LA PRIMERA INTERNACIONAL DE TREBALLADORS (AIT). 2. CONFLICTES INTERNS EN LA PRIMERA INTERNACIONAL. - L’oposició entre Marx i els seguidors de Proudhon. - El llarg i agre debat entre Marx i Bakunin. 3. CRISI I DISOLUCIÓ DE LA PRIMERA INTERNACIONAL. 1. La Comuna de Paris. 2. La disolució de l’AIT.

1. LA PRIMERA INTERNACIONAL DE TREBALLADORS. Després de les revolucions del 1848 hi va haver un retrocès general dels drets dels obrers, sobretot, en allò referent al dret de sindicació i de vaga. Només a la G.Bretanya continuaven existint Trade Unions (unions sindicals), estríctament professionals, que oblidaven els plantejaments revolucionaris. Malgrat això, el 1863, arran de la invitació dels obrers britànics, es va constituir un Comité a Londres i es va fer una crida en la qual es destacava la necessitat d’organitzar congresos que reuniren els obrers de tots els països per a fer un front comú de lluita contra els governs i les pràctiques del capitalisme.

El 28 de setembre de 1864, en una assemblea pública celebrada al Saint Martin's Hall de Londres (Anglaterra) convocada pel London Trade Council, es funda l'Associació Internacional dels Treballadors (AIT), més coneguda com La PRIMERA INTERNACIONAL, amb la intenció d'establir relacions permanents amb les associacions obreres europees. Després de diversos antecedents que no van reeixir (Flora Tristan en 1843, Marx i Engels en 1847, Dejacque i Coeurderoy en 1855, reunió londinenca de juliol de 1863, etc.), aquesta va crear les bases de l'associació obrera. Van participar especialment sindicats obrers britànics i francesos, i també alguns exiliats procedents de diversos països europeus que aleshores residien a Londres. Van aprovar la creació de seccions obreres i la redacció d’un projecte d’Estatuts de la Internacional.

PRINCIPIS RECTORS DE LA PRIMERA INTERNAICONAL. Marx va ser l’encarregat de redactar el projecte d’estatus. Aquestos defensaven: L’emancipació de la classe obrera havia de ser obra exclusiva dels mateixos trebalaldors, independentment dels pactes amb altres sectors socials. - La classe obrera no podia ser indiferent a la conquesta del poder polític. - L’emanciàció de la classe obrera havia de tindre un abast internacional per a evitar els fracassos anteriors. - Es proposa impulsar la fundació de partits i sindicats obrers. L’AIT va crear dos òrgans principals: un Consell General (executiu), entre congrés i congrés, on estaven representades totes les seccions nacionals, i un congrés, òrgan màxim. Però la influència numèrica de la Primera Internacional va ser modesta. En el moment d’apogeu, mentre les Trade Unions tenien 800.000 afiliats, l’AIT no en tenia més de 50.000 a la G.Bretanya.

2. CONFLICTES INTERNS EN LA PRIMERA INTERNACIONAL. Prompte van sorgir conflcites ideològics interns: a). L’oposició entre Marx i els seguidors de Proudhon. Els proudhonians, molts francesos, eren partidaris de la propietat privada i d’una revolució pacífica i progressiva allunyada de la concepció revolucionaria del marxisme. Rebutjaven la vaga per a aconseguir una lesgislació favorable als treballadors. En els primers congressos, a Brusse·les, 1868, i Basilea, 1869, van imposar els seus criteris. PROUDHON MARX

b). El llarg i agre debat entre Marx i Bakunin. En el Congrés de Basilea (1869) va fer la seu aparició Mihaïl BAKUNIN. Havia fundat en 1868 L’Aliança Internacional per a la democràcia socialista, que comptava amb el suport de les seccions nacionals més nombroses. Va demanar l’adhesió a l’AIT i, malgrat l’oposició de Marx, va entrar. A partir d’ací, en els successius congressos es van produir acarnissats debats entre els dos grans teòrics del moviment obrer. Tot i que pretenien un mateix objectiu (una societat sense classes) els punts de divergència constituïen un abisme insalvable entre ells: MARX BAKUNIN

1. Les idees de Marx difereixen de les de EL DEBAT ENTRE BAKUNIN I MARX: 1. Les idees de Marx difereixen de les de Bakunin en la concepció de l’ESTAT. Per al primer, l’objectiu de la revolució social és la conquesta de l’Estat per part del proeltariat, mentre que el segon era partidari de la destrucció de l’Estat i de totes les institucions que el sostenen (exèrcit, església, etc.). 2. Mentre que Marx pensa que la revolució servirà perquè els que ara estan explotats s’alcen contra el pdoer, és a dir, la revolució significarà el triomf d’una classe i la derrota d’una altra, Bakunin creu que beneficiarà tota la Humanitat. 3. En quant a l’organització de la Internacional, Bakunin era partidari d’una organització descentralitzada i s’oposava al domini del Consell General sobre les seccions obrers. 4. Els separaven els mètodes que la classe obrera havia d’adoptar per aconseguir el triomf revolucionari; es tracta de la qüestió de la participació dels obrers en la vida política, punt que recolzaven els marxistes i rebutjaven els anarquistes, partidaris de l’apoliticisme.

