MANIFESTACIONS DE L´ENERGIA INTERNA DE LA TERRA

Qué es un terratrèmol? S´anomena també sisme, és la vibració del terreny produïda per un brusc alliberement d´energia. Falles: fractures de les roques. Es produeix en trencar-se grans masses de roca o si, una vegada trencades, es mou una d´aquestes masses respecte de l´altra. Focus sísmic: Lloc on s´origina el terratrèmol. ( hipocentre). Epicentre: El punt de la superficie terrestre més pròxim a l´hipocentre.

El terratrèmol és sempre un fenomen molt breu. Te una durada d´entre 20 i 60s. Després del terratrèmol principal se´n produeixen altres de menor importància, són les rèpliques. Per a registrar i mesurar els sismes s´utilitzen uns instruments anomenats sismògrafs que dibuixen uns gràfics, els sismogrames.

Magnitud: La quantitat d´energia que allibera. Es mesura amb l´escala de Richer. Intensitat: És la mesura dels seus efectes sobre les persones, les construccions i el terreny. S´ha mesurat tradicionalment amb l´escala de Mercalli.

Es poden predir els terratrèmols? No es pot pronosticar el lloc i el moment en el qual es produirà un terratrèmol. El risc sísmic d´una zona és la probabilitat que ocòrrega en aquesta un terratrèmol d´una intensitat determinada durant un període de temps determinat.

Prevenció de terratrèmols: Elaborar mapes de risc sísmic Establir normes per a la construcció. Educar la població.

TSUNAMIS Conjunt d´onades d´enorme volum originades en elevar- se bruscament una gran massa d´aigua del fons del mar. La majoria produïts per terratrèmols on l´epicentre se situa al mar. La potència destructora es deu a la seua extraordinària longitud i profunditat, cosa que fa que el volum de l´aigua desplaçat siga enorme. No es possible predir quan i on es produirà, peròa si es detecta a temps es podrà avisar a la població alguns minuts o hores d´antelació.

DISTRIBUCIÓ DE TERRATRÈMOLS I VOLCANS Els llocs que tenen abundants terratrèmols són zones amb importants fractures i en aquestes es poden produir moviments d´unes masses respecte d´altres. La dorsal oceànica es un relleu amb una llarga fractura que travessa tot l´oceà Atlàntic i es ramifica cap l´oceà Índic i l´oceà Pacífic.

RELLEU I PLAQUES LITOSFÈRIQUES El relleu marí està format per tres tipus de zones: Planes abisals: Són zones extenses i planes que constitueixen la major part desl fons oceànics. Dorsal Oceàniques: Relleus estrets i molt llargs, que s´eleven 2000 o 3000m sobre les planes abissals. Fosses submarines: Són solcs llargs i estrets que constitueixen les zones més profundes dels oceans.

La capa externa de la Terra sòlida rep el nom de Litosfera. Es troba dividida en grans fragment anomenats plaques litosfèriques. Les Dorsals oceàniques, les fosses submarines i les serralades continentals més altes, com l´Himalaia i els Andes, marquen els límits entre unes plaques litosfèriques i les altres.

LES PLAQUES ES MOUEN Hi ha 7 plaques litosfèriques: Eurasiàtica Africana Sud- americana Nord- americana Pacífica Indoaustraliana Antàrtica.

Si en els límits entre unes plaques i les altres s´originen freqüents terratrèmols es deu al fet que en aquestes zones hi ha grans fractures, al llarg de les quals es produeixen moviments d´unes plaques litosfèriques respecte d´altres. Un científic anomenat Alfred Wegener va arribar a la conclusió que els continents es movien, entre altres dades es va basar en la forma complementària d´alguns continents que semblaven encaixar.

CORRENTS DE CONVECCIÓ Els materials del mantell estan sotmesos a uns moviments cíclics, anomenats corrents de convecció. Són moviments lents i es produeixen per les diferències de pressió i temperatura.

TECTÒNICA DE PLAQUES La litosfera està dividida en fragments rígids anomenats plaques litosfèriques. L´interior terrestre es troba a alta temperatura i això provoca que els materials es vegen sotmesos a corrents de convecció. Els corrents de convecció dels materials del mantell mouen les plaques litosfèriques situades sobre aquest. El moviment de les plaques causen terratrèmols.

L´energia tèrmica de l´interior terrestre no solament és la causant de l´activitat volcànica, sinó també dels moviments de les plaques litosfèriques que produeixen els terratrèmols, originen les grans serralades i desplacen els continents.

PERSPECTIVA GLOBAL D´acord amb l´origen de l´energia que els activa, els processos geològics es diferencien entre: Interns: Es deuen a l´energia tèrmica de l´interior terrestre, l´activitat volcànica, els terratrèmols i la formació de les serralades. Externs: S´originen per l´energia solar. Aquests inclaouen l´erosió, el transport i la sedimentació que duen a terme els rius, les glaceres i el vent.

EXTERNS CONTRA INTERNS El relleu que hi ha en qualsevol lloc de la superficie terrestre és el resultat momentani del combat entre processos geològics externs i interns.