EXPLORACIÓ RESPIRATÒRIA I DEL TÒRAX Iniciar la presentació

L’exploració de l’aparell respiratori requereix també l’adquisició d’habilitats quant a inspecció, palpació percussió i auscultació per tal de poder reconèixer les alteracions. La inspecció del tòrax i de les característiques de la respiració permeten ja orientar de forma general el pacient (dispnea, hiperventilació, hipoventilació, morfologia toràcica característica, etc.). Cal fixar-se també en els signes relacionats com la cianosi o altres signes generals relacionats amb patologia respiratòria. Les alteracions de les vibracions vocals, la percussió o l’auscultació orienten moltes vegades ja a un diagnòstic sindròmic, per la qual cosa, cal adquirir aquestes habilitats.

Cliqueu sobre la foto per visualitzar explicació Següent diapositiva Objectiu Metodologia Avaluació Imatge L’alumne considera que l’ha assolit El professor el considera assolit Inspecció. Reconeixement de les alteracions de la freqüència respiratòria Exploració de pacient simulat (altres alumnes) en el laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP L’alumne ha de ser capaç de reconèixer la taquipnea i la bradipnea L’alumne ha de ser capaç de reconèixer l’apnea Inspecció. Reconeixement de les alteracions de l’amplitud de la ventilació L’alumne ha de ser capaç de reconèixer la hiperventilació i la hipoventilació L’alumne ha de ser capaç de reconèixer una asimetria en la ventilació Inspecció. Reconeixement de les alteracions del ritme de la respiració L’alumne ha de ser capaç de reconèixer alteracions específiques del ritme (respiració acidòtica, respiració de Cheyne-Stockes i respiració de Biot)

Cliqueu sobre la foto per visualitzar explicació Següent diapositiva Objectiu Metodologia Avaluació Imatge L’alumne considera que l’ha assolit El professor el considera assolit Inspecció. Reconeixement de la dificultat en la respiració Exploració de pacients reals al CAP Capacitat de reconèixer la dispnea d’esforç, de repòs i l’ortopnea Capacitat de reconèixer signes de dificultat respiratòria (estridor laringi, utilització de musculatura accessòria, tiratge intercostal) Inspecció de la caixa toràcica i les seves anomalies Capacitat de reconèixer les deformitats de la caixa toràcica (pectus excavatum i carinatum, cifoescoliosi, tòrax en bota) Inspecció. Reconeixement de les línies anatòmiques Exploració de pacient simulat (altres alumnes) al laboratori d’habilitats L’alumne ha de saber reconèixer les línies anatòmiques del tòrax

Cliqueu sobre la foto per visualitzar explicació Següent diapositiva Objectiu Metodologia Avaluació Imatge L’alumne considera que l’ha assolit El professor el considera assolit Inspecció de signes relacionats Exploració de pacients reals al CAP Reconeixement de la cianosi i les seves característiques Reconeixement de l’acropàquia Palpació del tòrax. Vibracions vocals   Exploració de pacient simulat (altres alumnes) en ellaboratori d’habilitats Reconeixement de la transmissió de les vibracions vocals i de les síndromes que les alteren Palpació del tòrax. Reconeixement de l’emfisema subcutani Reconeixement per palpació dels signes d’emfisema subcutani Palpació del tòrax. Reconeixement de l’expansió toràcica Exploració de pacient simulat (altres alumnes) al laboratori d’habilitats Reconeixement de l’expansió toràcica per la cara anterior i posterior del tòrax Palpació del tòrax. Palpació de la tràquea Exploració de pacient simulat (altres alumnes) en el laboratori d’habilitats L’alumne ha de ser capaç de reconèixer la tràquea en la línia mitjana i observar si existeixen alteracions

Cliqueu sobre la foto per visualitzar explicació Diapositiva anterior Tornar a Inici Objectiu Metodologia Avaluació Imatge L’alumne considera que l’ha assolit El professor el considera assolit Percussió del tòrax Exploració de pacient simulat (altres alumnes) en el laboratori d’habilitats Exploració de pacients reals al CAP Coneixement de la tècnica de percussió Reconeixement de la ressonància normal del pulmó i de la matidesa Reconeixement de les alteracions de la percussió i les síndromes que les ocasionen Auscultació. Reconeixement del murmuri vesicular normal Exploració de pacient simulat (altres alumnes) al laboratori d’habilitats Reconeixement de la tècnica d’auscultació i del murmuri vesicular normal Auscultació. Coneixement de les alteracions de l’auscultació Reconeixement de l’asimetria del murmuri vesicular. Reconeixement dels roncus, sibilants, estridor, crepitants, estertors bombollosos Reconeixement de les alteracions de l’auscultació i les síndromes que les ocasionen

