EL SISTEMA NERVIÓS i endocrí

El sistema de coordinació Els components del sistema nerviós 2.1 La neurona 2.2 Tipus de neurones 2.3 La sinapsi Anatomia dels Sistema Nerviós 3.1 El SN Central 3.2 El SN Perifèric Malalties del Sistema Nerviós El Sistema Endocrí Malalties del Sistema Endocrí

El sistema de coordinació Pàg 94 + l’esquema

Def: estímul: qualsevol pertorbació del medi (tant intern com extern) que ens provoca una reacció (tant positiva com negativa). Tipus d’estímuls: positius: són aquells que ens provoquen una aproximació a l’estímul. Ex: nutel·la

Negatius: són aquells que provoquen un allunyament de la font de l’estímul. Per ex: formatge Interns: són aquells que provenen de l’interior de l’organisme. Per ex batec del cor. Externs: són aquells que provenen de l’exterior de l’organisme. Per ex: Cremada

Biològics: són aquells provocats per altres éssers vius. Per ex: un lleó. Químics: són aquells provocats per substàncies químiques. Per ex: perfum. Físics: són aquells provocats per paràmetres o factors físics: Per ex: llum.

Hem de tenir en compte que un mateix estímul el podem classificar de varies maneres. Per ex veure l’enamorat/da, seria un estímul: positiu, extern, biològic i químic. Tenint en compte els diferents estímuls cal saber que hi ha uns receptors (= cèl·lules especialitzades en captar els diferents estímuls). Aquests són:

Fotoreceptors: són cèl·lules, anomenades cons i bastons, que s’encarreguen de captar l’energia que hi ha a la llum (fotons). Es troben a la retina de l’ull.

Mecanoreceptors: són cèl·lules que capten el moviment Mecanoreceptors: són cèl·lules que capten el moviment. Aquestes es troben a l’orella interna, concretament formen l’Òrgan de Corti.

Quimioreceptors: són cèl·lules sensibles a les diferents substàncies químiques, de manera que són les responsables de les olors (pituïtària groga) i dels diferents gusts (papil·les gustatives). Es troben al nas i a la llengua.

Nocireceptors: són cèl·lules sensibles al dolor, de manera que són essencials per poder sobreviure ja que ens posen en alerta davant un determinat perill. Estan repartits per tot el cos.

Termoreceptors: són cèl·lules encarregades de captar les diferències de temperatura. Estan repartides per tot el cos.

Els components del sistema nerviós 2.1 La neurona Def: cèl·lula encarregada de transmetre la informació a partir de senyals electroquímics. Les neurones es caracteritzen perquè no tenen la capacitat de reproducció ni de regeneració. De manera que estan envoltades d’unes altres cèl·lules que s’encarreguen del seu manteniment. Aquestes cèl·lules s’anomenen cèl·lules Glia.

mielina

2.2 Tipus de neurones Les neurones es poden dividir en: - sensitives: són aquelles que s’encarreguen de rebre els estímuls, per tant són les qui formen els receptors. Un conjunt de neurones sensitives donen lloc als nervis sensitius.

motores: són les neurones que s’encarreguen de portar la informació de la resposta als efectors (els òrgans encarregats de dur a terme les respostes als diferents estímuls). Un conjunt de neurones motores donen lloc als nervis motors. Interneurones: són les neurones que connecten les sensitives amb les motores.

2.3 La sinapsi Def: procés pel qual es transmet la informació d’una neurona a una altra a través de senyals electroquímics. Procés: La membrana de les neurones estan polaritzades, és a dir, a la part externa estan carregades (+) mentre que a l’interior estan carregades (-). De manera que quan hi arriba un estímul té lloc la despolarització, que consisteix en un canvi de càrregues.

Aquesta despolarització es realitza al llarg de tota la membrana, fins al peu axonal. Si a l’axó hi ha baines de mielina, aquesta despolarització es fa més ràpida. Però a mesura que té lloc la despolarització es dur a terme la repolarització de la membrana a l’inici de l’estímul a fi que es pugui seguir captant-lo. En el moment que la despolarització arriba al peu axonal té lloc l’alliberació dels neurotransmissors, que són substàncies químiques que provoquen la despolarització de la següent neurona.

Anatomia del Sistema Nerviós El sistema nerviós està format per dues parts: SN Central, el qual s’encarrega de processar la gran majoria dels estímuls; SN Perifèric, són tot el conjunt de nervis que connecten el SNC amb els diferents òrgans.

SN SNC SNP ENCÈFAL MEDUL·LA ESPINAL SN AUTÒNOM SN SOMÀTIC SN PARASIMPÀTIC SN SIMPÀTIC

3.1 El SN Central Està format per l’encèfal i la medul·la espinal. En el cas de l’encèfal està dividit en: cervell: està dividit en dos lòbuls o hemisferis. És l’encarregat de dur a terme els moviments voluntaris, el pensament, la memòria, el llenguatge, l’aprenentatge, funcions vitals ... Hi podem diferenciar l’escorça cerebral, que està formada per substància gris (cossos neuronals)

mentre que la zona més interna està formada per substància blanca (axons recoberts de mielina). Cerebel: es troba situat davall el cervell i també es troba dividit en dos hemisferis i és l’encarregat de coordinar els moviments involuntaris, com també l’equilibri. Bulb raquidi: és l’inici de la medul·la espinal i és on s’hi controlen les constants vitals (Tª, batec i respiració).

Mentre que la medul·la espinal es troba a l’interior de la columna espinal, s’encarrega de dur a terme els actes reflexos. Els elements que intervenen en un arc reflex són: Mirar pàg 100

3.2 El SN Perifèric Està format per: SN somàtic: és l’encarregat de dur a terme el moviment dels músculs. SN autònom: actua sobre les funcions bàsiques de l’organisme, d’una manera involuntària, inconscient i automàtica. Aquest sistema es divideix en: Simpàtic: actua davant situacions d’estrès o de perill. Parasimpàtic: actua davant situacions de rélax.

Sistema parasimpàtic Sistema simpàtic Contracció de les pupil·les Dilatació de les pupil·les Estimulació de la secreció de saliva Inhibició de la secreció de la saliva Disminució del ritme cardíac Augment del ritme cardíac Constricció bronquial Dilatació bronquial Augment de la mobilitat gàstrica Inhibició de la mobilitat gastrica Inhibició de l’alliberament de glucosa Estimulació de l’alliberament de glucosa Inhibició de la secreció d’adrenalina Estimulació de la segregació d’adrenalina Contracció de la bufeta urinària Relaxació de la bufeta urinària Contracció de l’anus Relaxació de l’anus

El Sistema Endocrí El sistema endocrí està format per tota una sèrie de glàndules (=estructures que sintetitzen o fabriquen unes substàncies químiques, les quals poden ser, enzims o hormones) que fabriquen unes substàncies que regulen determinades funcions del nostre metabolisme.

Les glàndules es poden dividir en: exocrines: són aquelles que una vegada han sintetitzat les substàncies les alliberen a l’exterior o dins una cavitat. Ex glàndules sudorípares, salivars. Endocrines: són aquelles que sintetitzen les substàncies (hormones) i les aboquen a la sang. Ex tiroides, . Mixtes: són aquelles que aboquen les substàncies tant a una cavitat com a la sang. Ex pàncrees, fetge

En el cas de les glàndules endocrines les substàncies que sintetitzen s’anomenen hormones, són substàncies químiques que regulen determinades funcions del nostre organisme, des de la digestió fins a l’aparell reproductor. El sistema endocrí es caracteritza per dur a terme unes respostes a llarg termini i a més són de llarga durada.