Barricades al boulevard 3. CRISI I DISOLUCIÓ DE LA PRIMERA INTERNACIONAL. 1. LA COMUNA DE PARÍS. La derota francesa a Sedan, el 1871, en la guerra franco-prussiana, va posar fi al Segon Imperi francés. Al mateix temps, l’avanç de les tropes alemanyes que amenaçaven de bombardejar París va desencadenar l’alçament de la ciutat i la formació d’un govern provisional revolucionari. La comuna va ser alhora una reacció espontània davant de la derrota i una protesta contra l’evolució socioeconòmica de la fi del Segon Imperi. La Comuna de París: Barricades al boulevard Puebla, 1871

Quins van ser els esdeveniments impopulars que provocaren la insurrecció? - Les pèrdues humanes en la guerra. - La derrota militar. - L’anunci d’un armistici amb Alemanya. L’apressada convocatòria d’unes eleccions a l’Assemblea Nacional (sense llistes electorals fiables ni participació de l’electorat), que van donar la victòria a una opció conservadora.

A més, l’alçament parisenc va ser propiciat per l’agitació política de blanquistes, anarquistes i proudhonians, que, conjuntament, van formar un govern insurreccional alternatiu, el CONSELL GENERAL DE LA COMUNA (desembre del 1870 a maig de 1871). La Comuna va tractar de posar en pràctica un programa de govern radical: - Empreses dirigides pels obrers. Supressió dels lloguers i dels deutes dels xicotets i mitjans empresaris. - Laicització de les escoles. Projecte d’ensenyament primari gratuït i obligatori. - Llibertat d’expressió total, etc. Però la Comuna va fracassar, ja que va ser una experiència urbana aïllada que no va aconseguir captar la resta de França, la qual cosa va afavorir la repressió de l’exèrcit durant la “Setmana Sagnant”, autèntica guerra civil urbana (30.000 comunards morts, 40.000 processats, molts enviats a l’exili a Nova Caledònia.

Interpretació de la COMUNA pels contemporanis: La versió conservadora va considerar la Comuna com una explosió social que va posar en perill els interessos de les “classes laborioses”. Marx en la seua obra, La guerra civil a França, va considerar la Comuna com el primer intent de crear una govern revolucionari equivalent a la seua Idea de dicatadura del proeltariat. L’Estat va passar de ser opressor a emancipador de la classe obrera. També va cridar l’atenció de Bakunin la desaparició de l’Estat i l’organitzacIó del poder pels treballadors, la qual cosa representava el pas a la situació dessitjada pels anarquistes.

Grup de communards, llenç de 2. DISSOLUCIÓ DE LA PRIMERA INTERNACIONAL En qualsevol cas, en la Comuna, utòpics, bakuninistes i internacionalistes promarxistes es van enfrontar sobre les formes socials que calia implantar: - La concepció centralitzadora o federativa del govern. - Les mesures socialitzadors, etc. Va ser així com els enfrontaments ideològics i teòrics detectats en la Internacional van tindre la plasmació pràctica. Uns i altres s’imputaven la responsabilitat del fracàs. L’expulsió anarquista de l’AIT només va confirmar la pugna acarnissada entre anarquistes i marxistes. Grup de communards, llenç de Jules GIRARDET. La ruptura dels dos sectors es va fomalitzar al Congrés de l’Haia (1872), quan : d’una banda, la majoria marxista autoritària, va ratificar la decisió de formar partits obrers nacionals com a nova forma d’organització proletaria. d’altra, els anarquistes bakininistes van ser expulsats i van formar una nova organització: la Internacional Antiautoritària, que va durar fins 1881.

Després de l’expulsió de Bakunin, el 1872 (Congrés de la Haia), Marx i els seus decideixen el trasllat del Cosnelll General de Londres a N.York, i el 1876 en el Congrés de Filadèlfia (EEUU) s’acorda la dissolució de la Primera Internacional. Malgrat que va tenir un nombre d’adherits reduít, l’AIT va exercir: Una influència moral, pel seu caràcter de tribuna de discussió pública d’idees sobre l’emancipació dels obrers. - Per l’elaboració d’un programa comú per a tots els treballadors. - Va posar les bases per a la creació futura dels partits socialdemòcrates.