En aquesta lamentació, apareixen reflectits els diversos moments d'una acció litúrgica, celebrada amb motiu d'una greu derrota nacional. En la primera.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Els colors de l’ Advent.
Advertisements

► Aquest salm és una imprecació envers aquells que tenen la missió d’impartir justícia entre els homes. En l'espiritualitat del poble d'Israel els.
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
Aquest salm rememora el trasllat de l’Arca de l’Aliança al mont Sió (2Sa 6,12-19). Les dues parts que l’integren es corresponen en perfecte paral·lelisme.
X. Amb Jesús, per sempre, a la casa del Pare
Aquest salm consta de tres parts. La primera és un breu himne al Creador (vv. 1-2). La segona, de to sapiencial, enumera les condicions morals que.
Les dues parts que componen aquest salm corresponen a altres tants moments d'una solemne acció litúrgica. La primera (vv. 1-7) és un cant processional.
VI. L’Esperit Sant i l’Església
CATECISME de la Conferència Episcopal Espanyola Jesús és el Senyor.
L’amor i la fidelitat del Senyor (v L’amor i la fidelitat del Senyor (v. 2), que reconforta i protegeix els humils (vv. 3, 6), motiven aquest cant.
Aquest bonic poema sapiencial és una invitació a la confiança en la Providència divina. El salmista vol inculcar que només Déu pot assegurar la prosperitat.
II. Déu és el nostre Pare 4. La creació és obra de l’amor de Déu.
Aquest salm és una súplica que tota la nació adreça al "Pastor d'Israel" (v. 2), en un moment de greu calamitat. El lirisme que caracteritza tot el.
El tema d’aquest himne és la reialesa universal del Senyor (vv El tema d’aquest himne és la reialesa universal del Senyor (vv. 3,7-9) manifestada.
L'espectacle de la ciutat santa, protegida per un cèrcol de muntanyes, suscita l'actitud de profunda confiança en Déu, que es reflecteix en aquest.
Música d’ Advent A. Pärt Déu és amb nosaltres QUARTA SETMANA D’ADVENT.
Privat del temple i exiliat en terres paganes, un levita expressa els seus actuals turments, a causa de les burles vexatòries dels pagans que l’envolten.
+ Aclaparat pel sofriment, un malalt demana al Senyor que el perdoni i li retorni la salut (vv. 2-3), tot exposant els mals que l’afligeixen (vv.
Cercar el sentit de la vida, de les coses i de la mort és com una necessitat primària. Fins quan, Senyor, seguireu oblidant-me? Fins quan m’amagareu la.
En aquesta súplica, el reconeixement del propi pecat s’uneix a la confiada seguretat d’obtenir el perdó diví. ● El salmista, lluny de sentir-se abandonat.
18 de l’any cB Regina Preguem escoltant la lloança a les mans de Jesús (“Ad manus” de Buxtehude) que beneint Déu, fan que es multipliquin els Pans.
La primera estrofa d'aquest cant processional (vv La primera estrofa d'aquest cant processional (vv. 1-2) és una invitació a l'alegria i a l'acció.
En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica.
+ Aquest salm resulta de la combinació de dos fragments, que es troben en els salms 56, 8-12; 59, En la primera part (vv. 2-7), el salmista.
La característica dominant d'aquest salm és l'absoluta confiança en el Senyor, malgrat l'hostilitat i la persecució. ► El salmista se sent del tot.
Ens alimentam amb el cos i la sang del Senyor
● Aquest salm és un himne de lloança al Senyor, que va establir el seu tron a Sió per revelar-se a Israel com a Rei just i poderós (vv. 1-4). ● La.
En aquesta bonica oració –composta per celebrar la collita (Ex 23,16)– la comunitat agraeix al Senyor els fruits de la terra (v. 7). A més, li suplica.
● Un home perseguit implacablement (v ● Un home perseguit implacablement (v. 9) apel·la al poder de Déu perquè el deslliuri dels seus adversaris.
Davant l’amenaça d’un perill mortal, el salmista demana al Senyor que respongui favorablement a la seva demanada, alliberant-lo de la mort (vv. 1-3)
El salm 47 és un cant en honor de Sió, “la ciutat el gran rei” (v El salm 47 és un cant en honor de Sió, “la ciutat el gran rei” (v. 3), en aquell.
Aquest poema –com els altres "Cants de Sió" (Sl 45; 47; 86)– expressa l'amor i l'admiració dels israelites per la seva ciutat santa. ► En elegir Jerusalem.
Aquest salm presenta la figura d'un home que té la seva casa entre els gentils; els seus ulls, però, estan fermament fixos a Jerusalem, on, en el.
