú / No saluda ningú

Estructures del CD i de l’Atribut La funció de CD, la pot realitzar: el SN : La professora felicità els alumnes. el SPrep (davant de certs pronoms): La professora felicità a tothom. el pronom feble: La professora els felicità (els alumnes). l’Oració subordinada substantiva: Els pagesos han declarat que han perdut tota la collita. La de l’Atribut, a més de les estructures anteriors, la pot realitzar: el SAdj: Sembles despistat… el SAdv (Adv o loc. adv.): Esteu com un llum! Em sembla molt bé! els pronoms tònics: Els alumnes de 4t sou vosaltres.

El Complement indirecte (CI). Estructures. El CI assenyala la persona a qui s’adreça l’acció del verb. Va introduït per les preposicions ‘a’ o ‘per a’. Pot presentar tres estructures: SPrep: Va pispar la cartera al metge. Pr. feble: Li va pispar la cartera. Or. subord. subs.: El metge fa classes a qui en vol rebre. Els pronoms febles per substituir el CI són li (sing.) i els (-los darrere el verb, en plural).

El Complement de Règim Verbal (CRV) A diferència del CD, va introduït per una preposició (a, de, en, amb…) regida o exigida pel verb. Estructures: SPrep: Pensava en la festa d’aniversari. Pronom: Hi pensava. prep + Infinitiu: Pensava a / d’organitzar una festa. OSub amb que: Pensava en que li farien una festa. ATENCIÓ: Canvi i caiguda de la preposició!!!

El Complement circumstancial (CCirc) Indica les circumstàncies que envolten l’acció del verb. N’hi ha de vuit tipus: lloc, temps, manera, quantitat, instrument, companyia, causa i finalitat. Estructures: SAdv: No sé si vindré aviat o més tard. (CCT: quan?) SN: Corro deu quilòmetres cada dia. (CCT: quan?) Loc. adv.: Tot ho fan a la babalà. (CCM: com?) SPrep: Ens trobarem a la cafeteria. (CCL: on?) Pronom: No hi parla. (amb els amics: CCComp: amb qui?) OSub: Vine amb qui vulguis. (CCComp: amb qui?)

El Complement Predicatiu (Pred) S’anomena complement de doble atribució, ja que, a més de complementar el verb, també ho fa amb el Subjecte o amb el CD, amb els quals concorda en gènere i nombre. Estructures: SAdj.: L’Oriol va caure marejat. SN: Nomenarem president en Jaume. SPrep.: El prenen per boig. Pronom: L’hi prenen. (hi=per boig) com (a) + SN: L’acolliren com a germà.