regit per llei: el logos

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
2. L' idealisme transcendental:la síntesi kantiana 2. 3
Advertisements

3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
L’ESCOLA JÒNICA Autors presocràtics.
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
3.3 El problema de la realitat: teoria de les Idees
3. Els presocràtics 3.5. Els pluralistes
3. Els presocràtics 3.3. Heràclit d’Efes
3.5 El problema l’ésser humà: teoria de la metempsicosi
La teoria hilemòrfica d’Aristòtil
1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física
Els sofistes i Sòcrates
1. L’empirisme de Locke 1.2. Els límits del coneixement
3.4 El problema del coneixement
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
ELS PRIMERS FILÒSOFS PRESOCRÀTICS.
PRIMERS TESTIMONIS FILOSÓFICS.
La filosofia d' Aristòtil i les escoles hel·lenístiques
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
2. El problema de la realitat en la metafísica racionalista 2
2. El problema de la realitat: la metafísica racionalista 2. 1
2. El naixement de la filosofia occidental
2. L’idealisme absolut de Hegel
3. Els presocràtics 3.1. L’escola de Milet
2. El cristianisme aristotèlic de Tomàs d’Aquino
Els filòsofs presocràtics
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
Per tant, hi ha d’existir
La teoria de les Idees de Plató
1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement
1. L’empirisme de Locke 1.3. L’anàlisi dels conceptes de la metafísica escolàstica Pàgina 258 Els dos sentits de la substància: com a substrat i com a.
4. Pirró d’Èlide i l'escepticisme
2. L’empirisme de Hume 2.1. L’origen i la constitució del coneixement
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
4. El problema l’ésser humà: teoria de la metempsicosi
El vitalisme de Nietzsche
3. La nova ciència i el problema del coneixement
Els sofistes Protàgores i Gòrgies Carla Domenech Marta Crespo
2. Zenó de Cition i l'estoïcisme
1. Els sofistes 1.3. El problema de la naturalesa: el gir antropològic
ORIGEN DEL PENSAMENT: Pas del Mite al Logos
2. El materialisme històric de Marx
Pàgina 411 L’ésser humà s’ha transformat en un nen: és l’arribada del superhome. La innocència del nen. Per ell no existeix un món definit i ple de sentit.
2. El materialisme històric de Marx
Categories estètiques
4. El problema de la moral: eudemonisme
Pàgina El problema de realitat en l’empirisme modern 2.0 Límits del coneixement en Locke Distinció entre idees i qualitats Idees en la ment. Qualitats.
Sentit inicial de la tragèdia Canvi amb Eurípides
3. El problema del coneixement: teoria de la reminiscència
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
2. Sòcrates 2.4. El problema del coneixement: el racionalisme socràtic
1. El problema de la realitat: teoria hilemòrfica
2. El problema de la realitat en la metafísica racionalista 2
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement
1. Aristòtil 1.3 La concepció del cosmos: cosmologia i física
3.4 El problema del coneixement
1. El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1
5. Els pluralistes 39 Qui hi forma part?: Quins trets tenen en comú
3.5 El problema l’ésser humà: doctrina del soma-sema
2. El problema de la realitat: teoria de les Idees
HERÀCLIT D’EFES aC.
Principi del canvi (immanent)
2.2 El mètode socràtic: la inducció maièutica
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.2 L’origen i la constitució del coneixement: hume L’origen i la constitució del coneixement.
2. El problema de la naturalesa i del coneixement als inicis de la reflexió filosòfica 2.1. El concepte de physis Pàgina 21 Primer problema: Què és la.
Què puc conèixer (2na part)
1. Aristòtil 1.2 El problema de la naturalesa: teoria hilemòrfica
Forma substancial (essència)
Pàgina El problema de l’origen del coneixement i la veritat 1.3 La recerca d’un criteri de veritat La crítica al dubte metòdic cartesià i el seu.
Transcripción de la presentación:

regit per llei: el logos 3. Heràclit d’Efes Pàgina 34-35 Biografia Pàgina 34 3.1. La concepció de la physis 3.2. El logos: principi explicatiu de l’univers Dos sentits: Llei que regeix el món: lluita d’oposats - Trets característics - Conclusió: la unitat profunda de les coses Raó (logos) que capta aquesta llei (logos universal) Text I pàgina 34 Text II pàgina 34 Text III pàgina 34 “Panta rei” (tot flueix) Esdevenir (canvi) No és irracional, sinó regit per llei: el logos Té un principi: el foc (arjé) Imatge pàgina 35 Text I pàgina 35 Text II pàgina 35 Pren-ne nota! Pàgina 35 Text III pàgina 35

3. Heràclit d’Efes Teoria del coneixement Pàgina 35 L’objectiu és captar la unitat profunda de les coses que s’amaga sota aquest continu esdevenir: “captar el logos”. En aquesta tasca sentits i raó tenen un paper complementari ja que ambdós ens mostren les dues cares de la realitat (totes dos amb un mateix valor ontològic): Sentits Continu fluir de les coses (esdevenir) Raó La unitat profunda de les coses

4. Parmènides d’Elea 4.1. El poema: l’anàlisi de les condicions de racionalitat Pàgina 36 Objectiu: l’anàlisi de les condicions de racionalitat, que és el que es pot: Saber (coneixement), Dir (llenguatge) Pensar (racionalitat) del que és (realitat) Biografia Pàgina 36 Pren-ne nota! Pàgina 36 Estructura i parts del poema: Proemi Introducció al·legòrica Viatge iniciàtic a una veritat immutable Vies del coneixement Via de la veritat Raó realitat Via de l’opinió Sentits aparences Teoria del coneixement Valoració ontològica distinta: Sentits: engany/aparença Raó: veritat/realitat Racionalisme

4. Parmènides d’Elea 4.2. La via de la veritat: deducció de les característiques de l’ésser Pàgina 36-38 Premissa inicial: “L’ésser és i el no-ésser no és” Característiques de l’ésser: És únic (nega la pluralitat de les coses), homogeni, compacte i indivisible. És immutable (nega el canvi)(el que existeix no pot procedir del no-res). És immòbil (nega el moviment). És etern, indestructible i inengendrat (nega el temps). És finit i esfèric. Text pàgina 37 Imatge pàgina 37 Imatge I pàgina 38 Imatge II pàgina 38 Text pàgina 38 José Vidal González Barredo