Percepció i coordinació

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Por: Alejandra Yule Belalcazar
Advertisements

ORGANIZACIÓN DEL SISTEMA NERVIOSO
LA FUNCIÓN DE RELACIÓN EN LOS SERES HUMANOS. EL SISTEMA NERVIOSO * El Sistema Nervioso permite la relación entre nuestro cuerpo y el exterior, además.
Taller de PSU Biología II
BASES BIOLOGICAS DEL COMPORTAMIENTO Iris Arelis Torres Maysonet.
TALLER SISTEMA NERVIOSO
Coordinación humana II. El sistema nervioso Es un conjunto de células muy especializadas, encargadas de una serie de funciones vitales: >Transmitir impulsos.
LA COORDINACIÓN DE NUESTRO ORGANISMO
1. TEJIDOS EPITELIALES Pavimentosos  simple  estratificado
Sistema nervioso.
LA COORDINACIÓN DE NUESTRO ORGANISMO
El sistema nervioso.
Sistema nervioso.
Sistema Nervioso Central
Naldy Mercado G. Prof de Biología
Neuronas Células gliales
ORGANIZACIÓN DEL SISTEMA NERVIOSO
Unidad 4: Sistema nervioso, órganos de los sentidos y movimiento
SISTEMA NERVIOSO BIOLOGÍA 3º ESO.
La funció de relació Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich.
SISTEMA NERVIOSO 20/09/2018.
SISTEMA NERVIÓS.
]T2. LES BASES FISIOLÒGIQUES DE LA PERSONALITAT
LA NEURONA I EL SISTEMA NERVIÓS
TREBALL DE CIÈNCIES MALALTIES I TRASTORNS DEL SISTEMA NERVIÓS
Sistema Nervioso Central
 El fetge és l'òrgan que forma la sang.
Joakim,Lucas,Adrian,Arnau.
Sistema Nervioso.
El sistema nervioso.
EL SISTEMA NERVIÓS i endocrí
L’aparell excretor Excreció: Procés mitjançant el qual l’organisme elimina les substàncies de rebuig procedents de les reaccions químiques cel·lulars.
L’ APARELL CIRCULATORI
La funció de relació SANTIAGO RAMÓN Y CAJAL 1.
Adrián Ferrer Lirio Bernat Talens Aparicio
El sistema nerviós.
DIFERÈNCIES ENTRE EL SISTEMA NERVIÓS I EL SISTEMA ENDOCRÍ
La funció de relació en els vegetals
FUNCIONS DE RELACIÓ.
Coneixement del Medi 3r. de Primària Els sentits.
EL SISTEMA NERVIÓS.
Sistema Nervioso Central
YEIZA GONZÁLEZ CALABUIG MIGUEL ANGEL MORENO SANCHÍS
VICENT SÁNCHEZ PRATS PAULA SANZ GADEA
HISTOLOGIA ANIMAL: ELS TEIXITS
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
L’aparell respiratori
TEMA 2 FUNCIÓ DE RELACIÓ.
PER MARTINA GIL FERRER I EDUARD ARGENTE TALENS
S’encarrega de dirigir la funció de relació.
1. L’empirisme de Locke 1.1. L’origen i la constitució del coneixement
Mireia Castro Cobos Es Piteus
Vitamines Estructura química variada.
El sistema nervioso.
Marina Rubio Cèlia Villalbí Albert Marlès
Necessitat d’eliminació
Sòlids Líquids Gasos Plasma
L’Aparell Circulatori
Xavi Fabregat 4tA Karim Atsailali 4tA
SISTEMA NERVIÓS.
La cèl·lula eucariota.
LA RESPOSTA IMMUNITÀRIA II (La resposta cel·lular)
El cos humà: Els aparells i els seus òrgans
El sistema nervioso.
Els receptors i els òrgans dels sentits
Sistema Nervioso. ORGANIZACIÓN DEL SISTEMA NERVIOSO Sistema Nervioso Sistema Nervioso Central Encéfalo Cerebro Cerebelo Tronco encefálico Protuberancia.
El sistema nerviós.
LA TERRA.
ESTRUCTURA D’UNA CÈL·LULA VEGETAL
EL TACTE.
Transcripción de la presentación:

Percepció i coordinació

nostre cos actuïn amb un objectiu comú. El sistema nerviós és l’encarregat de coordinar les tasques i de regular totes les funcions dels diferents òrgans de l’organisme humà. El sistema endocrí actua coordinat amb el sistema nerviós, segrega les hormones que actuen com a transmissors. El sistema nerviós per poder coordinar necessita informació, una part d’aquesta informació arriba de l’interior de l’organisme, altra informació prové de l’exterior a través dels òrgans dels sentits. S’aconsegueix que totes les cèl·lules del nostre cos actuïn amb un objectiu comú.

RESPOSTA Sistema nerviós Estímul Òrgans dels sentits Sistemes de coordinació Sistema endocrí Estímul RESPOSTA

ANATOMIA DEL SISTEMA NERVIÓS Neurona és una cèl·lula especialitzada en la transmissió dels impulsos elèctrics a gran velocitat i a gran distància. Cos, en ell es troba el nucli cel·lular. Axó, és la prolongació per on surt l’impuls nerviós que transmet la neurona. Moltes neurones tenen l’axó recobert per les beines de mielina, aquestes estructures fan augmentar la velocitat de l’impuls nerviós. Dendrites, són les ramificacions per on entra l’impuls nerviós a la neurona.

TRANSMISSIÓ DE L’IMPULS NERVIÓS La connexió entre les dues neurones s’anomena sinapsis. Esta formada per: Neurona presinàptica Espai entre cèl·lules Neurona postsinàptica Les neurones no es toquen una amb l’altre, l’impuls nerviós es transmet per uns compostos químics anomenats neurotransmisors.

