El to d'aquest poema reflecteix eloqüentment la situació espiritual dels israelites al final de l'exili. ▬ L'edicte de Cir (538 aC), que va autoritzar la tornada dels captius a la pàtria, havia provocat un inesperat canvi polític i era motiu de l'alegria més intensa. ▬ Però alhora la restauració nacional es realitzava enmig de moltes dificultats, i els vaticinis profètics (Is 40-55) no acabaven de complir-se plenament. ▬ Per això Israel demana al Senyor que "canviï la vida" de Sió (v. 4), perquè la fatigosa sembra es transformi en una joiosa collita (vv. 5-6).

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Aquest salm és un "salm gradual" o "cant d’ascensió". Forma part, doncs, d'aquesta col·lecció de cants de peregrinació que els jueus cantaven tot pujant cap a Jerusalem. Les expressions (la marxa, la travessia, "sortien... tornaran... ") fan pensar en una immensa processó que avança cap al temple, amb els braços carregats de "gavelles" per a la festa durant la qual s'ofrenaven a Déu les collites. 2. AMB JESÚS Recitem aquest salm posant-lo en boca de Jesús el matí de Pasqua: just quan acaba de ressuscitar, i que pot realment demanar al seu Pare acabar la seva obra, "traient" de la mort tots aquells que encara estan captius. No es tracta d'un pietós pensament factici, perquè Jesús mateix va agafar aquesta imatge de la "llavor" com a símbol de la mort-resurrecció (Jn 12,24). 3. AMB EL NOSTRE TEMPS La nostra esperança cristiana no és la gandula esperança que les coses s'arreglaran algun dia; és la certesa que Déu "està en acció" per salvar el que estava perdut: és el Senyor que "torna a portar" els captius! És la certesa que l'amo de les messes està fent madurar la collita (Mc 4,26-29).

Quan el Senyor renovà la vida de Sió ho crèiem un somni; la nostra boca s’omplí d’alegria, de crits i de rialles.

Els altres pobles es deien: «És magnífic el que el Senyor fa a favor d’ells.» És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!

Renoveu la nostra vida, Senyor, com l’aigua renova l’estepa del Nègueb. Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega.

Sortien a sembrar tot plorant, emportant-se la llavor; i tornaran cantant d’alegria, duent a coll les seves garbes.

TORRENTS AL DESERT «Quan el Senyor renovà la vida de Sió ho crèiem un somni; la nostra boca s’omplí d’alegria, de crits i de rialles.» La vida és com una marea que puja i baixa, i jo he vist moltes marees altes i marees baixes en ritme incessant al llarg de molts anys i canvis i experiències. Sé que l'esterilitat del desert pot canviar-se de la nit al matí en fertilitat quan «l’aigua renova l’estepa del Nègueb». Torrents secs del sud, que una sobtada pluja primaveral omplia d'aigua, cobrint de verd les seves riberes en somriure espontani de camps agraïts. Aquest és el poder de la mà de Déu quan toca una terra seca... o una vida humana. Toqueu la meva vida, Senyor, deslligueu els corrents de la gràcia, feu que pugi la marea i floreixi de nou la meva vida. I, mentrestant, doneu-me fe i paciència per a esperar la vostra vinguda, amb la certesa que arribarà el dia i els alegres torrents tornaran a omplir-se d'aigua a l’estepa del Nègueb.

Senyor, canvieu la sort de la vostra Església, que, pelegrina a la terra, va sembrant amb llàgrimes; feu que el gran dia de la sega universal puguem tornar cantant, portant les gavelles, fruit del nostre esforç, i, amb la nostra llengua plena de crits i rialles, aclamem que vós heu estat gran amb nosaltres. Us ho demanem, Pare, per Crist, Senyor nostre. Amén.