La característica d’aquest salm és un sentiment de confiança pregona en Déu –expressat amb un llenguatge d’incomparable bellesa poètica. En la primera.
► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf ► La frase inicial d'aquest "Himne a la reialesa del Senyor" (cf. Sl 46; 92; 95;
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
- l’arbre ple de vitalitat simbolitza la felicitat dels justos; El Salteri comença amb aquesta “Benaurança”, que ve a ser un pròleg de tot el llibre.
La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici.
► Davant la imminència del combat, la comunitat reunida en el Temple (v. 3) implora la protecció divina i la victòria del rei (vv. 2-6). Com era habitual.
Les dues parts que componen aquest salm corresponen a altres tants moments d'una solemne acció litúrgica. La primera (vv. 1-7) és un cant processional.
En esta lamentación, aparecen reflejados los diversos momentos de una acción litúrgica, celebrada con motivo de una grave derrota nacional. En la.
+ Aquesta breu pregària és una súplica per a demanar la protecció divina enmig de l'opressió (v. 5). + La petició va acompanyada d'una professió de.
+ L'amor del Senyor envers el seu poble i la victòria que li té assegurada (v. 4) són el motiu proposat a la comunitat cultual per a convidar-la a.
DEÚ ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA.
Columnes de la Basílica de Betlem
Vivim-la amb el sacerdot
+ Aquest salm resulta de la combinació de dos fragments, que es troben en els salms 56, 8-12; 59, En la primera part (vv. 2-7), el salmista.
+ Aquest salm és la súplica d'un home perseguit i acusat injustament. + Convençut de la seva innocència (v. 5), el salmista demana que els seus enemics.
Aquest Salm és com l’esclat d’una indignació llargament reprimida (vv El diàleg del salmista amb el Senyor té un to d’amarga protesta, motivada per.
Aquest vibrant himne de lloança celebra la majestat i el poder de Déu, que es manifesten en la força de la tempesta. La “veu del Senyor” és el tro,
+ En plena confusió, a causa de la malaltia i la persecució, el pobre crida anguniosament Déu. + El seu alliberament per part de Déu causarà vergonya.
Aquest cant litúrgic d’acció de gràcies està estretament vinculat amb el salm 19; la súplica del poble abans de la batalla ha estat escoltada, i el.
La proclamació de la reialesa del Senyor és associada en aquest himne a dos esdeveniments decisius de la seva obra salvífica: la creació i el judici.
Al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
Cant espiritual Joan Maragall.
► Aquesta súplica es caracteritza per les expressives imatges amb què el salmista descriu les insídies dels seus adversaris (vv. 2-7) i la intervenció.
“Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau”
L’amor i la fidelitat del Senyor (v L’amor i la fidelitat del Senyor (v. 2), que reconforta i protegeix els humils (vv. 3, 6), motiven aquest cant.
AL·LELUIA! PASQUA 2007.
+ En aquest breu i bonic salm s’estableixen les condicions necessàries per a esdevenir “hoste” del Senyor, és a dir, per a entrar en el Santuari i.
+ L’experiència personal dels favors rebuts (v + L’experiència personal dels favors rebuts (v. 2b) ha suscitat en el salmista una impertorbable confiança.
Davant l’amenaça d’un perill mortal, el salmista demana al Senyor que respongui favorablement a la seva demanada, alliberant-lo de la mort (vv. 1-3)
Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex 29 Mentre s’ofereix el sacrifici del matí (Ex ), un fidel israelita exposa el seu cas al Senyor.
Aquest salm celebra les perfeccions divines que es revelen en les seves obres meravelloses: èxode, mannà, aliança, terra promesa, festes. Servir un.
La “Música callada” de F. Mompou convida a l’adoració
En esta lamentación, aparecen reflejados los diversos momentos de una acción litúrgica, celebrada con motivo de una grave derrota nacional. En la.
+ L’experiència personal dels favors rebuts (v + L’experiència personal dels favors rebuts (v. 2b) ha suscitat en el salmista una impertorbable confiança.
EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE EL REGNE ÉS ENMIG NOSTRE
+ Envoltat d’enemics que miren d’arrabassar-li la confiança en Déu (v + Envoltat d’enemics que miren d’arrabassar-li la confiança en Déu (v.3), el.
Transcripción de la presentación:

