Filosofia contemporània Frederic Nietzsche Índex 1. Crítica al platonisme L'apol·lini i lo dionisíac La racionalitat socràtic– platònica La confabulació de la Metafísica Crítica a la moral judeocristiana 2. El nihilisme i llurs formes El nihilisme i la Metafísica Etapes del nihilisme 3. La voluntat de poder i l’etern retorn Las manifestacions de la voluntat de poder Voluntat de poder i etern retorn 4. El superhome La primera transvaloració La segona transvaloració Prudenci Vidal I. La Miranda SanTtJust Desvern

Filosofia contemporània Frederic Nietzsche Crítica al platonisme i a la tradició judeocristiana Crítica radical de la cultura occidental símptomes d’una determinada tonalitat vital maneres d’enfrontar-se a la vida es manifesten especialment en Filosofia Religió Moral Basada en els valors Negadors de la vida Afirmadors de la vida Dominants en la sociedad occidental Necessitat de cercar el seu su origen, la seva genealogia Influències Heràclit: la vida és essencialment canvi, devenir Schopenhauer: la vida és essencialment voluntat

Filosofia contemporània Frederic Nietzsche Crítica al platonisme i a la tradició L’ apolíni i lo dionisíac bellesa i mesura ordre i equilibri formes acabades racionalitat es manifesta en la escultura i arquitectura forces instintives embriagués alegria de viure desmesura se manifesta en la tragèdia i la música davant el dolor, el sofriment, el sensesentit ho justifica, l’oblida creant afirma la vida en la seva totalitat un món de bellesa acceptant el dolor es necessiten convivien en la Grècia arcaica la ruptura es produeix amb Sòcrates y Plató

Filosofia contemporánia Frederic Nietzsche Crítica al platonisme i a la tradició judeocristiana La racionalitat (filosofia) platònica Plató inicia la ruptura entre la passió, el sentiment y la raó Primera transvalorització La raó de ser un instrument al servei de la vida, es converteix en la seva controladora, la seva guia, el seu jutge. Repressió de l’element dionisíac de la vida, del cos. Trionf de l’hombre teòric Creació del “món verdader” (idees), front al món sensible. Símptoma d’un dels valors antivitals i d’una voluntat de poder dèbil cristianisme Il·lustració idealisme continuada pel

Filosofia contemporània Frederic Nietzsche Crítica al platonisme i a la tradició judeocristiana Negacions de la metafísica platònica la vida és canvi, complexitat món de les idees: verdader els sentits són els òrgans els sentits no ens porten a la veritat primordials de coneixement l ‘home és biologia l’home és sobre tot ànima, raó la capacitat racional és només una de las facetes de l’home raó Ha de reprimir el cos passió sentiments raó joc alegria/dolor

Filosofia contemporània Frederic Nietzsche Crítica al platonisme i a la tradició judeocristiana Negacions de la Metafísica platònica després l’aparença, el que percebem, existeix un món d’essències immutables el món es fenomènic mancat d’essències, de quelcom permanent Món de les idees filosófica religiosa científica… la realitat, el món, la vida té moltes cares existeix una perspectiva privilegiada verdadera totes valuoses condició primordial estar al servei de la vida multiplicitat de les manifestacions vitals vida en funció del poder de la raó vida como a joc

Filosofia contemporània Frederic Nietzsche Crítica al platonisme i a la tradició judeocristiana Crítica a la moral judeocristiana culminació de la decadència iniciada per Sòcrates i Plató sorgeix per “El cristianisme és platonisme per al poble” ressentiment i enveja contra els forts, els aristòcrates per trobar-li un sentit últim a la vida, al món per la por i l’horror que sent l’home davant de la mort al crear un altres món etern i verdader desvaloritzen l’únic que existeix Valors positius ànima obediència submissió castedat resignació Neguen cos força instint aventura temeritat joc contraris a la vida transvaloració

