Tema 2: El problema del Marroc
L’Imperi Otomà abans del repartiment d’Àfrica
Plantejament general: - després de 1898 l’acció colonial espanyola queda reduïda a Àfrica. - Marroc com monarquia teòricament independent (dins de l’Imperi Otomà). - Marroc interessant per a les potències (França, Gran Bretanya i Alemanya). - Conferència d’Algesires (1906): dos protectorats econòmics (espanyol i francés). - Domini efectiu espanyol lent i posterior a les iniciatives franceses.
Ocupació del Marroc (1903-1930)
Primera etapa (1909-1914): - Després del successos de la Setmana Tràgica de Barcelona (1909). - Domini efectiu de la zona oriental: control del Rif (àrea muntanyosa molt bel·licosa). - Guerra impopular per extracció dels reclutes: pocs sectors civils favorables.
Segona etapa (1919-1923). - Després del parèntesi de la I Guerra Mundial. - Penetració lenta a l’àrea occidental, però a l’oriental apareix Abd-el-Krim. - Intent de victòria definitiva a l’estiu de 1921: derrota d’Annual (10.000 pèrdues). - Conseqüències: * desig de protectorat civil. * Divisió de l’exercit i oposició d’aquest al poder civil. * Suposada responsabilitat del Rei. * Enfrontament de les classes populars al sistema polític. * Disputa violenta dins del partits de la Restauració.
L’EXPEDIENT PICASSO Després del Desastre d’Annual el Govern Espanyol va autoritzar al general Juan Picasso González perquè redactara un informe en relació als esdeveniments que van succeir en La comandància General de Melilla en el període comprès entre juliol i agost de 1921, l'Expedient Picasso. Des del principi el general Picasso va trobar problemes en la seua comesa. Va sol·licitar al general Berenguer que li enviara el pla d'operacions que havia usat el general Silvestre; però Berenguer, de por de ser esquitxat, va dictar una Real ordre que li notificava que solament havia d'investigar els actes per a deduir responsabilitats. Picasso no accepta i marxa a Melilla a prendre declaracions als supervivents del desastre. El 23 de gener de 1923 acaba l'informe i el 18 d'abril l'hi envia al Congrés. S'inicien durs debats sobre els successos ocorreguts a Melilla. Es reconeixen baixes superiors a 13.000 morts i comença a estendre's la remor que el propi rei està implicat directament en el desastre. Es va acordar convocar al Ple de la Càmera per a efectuar una votació general sobre l'assumpte, però aqueix ple mai va arribar. Va ser interromput pel colp d'estat de Miguel Primo de Rivera la intenció del qual era destruir-lo, no obstant això Bernardo Mateo Sagasta va rescatar a tot córrer l'expedient dels arxius del Congrés i ho va ocultar en l'Escola Especial d'Enginyers Agrònoms, on va romandre sigilosament ocult fins a l'arribada de la Segona República. La II República va publicar un resum, però no va ser fins a 1998 quan es va trobar l’original, encara que incomplet.