2.3.- La dictadura feixista. Quin és el significat del nom duce? Duce ve del llatí dux, que deriva de duco i significa “el que condueix”. Qui és el Duce? El Duce és Benito Mussolini, el creador del feixisme, el renovador de la societat civil, el cap del poble italià, el fundador de l’imperi. Què vol el Duce per al poble italià? Vol millorar-lo moralment i materialment, garantint-li el màxim de treball i benestar; i vol que, a través de l’educació i l’organització política, sindical, esportiva i moral del feixisme, siguem sempre conscients de les seues finalitats i la seua missió al món. Per què el Duce és el fundador de l’Imperi? Perquè condueix i guanya, contra una coalició de 52 estats, la guerra colonial més gran de la història, guerra per augmentar el prestigi, la grandesa i la vida de la Pàtria feixista. A través d’aquesta guerra i la conquesta d’Etiòpia Itàlia ha tingut el seu gran Imperi. Il Primo Libro del Fascista, Roma, PNF, 1938. (Catecisme feixista). Mussolini té tot el poder: és cap de govern i governa per decret “El control de la premsa quotidiana i periòdica de tot tipus va ser efectiu en la segona meitat dels anys ’30 (...). El ministeri de Cultura intervenia en tot, des de l’elecció dels directors i els periodistes fins als temes i la manera de tractar-los, fins i tot en les regles tipogràfiques a respectar. Mitjançant aquestes directrius tipofràgiques, és del Ministeri de Cultura d’on venia l’ordre d’escriure sistemàticament Duce amb majúscules amb la finalitat de subratllar la superioritat de Mussolini sobre tots, fins i tot sobre el rei. Si s’afegeix a açò el fet que el Ministeri de Cultura tenia tots els poders en matèria de segrest i de suspensions, decidia l’oportunitat de tota nova iniciativa periodística, controlava les subvencions i les concessions de carnets de premsa (...). D’aquest poder se’n derivava una capacitat potencial de condi- cionar i manipular les masses a través de la creació d’un univers cultural homogeni que impedia els discursos dissidents.” RENZO DE FELICE: El feixisme, un totalitarisme a la italiana?, 1988. Es prohibeixen tots els partits, menys el partit feixista (PNF) El Parlament es queda sense poders i passa a dependre del Gran Consell Feixista, que triarà els seus membres “Ell (Mussolini) és nomenat i revocat pel rei, davant el qual és responsable de l’orientació de la política general del govern; és l’encarnació suprema del poder executiu; tria els seus ministres, que són responsables davant el rei, però també davant d’ell; ell decideix el nombre de ministeris i pot assumir personalment diverses carteres ministerials; forma part del Consell de tutela dels membres de la família reial; les Cambres no poden abordar cap qüestió sense el seu consenti- ment previ; transcorregut un termini de tres mesos, té el dret de tornar a presentar un projecte de llei prèviament rebutjat per una de les dues Cambres; de la mateixa manera pot tramitar i sotmetre a votació d’una de les dues Cambres una proposició de llei rebutjada per l’altra Cambra (...). Qualsevol que atempte contra la vida, la integritat física o la llibertat del cap de govern serà mereixedor d’una reclusió la durada de la qual no serà inferior a quinze anys, i en cas d’un atemptat fatal, se’l castigarà amb la pena de mort. Qualsevol que ofenga amb actes o paraules al cap de govern serà castigat amb una pena de reclusió de sis a trenta mesos.” Llei del 24 de desembre del 1925. “És perfectament concebible que un Consell Nacional de les Corporacions substitueisca en la seua totalitat a l’actual Cambra de Diputats, que mai va ser del meu gust. És anacrònica fins en la seua denominació; però és una institució que ja existia quan nosaltres entrarem, amb el seu caràcter aliè a la nostra mentalitat i a la nostra passió de feixistes. Aquesta Cambra pressuposa un món que nosaltres hem demolit; pressuposa l’existència de diferents partits polítics i, sovint, una injúria a l’esperit de treball. Des del dia en què vam suprimir la pluralitat de partits, la Cambra de diputats ha perdut la seua raó de ser.” B. MUSSOLINI: Discurs del 14 de novembre del 1933. Règim totalitari feixista des del 1925 Es prohibeixen els sindicats de classe i les vagues: sindicat vertical i corporatiu únic (feixista), defensant la burgesia i controlant els obrers El govern nomena les autoritats provincials i municipals L’administració és depurada i la policia política persegueix l’oposició S’enquadra a tots els grups socials en associacions feixistes: xiquets, dones, estudiants, treballadors, jubilats,... Control ideològic de la societat: ensenyament, censura, mitjans,... Signa els Pactes del Laterà amb el papa Pius XI: l’estat italià financia l’església i l’església dóna suport al règim feixista Campanya per recuperar Trieste i annexió definitiva del Fiume Política exterior expansionista Expansionisme colonial: ocupació d’Etiòpia i proclamació de l’Imperi Ajuda militar a Franco en la Guerra Civil Espanyola (1936-39)

2.4.- Un marcat dirigisme econòmic (I). Intervencionisme estatal Tres pilars Protecció de la indústria nacional Tendència a l’autarquia econòmica 1922-26: cert liberalisme, però controlant i reprimint el moviment obrer Intervencionisme estatal i protecció de la indústria nacional, imposant el sindicalisme vertical (Carta del Lavoro) Batalla de la lira: sobrevaloren la moneda per prestigi Baixada de les exportacions Tres etapes 1926-30 Batalla del blat, amb l’objectiu d’autoabastir-se Descens als cul- tius intensius Les grans batalles Batalla dels naixements: incentius a la natalitat Creixement demogràfic Construcció de grans obres públiques Propaganda i baixa l’atur Més autarquia i intervencionisme (crisi): l’Estat controla l’economia Des del 1930 Es crea l’IRI per comprar i ajudar a les empreses amb problemes S’impulsa la indústria armamentista

2.4.- Un marcat dirigisme econòmic (II). Creix sobretot la indústria, que s’estanca durant la crisi (1930-35) i sols es recupera a partir del 1936 amb la indústria d’armes VALORACIÓ Es beneficia sobretot la gran burgesia, perquè baixen els salaris reals i puja l’atur (de 80 mil en 1926 a un milió en 1934)