Origen de la Terra Els diferents fragments de pols i roca començaren a girar entorn el protosol. Per ACRECIÓ es van anar ajuntant degut a la força gravitatòria. Finalment amb el temps es van acabar formant els planetes.
La formació de la Terra Inicialment la Terra era una enorme bola de material incandescent. Els materials es van ordenar els més densos al centre i a fòra els que menys. Per això al nucli hi ha Fe i Ni, i els gasos són a l’exterior. Queien meteorits i l’atmosfera primitiva contenia excessos de gasos nocius.
La formació de la Terra A mida que el planeta es va anar refredant l’aigua es va condensar i es formaren oceans. Les erupcions volcàniques van disminuïr i també la caiguda de meteorits. En formar-se l’atmòsfera, aquesta protegia dels meteorits que queien.
L’estructura de la Terra (pàg24) Coneixem l’interior de la Terra gràcies a la informació provinent de: Mesuraments diversos: gravetat, magnetisme, estudi de roques... Assajos de laboratori. L’estudi de les ones sísmiques. L’estudi dels meteorits.
Estudi de les ones sísmiques SISMÒGRAF ONES P (primàries): longitudinals. De compressió i expnsió. 5’5 a 13’5 km/s ONES S (secundàries): transversals. 4 a 8 km/s. ONES SUPERFICIALS: lentes. Causants de les catàstrofes, es transmeten per la superfície. No s’utilitzen per l’estudi de l’interior de la Terra.
Les divisions a l’interior de la Terra (pàg 26)
Teoria de la deriva continental Alfred Wegener observa a principis del s XX, que els continents semblen encaixar-se entre si. Wegener formula la seva teoria de la deriva continental, dient que els continents i oceans havien evolucionat a partir d’un únic continent incicial, anomenat PANGEA. En aquell moment ningú va creure la seva hipòtesi i Wegener va morir sense tenir el reconeixement mundial.
Teoria de la deriva continental