Pàgina 359 3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista Què és la felicitat?: Els elements d’una vida feliç. Mill continua aclarint el significat del principi d’utilitat, en primer lloc, respon a aquells que creuen que: La felicitat és alguna cosa inassolible. Quin és el contingut de la felicitat? La felicitat no és un estat d’entusiasme continu sinó moments ocasionals al llarg de la vida. La manera de poder assolir-los és: Intentar minimitzar els moments de dolor i maximitzar els de plaer, Actuar de manera activa diversificant els plaers, No crear-nos unes expectatives errònies sobre les possibilitats de la nostra existència. Per tant, els elements d’una vida feliç són una harmoniosa combinació de tranquil·litat i excitació (en dosis equilibrades) per aconseguir-los es necessiten uns requisits mínims: Intel·lectuals (desig de saber): s’ha de cultivar l’esperit i educar les facultats. Morals (interès per l’altre): s’ha de cultivar el sentiment d’humanitat (simpatia) o interès col·lectiu (implicació en la cerca del bé comú). Text pàgina 359

Pàgina 360 3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista Què és la felicitat?: Els elements d’una vida feliç. Per això, les principals causes d’infelicitat són: La falta d’una cultura intel·lectual. L’egoisme (no preocupar-nos de res més que nosaltres mateixos). Mill, en segon lloc, també respon a aquells que creuen que: S’ha d’aprendre a viure renunciant a la felicitat. La renúncia o el sacrifici no són un bé en si mateixos, si no serveixen per aconseguir augmentar la suma total de la felicitat (estalviant un dolor als altres o procurant-los un benestar). Text pàgina 360

Pàgina 361 3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista No és una moral egoista ni individualista: l' interès personal és compatible amb el social. Per què no és una moral egoista ni individualista? Perquè hi ha una dimensió social del principi d’utilitat i de la idea de felicitat, ja que la utilitat: No és procurar la felicitat només de qui actua (l’agent). Sinó la de tots els que puguin ser afectats per la nostra acció (el conjunt). Per tant, exigeix adoptar un punt de vista imparcial, benvolent i desinteressat (universalisme) en els conflictes que puguin sorgir entre la consecució de la nostra felicitat i la d’aquells als quals afecten els nostres actes. Objecció: actuar sempre desinteressadament és un estàndard difícilment assolible. Text pàgina 361

Pàgina 362 3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista No és una moral egoista ni individualista: l' interès personal és compatible amb el social. Resposta: Només exigeix tenir en compte les persones implicades (a nivell privat el nostre entorn més proper, en la responsabilitat política s’ha de tenir més cura ja que les accions tenen un major abast públic). No és una conducta incondicional (com l’imperatiu kantià) sinó que s’haurà d’avaluar per les seves conseqüències (conseqüencialisme) sobre els altres, de manera que permeti per a ells un benefici i alhora no perjudiqui o violi drets de tercers. Corol·lari: L’educació i l'opinió pública s’han d’orientar a que les persones vinculin la cerca de la seva felicitat a la de la col·lectivitat en la que viuen. Les lleis i els acords socials han de conciliar ambdós tipus d’interessos (individual i social). Així com l’ésser humà i la societat es vagin perfeccionant, els preceptes, derivats del principi d’utilitat, poden seguir un procés de millora continua (idea il·lustrada de progrés).

Pàgina 365 3. John Stuart Mill (1806-1873) 3.3 El problema de la moral: l' utilitarisme eudemonista Com podem provar el valor del principi d’utilitat? L’havien definit com a eudemonista i hedonista, com podem justificar-lo? A partir de principis empiristes: L' utilitarisme defensa que la felicitat és l’única cosa desitjable com a fi (com Aristòtil). L’única prova que alguna cosa sigui desitjable és que realment la gent la desitgi. És un fet constatable que tota persona desitja la seva felicitat, i per agregació: La felicitat general és un bé per a la suma de totes les persones (més si considerem com s’ha lligat la cerca del bé personal amb el col·lectiu abans). La felicitat era entesa com a maximitzar el plaer i minimitzar el dolor (hedonisme). N’hi ha prou amb observar (empirisme) la nostra experiència i la dels nostres semblants. Si apliquem l’ autoobservació i l’autoconsciència als nostres desitjos i accions. Veurem que estan relacionats amb les conseqüències que en tenim en forma de sensacions (agradables o desagradables). Text pàgina 365 Text pàgina 366 José Vidal González Barredo