Finançament bancari a curt termini 3 u n i t a t Finançament bancari a curt termini

Productes bancaris d’actiu Mitjançant les operacions actives (préstecs, crèdits, etc.), les entitats financeres inverteixen aquests fons aportant finançament als seus clients, rebent a canvi un rendiment econòmic en forma d’interessos i comissions. Anàlisi del risc en les operacions d’actiu En les operacions d’actiu les entitats financeres posen fons a disposició dels seus clients i, per tant, assumeixen el risc que aquests clients, al venciment del termini, no compleixin les seves obligacions contractuals. Per això, aquestes entitats tracten de reduir aquest risc analitzant la solvència dels seus clients d’actiu. Als clients potencials se’ls requereix informació per poder realitzar aquesta anàlisi, però aquesta no és l’única font d’informació. Per recopilar informació, les entitats financeres acuden a diferents registres públics i privats, com són: el Registre de la Propietat, el Registre de Morosos, la CIRBE, etc.

Productes bancaris d’actiu La seguretat en les operacions actives: les garanties La garantia genèrica és l’establerta al Codi Civil, segons el qual el deutor respon del compliment de les obligacions amb tots els seus béns, presents i futurs (garantia personal). A vegades, és possible que per a l’entitat financera això no sigui suficient i desitgi garanties addicionals, com altres garanties personals (ex.: avaladors) o garanties reals, béns que se subjecten al compliment d’una determinada obligació (ex.: hipoteca). Pel que fa a la formalització de les operacions d’actiu, per formalitzar garanties personals només cal un document privat, mentre que per a garanties reals pot ser necessària la inscripció en algun registre. El finançament bancari Les empreses acuden habitualment a aquest finançament per obtenir fons o garanties per poder desenvolupar la seva tasca. Destaquen el descompte comercial, el lísing, els avals bancaris, etc.

La pòlissa o el compte de crèdit Es tracta del contracte pel qual una entitat bancària s’obliga a posar a disposició de l’acreditat una quantitat de diners fins a un límit i amb un venciment determinat. L’acreditat s’obliga, al venciment del contracte, a retornar els diners de què ha disposat i al pagament dels interessos produïts i de les comissions meritades. El contracte ha de contenir aquestes clàusules: identificació de les parts, límit de disposició, tipus d’interès, comissions i TAE estimada. Aquest contracte requereix de l’existència d’un compte corrent que serveixi de suport a les operacions que es realitzin i es documenta mitjançant una pòlissa intervinguda per notari. Per a l’acreditat, l’obertura d’un compte de crèdit té com a principals costos els interessos, les comissions i el corretatge. Pel que fa a la fiscalitat, les comissions i els interessos a favor de l’entitat de crèdit es consideraran un despesa fiscalment deduïble en el corresponent impost sobre la renda de l’acreditat.

El descompte comercial bancari A la pràctica, és freqüent que les empreses, per obtenir liquiditat, acudeixin a les entitats bancàries per tal que els anticipin l’import de crèdits al seu favor. Es poden distingir dos tipus de descompte: el descompte comercial d’efectes i l’avançament de crèdits comercials. Descompte comercial d’efectes Es defineix com el contracte en virtut del qual una entitat financera (descomptant) anticipa al seu client (cedent) l’import d’un crèdit no vençut que el client tingui enfront d’un tercer, restant els corresponents interessos, despeses i comissions i rebent la titularitat del crèdit. L’entitat descomptant corre el risc que el deutor no pagui l’import del crèdit al seu venciment. Per evitar aquest risc, s’inclou en els descomptes la clàusula “salvant-ne la bona fi”, en virtut de la qual, si el deutor no atén el pagament, l’entitat descomptant l’hi reclamarà al cedent. Una entitat financera es pot comprometre a descomptar tots els efectes que li presenti un client durant un període del temps, dins d’un límit i sota unes condicions (línia de descompte).

El descompte comercial bancari Avançament de crèdits comercials És un producte financer molt similar al descompte d’efectes comercials i es caracteritza pel fet que una entitat bancària anticipa recursos a una empresa, prenent com a garantia els rebuts que ha de cobrar. El factoring Consisteix en la cessió a un factor, per un preu determinat, dels crèdits comercials d’una empresa per tal que s’ocupi del seu cobrament. Se sol oferir a empreses amb un alt volum de cobraments i els crèdits cedits han d’estar documentats. La relació entre cedent i factor es regirà pels principis d’exclusivitat (el cedent només treballa amb el factor) i globalitat (el cedent està obligat a transferir tota la facturació d’un determinat client). Una operació de factoring es pot donar segons diverses modalitats. Les més usuals són: amb cessió de crèdits en ferm (amb i sense recurs) i en comissió de cobrança.

Cost dels serveis prestats i fiscalitat El factoring Cost dels serveis prestats i fiscalitat Una operació de factoring genera els següents costos: A la signatura del contracte: comissions d’obertura i estudi, així com despeses de corretatge si el contracte s’instrumenta en pòlissa intervinguda per notari. Gestió de documents: inclou les següents comissions: Comissió de factoring. Comissió per manipulació. Interessos de finançament: només si el factor anticipa l’import dels crèdits cedits pel seu client. Com que el factor és un empresari, aquests costos estan subjectes a IVA, encara que es distingeix el supòsits dels costos relacionats amb la funció financera, que estan exempts, dels no relacionats amb aquesta funció, que no ho estaran.

El confirming En certa manera, és l’operació oposada al factoring, ja que consisteix en la gestió del pagament d’efectes comercials. Es pot definir com: El contracte a través del qual un empresari (ordenant) acorda amb una entitat financera (gestor o confirmador) la gestió dels pagaments als seus proveïdors (beneficiaris). El servei prestat per l’entitat confirmadora inclou la realització dels pagaments a proveïdors, així com les tasques administratives de gestió d’aquests pagaments. A més, aquesta entitat assumeix el risc de l’operació. Les empreses confirmadores també ofereixen als seus clients finançament per atendre al seu venciment els pagaments confirmats en cas que no tinguessin liquiditat per pagar-los.

Funcionament del confirming El desenvolupament d’una operació de confirming comença quan l’ordenant comunica al gestor dels pagaments el seu desig de tramitar-los a través de la seva empresa. L’empresa confirmadora envia una carta al beneficiari indicant-li que assumeix el pagament i que al venciment del crèdit li serà transferit l’import acordat. A més, l’entitat confirmadora pot garantir-ne el pagament, assumint el risc d’impagament de l’ordenant. Cost dels serveis prestats i la seva fiscalitat Es generen diferents tipus de costos: Despeses financeres: per a l’ordenant si acut al finançament per al pagament o per al beneficiari si recorre a l’avançament de crèdit. Despeses per la gestió de pagaments: per compte de l’ordenant, i els més habituals són la gestió de pagaments i altres comissions. A més, es pot pactar que si els beneficiaris fan ús de l’oferta d’avançament dels seus crèdits, el gestor pagarà una comissió a l’ordenant per haver-li proporcionat un client.