La capella del Roser a la Sagrada Família: Un testament espiritual de Gaudí, un gran amic de Déu.

Quan Gaudí ve a treballar a la Sagrada Família, té 31 anys. Fins a leshores, sembla ser, no és pas un cristià convençut. És un arquitecte jove, li van bé les coses. Va sovint al Liceu i viatge en carruatge. Però, per influència d’un bisbe, el bisbe Grau, de Reus i d’un altre amic seu, el jove Enric d’Ossó (ara un sant canonitzat), experimenta una conversió de vida. Parlant del bisbe, una neboda de Gaudí que va poder declarar en el procés de beatificació, en marxa actualment, va dir: “El bisbe, a Gaudí i al seu pare, els va tombar”. Comença a anar a missa cada dia. Té un director espiritual, de l’oratori de Sant Felip Neri (el sant de l’alegria cristiana). Escull un estil de vida molt pobre i humil, tot i que hauria pogut viure com un home molt ric. La gent més rica de Barcelona són els seus clients; és l’arquitecte de moda!

Però, Gaudí experimenta allò que tot cristìà sent: un no és prou mai tan bon critià com voldria. Sempre hi ha algun apecte de la nostra vida que ens fa patir. Cap al final de la seva vida, Gaudí confessa: “he estat lluitador de mena, he conseguit vèncer molts aspectes de la meva vida, però no ha conseguit vèncer el meu mal geni!” La vida de l’home sobre la terra és un combat. Hem de fer front a tota mena de temptacions i sovint hi caiem. “No et desanimis”, et diria Gaudí. Al capitell de l’esquerra hi ha representada la tempació de la violència, de la supèrbia, de l’orgull. Un dimoni, en la forma d’un peixot tempta un home jove amb una bomba. És una referència a la tristament famosa bomba del Liceu. També un tema de trista actualitat avui dia, a principis del s. XXI.

Al capitell de l’esquerra, hi ha representada la temptació de la vanitat i del diner. Una noia jove, que potser no troba feina, és temptada per un dimoni, també en la forma d’un peixot, amb una bossa de diner fàcil. Però la temptació no la troba desprevinguda: està en actitud d’oració, i mirant a la Mare de Déu. El noi també està ben preparat: està en actitud de contemplació, mirant també a la Mare de Deú. És la capella del Roser. El Rosari és una pregària de contemplació dels misteris de la nostra fe. Les tres façanes del Temple es corresponen bàsicament als misteris del Rosari, del qual Gaudí n’era molt devot. Contemplar els misteris de la nostra fe, ens fa ser forts davant de tota mena de temptacions. Però som febles i sovint caiem!

Com varen caure, perquè també eren febles, aquests personatges bíblics que Gaudí posa a la capella. Són sants dels quals la Bíblia no amaga les seves misèries humanes. A l’esquerra David, tocant l’arpa. És el rei d’Israel, l’home “segons el cor de Déu”. Però la Bíblia ens narra el seu pecat d’adulteri i d’assessinat per intentar encobrir l’adulteri. És un gran sant però alhora un gran pecador (penedit certament). A la dreta d’ell, Salomó, nascut del seu adulteri. Va ser un gran rei d’Israel ple de seny i de saviesa, però va introduir a Israel la idolatria que portaria a la divisió del regne.

A la dreta, representada una escena gens exemplar que ens narra la Bíblia. Jacob, el patriarca d’Israel, enganya al seu pare Isaac, que és cec, per tal que el beneeixi a ell enlloc del seu germà Essau (que és el qui té el dret de primogenitura) Jacob, doncs, és un trampós. Però també és un gran sant. No és sant el qui no cau mai sinó el qui s’aixeca moltes vegades!!

Aquesta lluita dura fins al moment de la mort Aquesta lluita dura fins al moment de la mort. Gaudí també hi representa un moribund que en el moment de la seva mort posa la seva ànima en mans de la Sagrada Família: “Jesús, Josep i Maria, us dono el cor i l’ànima mia”. Just a sobre, un fragment de l’Ave Maria: “Prega per nosaltres, pecadors, ara i a l’hora de la nostra mort, Amén!”