UNITAT 7 ESTRATIGRAFIA

ÍNDEX Unitat 7. Estratigrafia ELS ESTRATS ESTRUCTURES SEDIMENTÀRIES AMBIENTS I MODELS SEDIMENTARIS AMBIENTS CONTINENTALS AMBIENTS MARINS AMBIENTS DE TRANSICIÓ LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA: CORRELACIÓ ENLLAÇOS

Característiques d’un estrat Unitat 7. Estratigrafia ELS ESTRATS Unidad 3. La Psicología dinámica Un estrat és una capa de roca sedimentària. Es correspon a un episodi de sedimentació contínua. Característiques d’un estrat El seu gruix o potència pot mesurar uns quants mil·límetres o de pocs metres. La seva llargada pot fer quilòmetres o uns quants metres. El límit de l’estrat ve marcat per: - canvis de litologia - superfícies d’erosió - una fina capa argilosa Lateralment, els estrats es van aprimant i formen tascons. Originàriament les capes sedimentàries són horitzontals, les més antigues són les inferiors i les més modernes es van dipositant al damunt.

ESTRUCTURES SEDIMENTÀRIES Unitat 7. Estratigrafia ESTRUCTURES SEDIMENTÀRIES Les estructures sedimentàries són una eina important per llegir el passat dels estrats. En distingirem dos tipus: Estructures de superfície d’estrat Estructures formades a l’interior dels estrats Marca de corrent Esquerda de dessecació Empremta de cristalls Empremta d’animals Ripples Base erosiva Estratificació massiva Laminació fina Laminació encreuada

AMBIENTS I MODELS SEDIMENTARIS Unitat 7. Estratigrafia AMBIENTS I MODELS SEDIMENTARIS A partir de l’observació dels models actuals d’ambients sedimentaris, podem identificar ambients sedimentaris antics en el registre estratigràfic. Hi ha diferents elements que faciliten aquesta tasca. Fàcies estratigràfica És l’aspecte dels estrats, la seva descripció, a partir de la qual podem deduir les condicions del medi en què es va produir la sedimentació en el passat. Conca sedimentària És una depressió de l’escorça terrestre, de grans dimensions, on es produeix sedimentació. Aquesta conca està envoltada de zones amb relleu que subministren materials (àrea font). Medi sedimentari o ambient sedimentari És una àrea que té unes condicions físiques i químiques, i uns organismes determinats, on hi ha sedimentació. Això comporta que en quedi un registre estratigràfic.

AMBIENTS CONTINENTALS Unitat 7. Estratigrafia AMBIENTS CONTINENTALS Unidad 3. La Psicología dinámica Són aquells que es formen en condicions subaèries. En general presenten estrats amb coloracions vermelloses i la seva litologia és, principalment, detrítica. Fluvial Correspon als rius i a la seva zona d’inundació. Al·luvial Es produeix als marges de les serralades, on moren els torrents. Desèrtic És característic d’ambients molt àrids, on el medi de transport que predomina és el vent. Glacial Es correspon a regions ocupades per glaceres, on les temperatures anuals mitjanes estan per sota de 0 ºC. Lacustre i palustre El primer es presenta en zones que són prou fondes perquè no hi hagi vegetació, mentre que el segon és un medi poc profund on hi pot haver vegetació.

Plataforma continental Peu de talús i fons abissal Unitat 7. Estratigrafia AMBIENTS MARINS Són aquells que es troben sota les aigües marines. Els estrats tenen coloracions grises i presenten carbonats; solen tenir extensions horitzontals àmplies i, en general, la presència de fòssils és un fet comú. Plataforma continental Peu de talús i fons abissal Representa la zona que hi ha des del litoral fins al límit submarí del continent. Correspon a una àrea de menys de 200 m de profunditat. Podem distingir-hi dues zones: zona proximal zona distal El talús representa el límit de l’escorça continental i adquireix pendents de l’ordre del 5 % al 15 %. Se submergeix fins a 3.000 o 6.000 m de profunditat en les aigües dels fons abissals. Al peu del talús s’acumulen els materials dipositats a la part exterior de la plataforma continental. Els materials s’acumulen i formen ventalls submarins.

AMBIENTS DE TRANSICIÓ Unitat 7. Estratigrafia Són zones que limiten amb els ambients continentals i marins; per tant, estan subjectes a influències continentals i marines que poden anar variant en el temps. Els estrats tenen tonalitats ocres i sovint presenten formes lenticulars a gran escala. Platja Delta Albufera Representa el medi de transició de més abast. El factor fonamental que en controla la dinàmica és l’energia de l’aigua, que és capaç d’erosionar, transportar i dipositar la sorra en zones litorals. En les zones deltaiques, els materials arrossegats pel riu, sobretot detrítics fins, són dipositats i posteriorment retreballats per l’aigua del mar. Tenen diversos ambients: plana deltaica front deltaic prodelta Representa una zona poc profunda, limitada al mar per una barrera, però comunicada per un o diversos canals que poden desenvolupar deltes als dos costats.

LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA Unitat 7. Estratigrafia LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA Una sèrie o columna estratigràfica és un conjunt d’estrats que s’han sedimentat en un lloc de manera consecutiva. A través de la columna estratigràfica, podem observar com amb el pas del temps els ambients sedimentaris han anat variant. L’erosió pot endur-se part del registre sedimentari, o que la sedimentació s’interrompi i que no en quedi cap tipus de registre. Aquests casos es coneixen com a discontinuïtats estratigràfiques: Hiat És l’absència de sedimentació entre el sostre d’un estrat i la base del següent. Buit erosiu És el conjunt de materials que es van sedimentar i van ser erosionats més endavant. Llacuna estratigràfica Inclou l’absència de sedimentació i el buit erosiu.

LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA: CORRELACIÓ Unitat 7. Estratigrafia LA COLUMNA ESTRATIGRÀFICA: CORRELACIÓ En l’anàlisi d’una conca cal relacionar les columnes d’àrees diferents. Entenem per correlació la comparació de dues o més columnes estratigràfiques. Per això cal fixar-se en criteris que permetin comparar-les: Criteris litològics Es basen en la composició de la roca, en la textura, el color, etc. Criteris mineralògics Es basen en l’observació de minerals estranys, que es poden trobar en determinats estrats de sèries diferents. Criteris químics La presència d’elements químics estranys pot ajudar a fer la correlació. Criteris paleontològics Es basen en la localització de fòssils, que, a més, permeten determinar edats absolutes. Criteris geofísics Poden ser paleomagnètics, l’edat absoluta, etc. Criteris tectònics Es basen en la presència de discordances, que es produeixen simultàniament en una regió extensa per a materials de la mateixa edat.

ENLLAÇOS Unitat 7. Estratigrafia Estratigrafia Estructures sedimentàries Columna estratigràfica

CRÈDITS Unitat 7. Estratigrafia Direcció editorial Dolors Rius Coordinació d’àrea Isaac Camps Coordinació i continguts multimèdia Oriol de Bolós Elena Vinent Guions de les unitats digitals Fotografies Arxiu Hermes Hermes Editora General, S. A. Castellnou Edicions, 2008. Castellnou Edicions Pau Claris, 184 08037 Barcelona http://www.castellnoudigital.com Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46