DELACROIX LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE M.B.

LA LLIBERTAT GUIANT EL POBLE TÍTOL: La Llibertat guiant el poble AUTOR: Eugène Delacroix CRONOLOGIA: 1830 ESTIL: romanticisme TÈCNICA: oli SUPORT: tela 2,60m x 3,25m LOCALITZACIÓ ACTUAL: Museu del Louvre, París TEMA: contemporani M.B.

CONTEXT HISTÒRIC Després de la derrota de Napoleó i del Congrés de Viena de 1815, pràcticament tot Europa va tornar a l'absolutisme. EI liberalisme burgès, però, lluita en tots els països, mitjançant un seguit de revolucions, per tal de recuperar la llibertat. La Revolució de Juliol de 1830, a París, va comportar l'abdicació de Carles X -el darrer rei de França de la família dels Borbons- per haver signat “les quatre ordenances de juliol», en virtut de les quals podia governar per decret sense tenir en compte el Parlament. Un cop restablert l'ordre, Carles X va haver de marxar cap a l'exili. Es féu càrrec del poder un nou monarca, Lluís Felip d'Orleans, candidat de la burgesia, que inaugura un període de monarquia parlarnentària. M.B.

ELEMENTS PROPIS DE L’ESTIL Predomini del color per damunt de la línia . Pinzellades lliures, ràpides i pastoses Els clarobscurs i la lIum vibrant mostren influència de Rubens. La composició és dramàtica gràcies a les línies diagonals, a la convulsió dels cossos i als escorços dels protagonistes. El tema, recull l'interès pels fets històrics contemporanis, una revolta popular a París (fet real - espai real ) M.B.

COLOR PROFUNDITAT MOVIMENT LLUMINOSITAT M.B.

DIBUIX I COLOR Predomini del color per damunt de la línia. Vibració de tons diversos combinats amb una pinzellada solta. Els colors són càlids, amb predomini dels ocres, però destaquen el vermell i el blau de la bandera, del ferit que s’arrossega davant la Llibertat, i la polaina del mort del primer terme. Aquests colors blaus formen l’eix central de l’obra. La llum és un element primordial: esclata a la brusa del cos caigut en primer terme, envolta convulsivament la figura de la Llibertat i es dissol entre fums i els núvols i les cases del fons. És una llum violenta que proporciona tensió ambiental a l’escena. LA LLUM M.B.

COMPOSICIÓ La composició, remet a la del rai de la Medusa de Gericault. Les figures s’emmarquen dins d’una piràmide ascensional en el vèrtex de la qual s’ha substituït el drap del nàufrag per l’ensenya francesa enlairada per la Llibertat Els personatges del rai, s’allunyen de l’espectador. Els de l’obra de Delacroix, es dirigeixen cap a l’observador. M.B.

COMPOSICIÓ: profunditat La profunditat ve donada per als diferents plans: Primer pla, els cossos dels difunts En segon pla, la Llibertat, el burgès, el moribund i l’estudiant Tercer pla, el poble lluitant Al fons, la ciutat enmig de la boirina i el fum M.B.

Detall del Rai de la Medusa Paral.lelisme dels cossos sense vida de l’obra de Delacroix amb la de Gericault. Detall de la Llibertat guiant el poble Les cames alçades del difunt del marge esquerre, semblen inspirar-se amb les del finat de la banda oposada del rai de la Medusa M.B.

Ens trobem davant d’una composició dramàtica on les línies i les pinzellades de color s’ondulen, on els personatges fan gestos d’arenga amb un impuls que transmet als membres la passió dels sentiments. M.B.

DETALLS La figura femenina central és una al.legoria a la llibertat, i duu un fusell amb la baioneta calada en una mà, mentre que en l’altra enarbora la bandera francesa i guia els combatents. M.B.

A l'esquerra, un representant de la burgesia amb barret de copa i arcabús (segurament un autoretrat del mateix Delacroix) i un membre de la menestralia que branda un sabre. M.B.

A la dreta, el representant de la joventut, un estudiant, armat amb dues pistoles.

L'escena, plena de la tensió i impetuositat pròpia del romanticisme, té lloc als carrers de París; es veuen les torres de Notre-Dame al fons. M.B.

FUNCIÓ Probablement, en un primer moment la intenció de Delacroix en pintar aquest quadre era propagandística (ningú no havia de restar indiferent davant la revolució), però amb el temps va anar adquirint un sentit més commemoratiu. Malgrat fer referència a fets concrets, no es pot dir que sigui un llenç històric, ja que Delacroix no estava tant interessat a reflectir la realitat com l’esperit dels que es van aixecar, en clara consonància amb els pressupòsits artístics romàntics. No és un quadre històric, no representa un fet ni una situació. No és un quadre al.legòric; al.legòric només té la figura de la Llibertat-Pàtria. És un quadre realista que culmina amb un colofó retòric. Fins hi tot la figura al.legòrica és una barreja de realisme i retòrica, una figura “ideal” que, per aquesta ocasió, s’ha vestit amb els parracs de la gent del poble i que, en lloc de l’espasa simbòlica, empunya un fusell reglamentari. M.B.

TEMA I SIGNIFICAT La Llibertat guiant el poble és la primera obra de la pintura moderna -deixant de banda Goya-, amb caràcter marcadament polític. Delacroix resumia la seva intenció a l'hora de fer el quadre en una carta al seu germà: «He optat per un tema modern, la barricada ( ... ), i si no he lluitat per la pàtria, si més no pintaré per a ella.» Amb aquesta tela el seu autor feia referència a les tres jornades revolucionàries (27,28 i 29 de juliol de 1830) que tingueren lloc a París i que provocaren la caiguda de l'últim rei francès de la família dels Borbó, Carles X, i la coronació de Lluís Felip l d'Orleans, representant de la monarquia liberal, el qual posteriorment fou destronat el 1848. M.B.

RELACIÓ AMB ALTRES ESTILS I AUTORS Delacroix mostrà una gran admiració per Miquel Àngel i la terribilità dels seus personatges i la va plasmar excepcionalment als seus quadres. Quant al color, és influenciat pels membres de l'escola veneciana (Giorgione, Ticià ... ). Però, si valorà algun pintor per damunt de tots, aquest fou Rubens per la vitalitat desbordant i per la profusió decorativa. Delacroix s'inspirà en EI rai de la Medusa de Géricault a l'hora de realitzar La Llibertat guiant el poble, i que l'obra de Gros, un altre romàntic francès, també exercí un gran ascendent en la seva. Durant una breu escapada a Sevilla i Cadis també descobrí Goya. La rellevància de Delacroix en la pintura posterior ha estat molt intensa, com el mateix Cézanne va reconèixer:«Continua sent la millor paleta francesa i ningú en aquest món no ha sabut conjugar com ell el patetisme i la calma, la vibració del color. Tots pintem pensant en ell.» M.B.