Unitat 3: El sector primari

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
TEMA 8 -SECTOR PRIMARI TEMA 9- SECTOR SECUNDARI
Advertisements

LA AGRICULTURA LA GANADERIA Y LA PESCA
TEMA 8 -SECTOR PRIMARI TEMA 9- SECTOR SECUNDARI
UD 6 SECTOR PRIMARIO.
LES COMARQUES D’INTERIOR Les comarques d’ interior són les que estan a la zona menys muntanyosa de Catalunya i que no tenen costa. La majoria d’aquestes.
U n i d a d 2 El sector primario.
GEOGRAFÍA DE LA ACTIVIDAD AGRARIA
U.D.3. EL SECTOR PRIMARIO.
Els mapes: Un croquis Primers mapes de navegació o Portolans:
SECTOR PRIMARI.
objectiu de la Tecnologia
LA INDÚSTRIA Geografia 3r ESO.
El canvi climàtic i la humanitat al segle XXI
LES ACTIVITATS DEL SECTOR PRIMARI
LA FAENA.
Xavier Guixà Martorell Joan Latorre Pifarré
Central solar (parque El Coronil)
5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME (I).
En aquest tema veurem els apartats següents:
La resistència Concepte:
“La vitalitat del camp és essencial per l’agricultura perquè l’activitat agrària és essencial per un camp viu”
El tipus de vegetació natural1 que podem contemplar a les diverses comarques del País Valencià és determinat per tots els condicionants, pel clima tant.
Definició del sector Engloba les activitats l’objectiu de les quals és obtenir matèries primeres i productes per a l’alimentació i per a la resta d’activitats.
U7- EL SECTOR PRIMARI A ESPANYA I A LES IB
Recursos de la Geosfera i l’Edafosfera (II)
LA PETJADA ECOLOGICA DE SANT BOI DE LLOBREGAT
1.- L’EMPRESA Per què és necessària l’empresa?
SECTOR PRIMARI Agricultura Ramaderia Pesca Explotació forestal
MAPA DEL MÓN.
OBSERVEM EL PAISATGE 3r Primària
Ciències socials ceip portal nou
ELS PAISATGES I ELS POBLES
El mercat i els sistemes d’organització industrial
GEOGRAFÍA DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
L’activitat econòmica i el patrimoni empresarial
ELS ECOSISTEMES CURS TERCER.
9.2. Creixement i desequilibris econòmics. El creixement econòmic als anys seixanta. Incorporació al creixement occidental posterior a la Guerra.
Materialisme històric
AGRICULTURA DE PLANTACIÓ
El sector primari.
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
El segle XIX: un segle de revolucions
Coneixement del Medi Social i Cultural
En aquest tema veurem els apartats següents:
Interpretació de paisatges agraris
SOCIETAT ESPANYOLA Segle XIX.
DE LA DURADA AL RITME.
Tipus segons l’extensió CONTE LLARG/NOVEL·LA CURTA
Poblament rural i urbà Berta Romera. Imatges extretes de google.
La vegetació de Catalunya
Els sectors econòmics Repàs del tema.
El sector terciari. Concepte de sector terciari
LES FORMES DEL RELLEU EL RELLEU CONTINENTAL.
La formació professional, una opció de futur i amb futur
Formació Escoles Agràries
MODEL D’ORGANITZACIÓ DEL TERRITORI AL LLEVANT MEDITERRANI VALENCIÀ
Intensiva: Es practica en espais reduïts
ELS ORÍGENS DE LA PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
L’AGRICULTURA I ELS OBJECTIUS DEL MIL.LENI
1.2.2 Fonts d’energia renovables Energia eòlica El Sol, en escalfar la Terra, origina el vent, la força ha aprofitat l'home des de l'antiguitat.
8.SISTEMES MORFOCLIMÀTICS
EL POBLAMENT AL MÓN 3r ESO
Organització i creixement
EL BARCELONÈS.
Alba Ros Montagudo Andrea Reyna Alcón Marta Rodríguez Conte
ANOIA.
DESCRIPCIÓ DELS HORITZONS.
Anàlisi de la qualitat de vida de les persones majors a Mallorca
Els primers intents d’ industrialització
EL CANVI CLIMATIC.
Transcripción de la presentación:

