1.CARACTERÍSTIQUES DELS ÉSSERS VIUS Neixen i moren Composició química semblant que constitueix la matèria orgànica (C,H,O,N) Formats per cèl.lules: unitats més petites dotades de vida pròpia Funcions exclusives dels éssers vius: Nutrició, relació i reproducció

1.1 FUNCIONS EXCLUSIVES ESSERS VIUS NUTRICIÓ: Tots els processos per mitjà dels quals els éssers vius obtenen l’energia i les substàncies per viure. Autòtrofs: Fabricació de substàncies orgàniques a partir d’inorgàniques. (ex:plantes, algues i alguns bacteris) Heteròtrofs: Necessiten matèria orgànica ja elaborada. (ex: animals, fons, majoria de microorganismes)

1.1 FUNCIONS EXCLUSIVES ESSERS VIUS RELACIÓ entre els é.v i d’aquests amb el medi. REPRODUCCIÓ (origen de nous individus) Asexual: Intervé un sol individu, a partir del qual s’originen descendents. Sexual: Intervenen dos individus de sexes diferents (2 gàmetes s’uneixen per formar un zigot)

2.COMPOSICIÓ QUÍMICA DELS ÉSSERS VIUS Substàncies químiques majoritàries que formen els éssers vius: C, H, O, N Tipus de subtàncies que formen els essers vius: Inorgàniques (Aigua i sals minerals) Orgàniques (són exclusives dels éssers vius) Glúcids Lípids Proteïnes Àcids nucleics *Vitamines (no poden ser sintetitzades per l’organisme)

3.LA CÈL.LULA Les cèl.lules són les unitats més petites dotades de vida pròpia. Són les unitats estructurals i funcionals dels éssers vius. Principis de la teoria cel.lular: Tots els éssers vius estan formats per una o més cèl.lules (unicel.lulars/pluricel.lulars) La cèl.lula és la unitat més petita dotada de vida pròpia. (Nutrició, relació i reproducció) Tota cèl.lula prové d’una altra cèl.lula

ORGANITZACIÓ CEL.LULAR Estructures principals de la cèl.lula: Membrana plasmàtica Citoplasma Material genètic. Segons com es troba a l’interior de la cèl.lula el material genètic: Cèl.lules eucariotes (ex: plantes, animals, fongs, algunes algues) Cèl.lules procariotes (ex: bacteris)

CÈL.LULA PROCARIOTA I EUCARIOTA

CÈL.LULA PROCARIOTA 1.Pili 2.Plasmidi 3.Ribosomes 4.Citoplasma 5.Membrana plasmàtica 6.Paret cel.lular 7.Càpsula 8.ADN 9.Flagel bacterià

CÈL.LULA PROCARIOTA

CÈL.LULA EUCARIOTA: ANIMAL

COMPARATIVA CÈL.LULA VEGETAL I ANIMAL

CÈL.LULA EUCARIOTA: VEGETAL

CÈL.LULA EUCARIOTA: CÈL.LULA ANIMAL I VEGETAL Tant la cèl.lula animal com la vegetal són eucariotes. Diferències: La cèl.lula vegetal té paret cel.lular La cèl.lula vegetal té forma polièdrica mentre que l’animal té formes diverses. La cèl.lula vegetal té cloroplast per a fer la fotosíntesi La cèl.lula vegetal té un vacúol més gran que les cèl.lules animals.

FORMA I MIDA DE LES CÈL.LULES Mida variable: 0,0001 mm – fins a cm o m Forma cèl.lules animals variable

5.ORGANISMES UNICEL.LULARS I PLURICIEL.LULARS Unicel.lulars: Formats per una sola cèl.lula. (ex:bacteris) Pluricel.lulars: Constituits per moltes cèl.lules diferents que s’associen i depenen les unes de les altres per viure.

NIVELLS D’ORGANITZACIÓ TEIXITS: Agrupació de diverses cèl.lules que fan la mateixa funció. (ex:teixit muscular) ÒRGANS: Agrupacions de teixits que actuen coordinats.(ex:muscul) SISTEMES: Conjunt de diversos organs (ex:sistema muscular) APARELL: Agrupacions de sistemes. (ex aparell locomotor)

6. CLASSIFICACIÓ DELS ÉSSERS VIUS TAXONOMIA: Ciència que s’encarrega de classificar ( identificar, agrupar i ordenar ) els éssers vius. Es classifiquen en categories taxonòmiques o taxons REGNE (Molts individus i poques característiques comunes) ESPÈCIE (pocs individus però semblants)

CLASSIFICACIÓ DELS É.V. REGNE Animal TIPUS Cordats CLASSE Mamífers ORDRE Carnívors Primats FAMÍLIA Felins Cànids Homínids GÈNERE Felis Vulpes Homo ESPÈCIE silvestris vulpes Homo sàpiens

7. ELS CINC REGNES MONERES PROTOCTISTS FONGS PLANTES ANIMALS

7. ELS CINC REGNES Unicel.lulars Procariotes Autòtrofs/ Heteròtrofs Núm. Cèl.lules Material genètic cèl. Nutrició Exemple Moneres Unicel.lulars Procariotes Autòtrofs/ Heteròtrofs Bacteris Protoctists Eucariotes Heterotofs Protozous Unicel/Pluricel Autòtrofes Algues Fongs Llevats Pluricel.lulars Floridures Fongs dels bolets Plantes Autòtrofs Plantes sense flor i plantes amb flor Animals Invertebrats Vetebrats

8. LES ESPÈCIES ESPÈCIES: Grup d’individus semblants que es poden reproduir entre si i donar lloc a un descendent fèrtil. Dimorfisme sexual: diferències de forma, color o tamany entre mascles i femelles d’una mateixa espècie.

NOMENCLATURA DE LES ESPÈCIES Nom comú ( o vulgar) Nom científic (nomenclatura binomial): S’escriu en llatí i en cursiva Homo sapiens Felis catus Felis silvestris Gènere Gènere Espècie Espècie

9.LA BIODIVERSITAT DIVERSITAT BIOLÒGICA: La varietat de formes de vida que viuen a la terra o que hi han viscut. La biodiversitat actual és el resultat d’un procés lent d’evolució (selecció natural) que dóna noves espècies. 30 milions espècies en coneixem 2 milions Espècies endèmiques: Exclusives d’un lloc, àrea o regió geogràfica, i que de forma natural no es troba en cap altra part del món. (ex: linx ibèric a la Península ibèrica) (ex: girafa al desert del Sahara) (ex: sequoia a California)

LA BIODIVERSITAT Zona de més biodiversitat: Boscos tropicals (ex:amazones) i esculls coralins

CAUSES DE LA PÈRDUA DE LA BIODIVERSITAT Destrucció i la fragmentació d’hàbitats Contaminació de l’aigua, sòl i atmosfera Caça i pesca incontrolades Introducció d’espècies exòtiques. -El linx ibèric (Lynx pardinus). El felí més amenaçat del món. (-150 exemplars) -Àguila imperial -Os bru -Os panda -Pingüí emperador

MOTIUS PER CONSERVAR LA BIODIVERSITAT Raons ètniques (preservar recursos per les generacions futures) Raons comercials (aliments, antibiòtics,matèries primeres indústria…) Raons estètiques o recreatives Raons científiques (conèixer el funcionament dels ecosistemes)

MESURES PER EVITAR LA PÈRDUA DE LA BIODIVERSITAT Creació d’espais naturals protegits Reproducció d’espècies en perill d’extinció Elaboració de llistes d’espècies amenaçades per aplicar-hi mesures de protecció