CLASSIFICACIÓ Segons les seves connexions: - Neurones sensorials: Transmeten l’impuls nerviós des dels receptors fins al SNC. - Neurones motores: Condueixen l’impuls nerviós des del SNC als músculs o glàndules. - Interneurones: Connecten les neurones sensorials amb les motores.

http://iespoetaclaudio. centros. educa. jcyl http://iespoetaclaudio.centros.educa.jcyl.es/sitio/upload/sipnasis_3eso.swf http://iespoetaclaudio.centros.educa.jcyl.es/sitio/upload/reflejo_rotuliano_3eso.swf

LA XARXA NEURONAL I ELS NERVIS Les neurones treballen coordinadament. La gran majoria d’elles reben impulsos de moltes altres i al seu torn, estan connectades amb unes quantes més, totes juntes integren una xarxa tridimensional, amb un nombre immens de circuits elèctrics interrelacionats. Les neurones es mantenen unides i protegides per cèl·lules de suport denominades neuroglia, que fan d’aïllant i les nodreixen.

Els nervis estan formats per un grup de neurones que recorren juntes un trajecte determinat per fora del sistema nerviós central.

SISTEMA NERVIÓS Anatòmicament, el sistema nerviós dels éssers humans s’agrupa en diferents òrgans, els quals conformen en realitat estacions per on passen les vies neurals. Per estudiar-los, es divideixen aquests òrgans segons la seva ubicació, en dues parts: Sistema nerviós central (SNC) Sistema nerviós perifèric (SNP)

SISTEMA NERVIÓS Encèfal SISTEMA NERVIÓS CENTRAL Medul·la espinal Cervell Cerebel Bulb raquídi Encèfal SISTEMA NERVIÓS CENTRAL Medul·la espinal SISTEMA NERVIOS CENTRAL SISTEMA NERVIÓS PERIFERIC Nervis Ganglis nerviosos Receptors sensitius

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL L’encèfal i la medul·la estan protegits per envoltures óssees, que son el crani i la columna vertebral respectivament. El cervell es troba immers en un fluid denominat fluid cerebroespinal, que és un líquid incolor i transparent i que es produeix dins del cervell. El SNC, encèfal i medul·la espinal està protegit per unes membranes denominades meninges: duramadre, aracnoide i piamadre.

SISTEMA NERVIÓS CENTRAL: 1. ENCÈFAL Es troba situat a l’interior del crani. Format per: cervell, cerebel i bulb raquidi. CERVELL CEREBEL TRONC DE L’ENCÈFAL

ENCÈFAL: 1.1. CERVELL Es la part més voluminosa de l’encèfal. Conté més de 12000 milions de neurones. Pes aproximat 1,4 Kg. Controla molts processos inconscients del cos,com el ritme del cor,la pressió sanguínia, el balanç de fluids, la temperatura corporal i coordina la major part del moviment voluntari. Es on està la consciència i les funcions cognitives de l'ésser humà: pensar, aprendre, crear, la memòria, l’aprenentatge... Controla el comportament Tot i que el cervell només és el 2% del pes corporal, necessita un aport sanguini del 20%, amb el corresponent transport de glucosa i oxigen.

La superfície del cervell té un solcs superficials irregulars (circumvolucions) i cissures més profundes.

El cervell es compon d’una substancia blanca i d’una substancia grisa aquesta ultima es troba en menor quantitat i és la que forma l’escorça cerebral. La substància grisa, constituïda pels cossos neuronals, i la substancia blanca, formada principalment per fibres nervioses que tenen mielina.

Hipotàlem: Es troba sota del tàlem. Connecta el sistema nerviós i l’endocrí, es l’encarregat de la regulació de les condicions de l’estat intern de l’organisme (homeòstasis, nivell de nutrients, temperatura), del cicle menstrual en la dona,.. El hipotàlem també està implicat en l’elaboració de les emocions i les sensacions de dolor i plaer.

Hipòfisi: també anomenada glàndula pituïtària, és una glàndula endocrina

ENCÈFAL: 1.2. CEREBEL Part de l’encèfal que està per sota del clatell, està format per dos hemisferis amb una part central, sembla una papallona. Coordina bona part de l’activitat motora: manteniment de la postura, de l’equilibri, coordinació dels moviments.

ENCÈFAL: 1.3. TRONC DE L’ENCÈFAL Està a la base del crani, per sota del cervell. Comunica el cervell amb la medul·la espinal. Col·labora en la regulació de la postura i del to muscular; te centres nerviosos que controlen les funcions involuntàries com: ritme respiratori, ritme cardíac, reflex de la deglució, vòmit i la capa muscular dels vasos sanguínis.

2. LA MEDUL·LA ESPINAL Cilindre nerviós que recorre l’interior de la columna vertebral. Fa d’intermediari entre l’encèfal i el tronc i les extremitats mitjançant els Nervis raquidis

2. LA MEDUL·LA ESPINAL En la medul·la la substància grisa es troba al centre

SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC Del SNC surten 43 parelles de nervis dels quals: 12 parells de nervis craneals: cara, coll i tronc 31 parells de nervis raquidis: tronc i extremitats

FISIOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS Desde el punt de vista funcional Funcions voluntàries o conscients Parlar, caminar,.. Sistema nerviós voluntari o somàtic Estímul Òrgans dels sentits Receptors interns RESPOSTA PROCESSAT Estímul Funcions involuntàries Ritme cardíac, moviment dels budells, secrecio d’hormones, ... Manteniment de l’organisme Sistema nerviós autònom RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM