El nucli d'aquest salm "reial" és constituït per un oracle del Senyor, que proclama els privilegis concedits als reis davídics el dia de la seva entronització. Aquest oracle s'articula en tres parts, introduïdes i ampliades per la paraula del salmista: + El primer privilegi del rei és el de ser lloctinent del Senyor i partícip de la seva sobirania (vv. 1-2). + El segon rau en la seva filiació divina, fundada en una adopció per part de Déu (v. 3). + El tercero és la seva condició de sacerdot "com ho fou Melquisedec" (v. 4), l'antic rei de Jerusalem i sacerdot del Déu Altíssim (Gn 14,18). Amb el temps –sobretot després de l'exili– aquest salm va servir per a encoratjar l'esperança messiànica d'Israel. En aquest mateix sentit l'utilitza el Nou Testament, citant-lo repetidament com un testimoni profètic de la dignitat messiànica de Jesús, el Rei i Sacerdot de la Nova Aliança

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS És un salm-reial: l'escena es desenvolupa a la "sala del tron" del palau reial de Jerusalem, que s'eleva a la "dreta" del temple quan un mira cap a l'orient. Després de la cerimònia religiosa (la unció) que té lloc al temple, ve l'entronització mitjançant un ritual precís, com el de qualsevol cort oriental: en nom de Déu, un profeta convida el nou rei a "asseure's al seu tron"... 2. AMB JESÚS Jesús va citar aquest salm en una controvèrsia que va tenir amb els fariseus: Quina és la vostra opinió sobre el Messies? De qui és fill? Ells van respondre: De David. Jesús va replicar: Com, doncs, David, inspirat per l'Esperit Sant, l'anomena Senyor, dient: Va dir el Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta i espera que faci dels enemics l’escambell dels teus peus? Si David l'anomena senyor, com pot ser el seu fill? D'aquesta manera "Jesús va subratllar el caràcter misteriós del seu origen". I va suggerir que ell era el Messies esperat. 3. AMB EL NOSTRE TEMPS Jesús. el meu rei. No un rei al palau del Louvre o de Versalles, sinó al meu cor i en la meva vida. "El meu rei" no regna com els altres reis de la terra. No "domina" (Mt 20,25) fent sentir el seu poder, sinó fent-se "servidor": "el Fill de l'Home no va venir a ser servit, sinó a servir, i a donar la seva vida". Vull que regni en cada minut de la meva vida: que sigui el rei del meu esperit, del meu treball, del meu cor...

Oracle del Senyor al meu Senyor: «Seu a la meva dreta, i espera que faci dels enemics l’escambell dels teus peus.» Que el Senyor estengui lluny des de Sió el poder del teu ceptre. Impera enmig dels enemics.

«Ja eres príncep el dia que vas néixer, tens la glòria sagrada des del si de la mare, des del principi jo t’he engendrat.»

El Senyor no es desdiu del que jurà: «Ets sacerdot per sempre, com ho fou Melquisedec.»

El Senyor és al teu costat, i abat els reis el dia que s’indigna; judica els pobles i els fa presoners, abat governants arreu de la terra. Et dóna possessió del teu domini; així redreçaràs el cap.

Aquest és el meu salm, Senyor, la vostra benedicció especial per a mi, el vostre recordatori del dia en què les meves mans van ser ungides amb oli sagrat perquè jo pogués beneir els homes en el vostre nom. La vostra promesa, la vostra elecció, la vostra consagració. La vostra paraula entossudida per mi com a penyora sagrada del vostre compromís etern: «El Senyor no es desdiu del que jurà: ‘Ets sacerdot per sempre, com ho fou Melquisedec.’» El meu sacerdoci és tan misteriós com el personatge de Melquisedec. Mai no arribo a esgotar el fons del seu significat. Miro les meves mans i em sorprenc de com poden perdonar pecats, beneir els nens i fer baixar el cel als altars de la terra. La mateixa grandesa de la meva vocació em porta dubtes de la meva pròpia identitat i crisi d'inferioritat. Com pot la petitesa del meu ésser allotjar la majestat de la vostra presència? Com pot respondre la meva debilitat a la confiança que heu posat en mi? Com puc perseverar davant els perills que amenacen la meva integritat i minen les meves conviccions? La resposta és la vostra paraula, la vostra promesa, el vostre jurament. Heu jurat, i dieu que no us en desdireu. No canviareu els vostres plans sobre mi. No m'acomiadareu. No permetreu tampoc que jo trenqui per part meva el vincle sagrat. I jo no vull que ho permeteu. Vull que el vostre jurament romangui ferm, perquè la fermesa de la vostra paraula consolidi la mobilitat del meu cor. Confio en vós, Senyor. Confio en la confiança que teniu en mi. I que mai no traeixi jo aquesta confiança. Que mai no us penediu d'haver-me ungit, Senyor. I que jo tampoc no me’n penedeixi. Que la vostra paraula sagrada m'acompanyi tots els dies de la meva vida: «Ets sacerdot per sempre.»

Senyor Jesucrist, fill de David, vós que, després d'haver sotmès en la gran batalla de la vostra passió tots els vostres enemics, heu ressuscitat i esteu assegut a la dreta del Pare com a rei vencedor i sacerdot etern, intercediu sempre per nosaltres, perquè un dia, fets semblants a vós, puguem posar també nosaltres com a escambell dels nostres peus els nostres enemics, el pecat i la mort. Vós, que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.