Inspecció del tòrax Es fa observació de la part anterior i posterior. Cal observar la conformació toràcica, la presència de deformitats, els moviments respiratoris tenint en compte tipus, amplitud, freqüència i ritme; alhora cal observar la presència de signes com cianosi, aleteig nasal i ingurgitació jugular. Cal observar també la columna cervical i dorsal des del caire frontal i de perfil. Segueix

Inspecció del tòrax Cal fer observació de les possibles deformitats del tòrax. Observar si hi ha pectus excavatum on s’observa la depressió de l’apòfisi xifoide, en contraposició del pectus carinatum, quan l’apòfisi xifoide sobresurt. Tornar

Inspecció del tòrax. Línies anatòmiques en la cara anterior Línia medioesternal Línia axil·lar anterior dreta Línia medioclavicular dreta Segueix

Inspecció del tòrax. Línies anatòmiques de perfil Línia axil·lar anterior Línia axil·lar posterior Línia axil·lar mitjana Tornar

Inspecció. Acropàquia El dit amb acropàquia es distingeix del dit normal per la pèrdua de l’angle del llit ungueal i l’augment de la curvatura de l’ungla Tornar

Palpació del tòrax: Vibracions vocals L’examinador recolza tota la seva mà en la pell del tòrax i li fa dir al pacient una paraula amb alguna consonant vibrant (per exemple, carretera o trenta-tres). La regió palmar recull les vibracions generades per la veu del pacient. S’aconsella que es faci de manera simètrica en diversos nivells en les parts anterior i posterior del tòrax. Les vibracions poden ser normals, estar augmentades o estar disminuïdes, àdhuc abolides. Tornar

Palpació del tòrax: Reconeixement de l’emfisema subcutani L’examinador recolza tota la seva mà en la pell del tòrax i esguarda si es nota una crepitació a la palpació. Cal fer-ho a la cara anterior i posterior del tòrax, principalment en la part superior. Tornar

Palpació del tòrax: Expansió toràcica El pacient està assegut. L’examinador posa les seves mans en la regió posterior del tòrax abraçant la part posterolateral del tòrax amb els extrems dels dits en la línia axil·lar mitjana i els polzes aproximant-se a la columna dorsal. En condicions normals, amb la inspiració es desplacen les mans de manera simètrica, augmentant l’angulació i la separació dels polzes. Tornar

Palpació del tòrax: Exploració de la tràquea Es toca l’osca supraesternal i cal observar si la tràquea està en la línia mitjana com és la situació normal, o bé, està desviada cap a un costat. Tornar

Tècnica de la percussió (I) Cal posar la mà esquerra sobre la paret del tòrax, amb el palmell de la mà cap avall, els dits lleugerament separats i la segona falange del dit mig sobre l’àrea que cal percudir. Pressionar fortament el dit mig esquerre contra la paret del tòrax. Segueix

Tècnica de la percussió (II) Colpejar al centre de la segona falange en angle recte, per tal de produir un efecte de martell i amb un moviment complet procedents de l'articulació del canell. Tornar

Percussió del tòrax anterior La percussió s’inicia des de la regió infraclavicular fins avall seguint la línia hemiclavicular per la cara anterior, de manera simètrica. Segueix

Percussió del tòrax posterior La percussió s’inicia des del marge superior del trapezi fins a les bases per la part posterior, de manera simètrica. Tornar

Auscultació pulmonar Cal posar sempre la membrana del fonendoscopi en contacte amb la pell. El fonendoscopi s’agafa entre el dit polze i l’índex. Tornar

Auscultació pulmonar: Part anterior Cal posar la membrana del fonendoscopi en dos nivells en la part anterior i auscultar de forma simètrica. Segueix

Auscultació pulmonar: Part posterior Cal posar la membrana del fonendoscopi en tres nivells en la part posterior i auscultar de forma simètrica. Tornar

Auscultació pulmonar: Sorolls sobreafegits i exemples Poden barrejar-se tots ells. Grans tipus de sorolls: Estertors secs: - Roncus: De tons baixos, són principalment espiratoris - Sibilàncies. De tons alts, són espiratoris [Hiperreactivitat bronquial] - Restallants: Són estertors molt secs [Fibrosi pulmonar] Estertors humits: Crepitants (són sorolls discontinus que recorden el soroll que fan les brases). Tipus: - Crepitants consonants: com si trepitgéssim sal [Procés pneumònic] - Crepitants bronquials: són bombollosos [Bronquitis crònica] - Subcrepitants: com els consonants, però amb aigua [Edema agut de pulmó] Bufs: - Bronquial o tubàric: Onomatopiea de “ja” aspirada [Procés pneumònic] - Pleural: Onomatopeia d’”e” suau [Vessament pleural] - Cavitari o amfòric: Soroll bronquial amplificat per la cavitat Tornar