Unitat 3: El sector primari

1. El sector primari. - Comprèn les activitats relacionades amb l’obtenció i producció d’aliments: agricultura, ramaderia, pesca, explotació forestal. Primeres matèries industrials - El 41% de la població mundial - Grans diferències entre el món desenvolupat (10%) i el subdesenvolupat (60%)

1. El sector primari.

1. Factors del paisatge agrari. Factors físics: Clima Relleu Fertilitat del sòl Factors humans: Pressió demogràfica Grau de desenvolupament Cultura i història

2. Els paisatges agraris Definició Paisatge natural modificat per l’acció de l’home Amb la finalitat d’obtenir productes pel seu aprofitament. Elements del paisatge 2.1. Parcel·les 2.2. Sistemes de conreu 2.3. Poblament 2.4. Tipus d’activitats agràries

2.1. Elements del paisatge agrari: parcel·les Definició: Divisió del sól agrari : extensió de terra dedicada al conrreu Es poden classificar segons: Forma, regulars o irregulars Límits a) Obertes o Open field, són parcel·les sense tanques, latifundi b) Tancades o bocage, tancades per murs. Minifundis Horta  policultiu Bancals

2.1. Elements del paisatge agrari: parcel·les Open field

2.1. Elements del paisatge agrari: parcel·les Bocage

2.2. Elements del paisatge agrari: tipus de conrreu Según la variedad de productos pueden ser: Policultiu:

2.2. Elements del paisatge agrari: tipus de conreu Monocultiu:

Elements del paisatge: tipus de conreu Conreus herbacis

Elements del paisatge: tipus de conreu Conreus llenyosos

2.2 Elements del paisatge agrari: sistemes de conreu Segons les necessitats d’aigua i la manera d’obtenir-la poden ser: Regadiu

2.2. Elements del paisatge agrari: sistemes de conreu Secà

2.3. Elements del paisatge agrari: el poblament El poblament pot ser : Concentrat Dispers Dispers Concentrat

2.4. Tipus d’activitats agropecuàries: sistema d’explotació Agricultura intensiva: Llocs molt poblats, on la terra és escassa i cara. Propietats petites Màxima producció en el mínim espai Agricultura extensiva Produir molt a preus baixos Grans extensions de terreny

2.4. Tipus d’activitats agropecùaries: finalitat En funció de la finalitat productiva poden ser: Agricultura de subsistència: Autoconsum Poca mecanizació Baixa productivitat Agricultura de mercat Productividat elevada Obtenir màxim rendiment econòmic: augmentant vendes i reduïnt costos

L’ agricultura de subsistència: extensiva de secà

L’agricultura de subsistència: irrigada de l’arròs

L’agricultura de subsistència: irrigada de l’arròs

L’ agricultura de mercat

L’ agricultura d’ especulació Cafè

L’ agricultura mediterrània : secà

L’ agricultura mediterránea: secà

L’ agricultura mediterrània: secà

L’ agricultura mediterrània: regadiu

L’ agricultura mediterrània: hivernacle

3. La ramaderia al món Segons el medi de producció: a) Ramaderia intensiva Especializació Grans inversions Màxim benefici en mínim de temps Estabulació o semiestabulació Preferentement boví (carn i llet) i avicultura Própia d’una economia de mercat

La ramaderia al món Estabulació

La ramaderia al món b) Ramaderia extensiva: Grans extensions de pastura Alimentació natural Menor inversió de capital i menors rendiments Oví, porcí, cabrum i boví

4. La Pesca. Tipus de pesca Pesca subsistència o artesanal Pesca de mercat o industrial

La pesca artesanal La pesca artesanal: Prop de la costa Força humana, sense maquinària Es manté en zones poc desenvolupades Producció escassa i dedicada a l’autoconsum

Pesca artesanal

Pesca industrial Objeciu: grans captures Necessita molts recursos econòmics Necessita tecnologia avançada Necessita infraestructures portuaries Segons el lloc on es practica pot ser: continental o marítima Pesca costanera Pesca d’altura

On pescar?

Aqüicultura

5. Sector primari a Catalunya * Només l’1,5% de la població activa a Catalunya es dedica al sector primari Agricultura: Extensions mitjanes i petites Caràcter familiar Conreus herbacis, de secà i arbres fruiters Ramaderia: Cria de porc Granges d’aviram altament tecnificades Pesca: En recessió Volum de captures és superior al ritme natural de reproducció