En aquesta lamentació, apareixen reflectits els diversos moments d'una acció litúrgica, celebrada amb motiu d'una greu derrota nacional. En la primera part (vv. 3-7), la comunitat es queixa davant el Senyor per la dura prova a què es va veure sotmesa. Després ve un oracle del Senyor (vv. 8-10), que promet al seu poble la total recuperació dels seus antics dominis. Aquest oracle diví es caracteritza pels seus audaços antropomorfismes i pel seu estil èpic. La part final del salm és una reiteració de la lamentació i de la súplica (vv. 11- 13), i una professió de confiança en el poder de Déu (v. 14).

L'Església, com a poble de Déu, no serà rebutjada del tot; però part de la seva terra, dels seus fidels, sofreixen derrotes i desastres. A la veu de l'Església respon la veu del seu Senyor, assegurant que ell és l'amo d'aquesta terra i d'aquest poble. Així l’Església aprèn a posar tota la seva confiança en el seu Senyor, perquè l'auxili de l'home és inútil en aquesta empresa d'estendre el regne de Déu a la terra.

Déu meu, ens heu abandonat i dispersat; esteu irritat. Però, torneu a reunir-nos. Heu sotragat el país i l’heu clivellat; repareu-li les esquerdes, que s’esfondra.

El vostre poble ha hagut de veure coses dures, el transtorna aquest vi que li feu beure. Ens heu donat el senyal de desbandada, ens escapem en veure els arquers.

Salveu els vostres amics, que ens alliberi el vostre braç, responeu-nos.

Al seu santuari Déu ha donat un oracle: «Quina alegria! Repartiré Siquem, amidaré la vall de Socot: Galaad és meu, és meu Manasés, Efraïm és el casc que em cobreix el cap. Judà és el meu ceptre. Moab és la pica on em rento, Edom em guarda les sandàlies, crido victòria contra Filistea.»

¿Qui em conduirà a la ciutat forta, qui em conduirà fins a Edom, sinó vós, Déu meu, vós mateix que ens havíeu abandonat, i ja no sortíeu amb els nostres exèrcits?

Ajudeu-nos contra els enemics; l’auxili dels homes és inútil! Vencerem pel poder de Déu, ell mateix trepitjarà els enemics.

«Qui em conduirà a la ciutat forta?» Aquesta ha estat la meva oració de tota la vida, el meu desig diari, la meta de tots els meus esforços i la corona de la meva esperança. Entrar a la ciutat. Conquerir la plaça forta. Travessar les seves muralles, passar més enllà de les seves fortaleses, arribar al seu mateix cor; sí, al seu cor; no solament al seu cor d'asfalt i llambordes a la plaça major que orienta el seu mapa i la seva vida amb el bullici del seu tràfic i l'esplendor de les seves botigues, sinó al cor de la seva cultura, la seva història, la seva vida social, el seu caràcter, la seva personalitat. Vull entrar a la ciutat. Vull arribar al seu cor. Els baluards i bastions de la ciutat moderna contra vós, Senyor, i contra mi que us represento, no són murs de pedra o torres emmerletades; són més subtils i més temibles. Són el materialisme, el secularisme, la indiferència. La gent no té temps; la gent no es preocupa. No hi ha lloc per a les coses de l'esperit a la ciutat de la matèria. Vull entrar a la ciutat, no amb la curiositat anònima del turista, sinó amb el missatge del profeta i amb el repte del creient. Vull fer-vos-hi present, Senyor, amb tota la urgència del vostre amor a la totalitat de la vostra veritat. Vull entrar a la ciutat en nom vostre i amb la vostra gràcia, per santificar en consagració pública l'habitació de l'home «Qui em conduirà a la ciutat forta, qui em conduirà fins a Edom?». Només vós, Senyor, podeu fer-ho, perquè la ciutat us pertany en ple dret. Edom és vostra, Senyor. Feu-la meva en el vostre nom perquè pugui tornar-la a vós consagrada.

Oh Déu, que no refuseu el vostre poble, l'Església santa: guieu-nos fins a la plaça forta de la Jerusalem celestial, i allà, participant de la història del vostre Fill, bandejarem els enemics de la salvació. Per Crist, Senyor nostre.