Un home perseguit violentament (v Un home perseguit violentament (v. 3) es posa sota la protecció de Déu, per tal que el deslliuri dels seus perseguidors (v. 9). + Per tal de fonamentar la seva petició, el salmista apel·la a les antigues intervencions de Déu en favor del seu poble (v. 5). + Però, a diferència del que succeeix en altres salms similars (Sl 7), ell no fa una declaració de la seva pròpia innocència, sinó que reconeix la seva condició de pecador i la seva impossibilitat d'obtenir la salvació sense l'auxili de la misericòrdia divina.

Una vegada més sentim el clam punyent d'un fidel israelita que identifiquem amb el rei David. Una vegada més el trobem fugint a causa de la revolta que el seu fill Absalom ha aixecat contra ell. Si gran és el seu dolor, més gran és la seva confiança en el Senyor. Ens crida l'atenció que, en invocar demanant el seu auxili, no ho fa des d'una presumpta innocència, sinó des de la seva condició de culpable, de pecador. L'audàcia amorosa de David ens esglaia. Sap que no és just, com, de fet, ningú no n’és, però apel·la a la justícia de Déu, que és sempre salvadora, és a dir, que Déu salva des de la seva justícia, no des de la nostra: «Senyor, escolteu la meva pregària, escolteu la meva súplica, responeu-me vós que sou bo i fidel. No vulgueu judicar el vostre servent: no podríeu absoldre ningú dels qui han viscut.» Per a fer possible el retorn de l'home a Déu, fou necessari que el Senyor Jesús s’encarés amb el príncep del mal, i es deixés –aparentment– vèncer per les seves forces. Durant tres dies va estar dominat per la mort, d'esquena al Déu de la vida eterna. Allà, travat pels llaços de la mortalitat, ens va fer justícia: ressuscità i vencé el seductor. Desemmascarà el mestre de l'engany i de la mentida i va fer possible el retorn de l'home a Déu.

Senyor, escolteu la meva pregària, escolteu la meva súplica, responeu-me, vós que sou bo i fidel. No vulgueu judicar el vostre servent: no podríeu absoldre ningú dels qui han viscut.

L’enemic que em perseguia per matar-me m’ha trepitjat per terra, m’ha confinat al país de les tenebres, igual que els morts de temps immemorial. El meu esperit se sent rendit, està consternat el meu cor.

Tot evocant el record dels temps antics, meditant les vostres proeses, considerant les obres de les vostres mans, estenc a vós el braços i us miro, em sento tot jo com una terra esgotada.

De pressa, Senyor, responeu-me, que ja em falta l’alè; no m’amagueu la vostra mirada, que m’enfonsaria a la terra dels morts.

Que pugui escoltar el vostre amor a punta de dia; confio en vós. Feu-me conèixer el camí que he de seguir, a vós elevo la meva ànima.

Allibereu-me de l’enemic, Senyor, en vós trobo refugi. Ensenyeu-me a fer la vostra voluntat, vós sou el meu Déu. Que el vostre esperit em condueixi per terra plana.

Senyor, pel vostre nom, guardeu-me la vida, vós que sou bo, traieu-me del perill.

AL MATÍ «Que pugui escoltar el vostre amor a punta de dia: confio en vós. Feu-me conèixer el camí que he de seguir, a vós elevo la meva ànima.» Em desperto, i els meus ulls s'alcen vers vós, Senyor. El meu primer pensament vola al vostre costat en començar un nou dia. No sé el que m'espera, no he planejat el dia ni ordenat la meva feina. Abans de qualsevol altre pensament, vull entrar en contacte amb vós per rebre la vostra benedicció i el vostre somriure quan la vida s'obre una altra vegada davant el món i davant meu. Bon dia, Senyor, i que passem aquest dia molt junts tots dos. L'única petició que faig per a orientar el dia és: «Feu-me conèixer el camí que he de seguir.» Les hores del dia em portaran opcions i decisions, dubtes i temptacions, foscor i proves. L'únic que em preocupa de tot això, en començar la trajectòria del dia, és saber en tot moment quina és la vostra voluntat. Aquest dia serà el que ha de ser si s'enfoca des del principi en la direcció salvífica del vostre desig. Les meves decisions seran correctes si porten a terme la vostra voluntat. El meu caminar serà dret si es dirigeix cap a vós. La vostra voluntat és el resum avançat del meu dia, i descobrir-la pas a pas durant la jornada és la meva tasca i el meu goig. En veure els primers raigs de sol que treuen el cap tímids a la meva finestra, us demano, Senyor: doneu-me llum. En escoltar els ocells que es posen a cantar per despertar a temps la natura adormida, us demano: doneu-me alegria. En fixar-me en les flors que obren els seus pètals al ventijol amb atrevida confiança, us demano: doneu-me fe. Doneu-me fortalesa, Senyor, doneu-me vida, doneu-me amor. «Que pugui escoltar el vostre amor a punta de dia: confio en vós.»

Senyor de la justícia, cap home no és innocent davant vostre, però ara heu manifestat la vostra justícia misericordiosa atorgada per la fe en el vostre Fill, mort i ressuscitat pels nostres pecats; per la vostra gràcia conserveu-nos en la vida i traieu-nos de l'angoixa. Us ho demanem pel mateix Crist, Senyor nostre. Amén.