Filosofia contemporània Frederic Nietzsche Crítica al platonisme i a la tradició judeocristiana Crítica a la moral judeocristiana Sermó de la muntanya t benaurats els pobres, perquè d'ells és el regne de Déu. benaurats els mansos perquè ells posseiran la terra. benaurats els qui ploren: Déu els consolarà. benaurats els misericordiosos, Déu els donarà misericòrdia. benaurats els pacífics Déu els anomenarà fills seus! trasmutació el bo el fort considerat culpable el que viu apassionadament dolent El dèbil obedient misericordiós bo virtuós

Filosofia contemporània Frederic Nietzsche 2. El nihilisme i llurs formes Para Nietzsche, tota la nostra cultura des de Plató ha estat nihilista s’ha basat en la creació d’un món espiritual negació de l’únic real, el que veiem, el cos ha produït moral d’ esclaus manifestació d’una voluntat dèbil

Filosofia contemporània Frederic Nietzsche 2. El nihilisme i llurs formes valoració d’un món inventat: cel odi a la vida por això principi de vida: tú deus camell moral reactiva 1ª com a negació de la vida 2º post- “mort de Déu” 3ª últim home Passiu Actiu -no es nega la vida -es neguen els valors sobre els que s’assentava -culmina en la Il·lustració deesa raó Etapes del nihilisme -consciència del sentit últim de la vida -abúlia -dues sortides suïcidi atordiment

Filosofia contemporània Frederic Nietzsche 2. El nihilisme i llurs formes signe de força alegria por la mort de Déu i de llurs succedanis els vells valors ja no serveixen destrucció alegria no sap com crear nous valors vitals potència destructora lleó “home que vol morir” Nihilisme actiu tornada al nihilisme passiu salt al superhome etapa provisional

Filosofia contemporània Frederic Nietzsche 3. La voluntad de poder i l’etern retorn Vida humana sentiments passions raó desig imaginació … conjunt de forces que lluiten por créixer relacions de força entre elles voluntad de poder moral de senyors dominants dominades por quantitat por qualitat forces moral d’ esclaus actives o primàries reactives o secundàries

Filosofia contemporània FredericoNietzsche 3. La voluntad de poder i l’etern retorn La voluntat de poder se revela en totes les manifestacions de la vida humana manera com valorem la realitat manquen de valor objectiu depenen de la manera en què en enfrontem a la vida Creadora de valors valor força Orgull supèrbia alegria enriqueixen la vida empetiteixen obediència virtut resignació veritat una de las perspectives de lo real Els conceptes uniformen la realitat Voluntat de veritat múltiple viva

Filosofia contemporània Frederic Nietzsche 3. L’etern retorn Visió cíclica del tempos i de la vida tot torna una i altra vegada La vida no té sentit ni transcendent (cel) ni immanent (felicitat, progrés…) Només l'home pot proposar-se metes Negació de la idea il·lustrada de progrés Abolició de la concepció judeocristiana de temps Desaparició de tota finalitat Tot torna una i altra vegada Només l'instant té valor Innocència l'esdevenir

Filosofia contemporània Frederic Nietzsche 4. El superhome Moral judeocristiana Primera transvaloració Moral de senyors, aristocràtica moral d’esclaus no categoría socio-política categoria vital triomf forces reactives triomf de las forces actives projectes socials o polítics rebuig de tot el que eleva la vida Valors suprems triomf dels instints més dèbils risc aventura passió lluita

Filosofia contemporània Frederic Nietzsche 4. El superhome Segona transvaloració: el superhome Simbolitzat en la figura del “nen” "Innocència és el nen, i oblit, un nou alba, un joc, una roda que es mou per si mateixa, un primer moviment, un sant dir sí. Sí germans meus, per al joc del crear cal un sant dir sí: ​​l'esperit vol ara la seva voluntat, el retirat del món conquesta ara el seu món. “Així va parlar Zaratustra” La seva conducta es crea més enllà dels valors morals del bé i el mal La vida es planteja como un joc el més apassionant el més intens Només el present existeix Tot es repeteix, també el mal Assumeix l’idea de l’etern retorn

Filosofia contemporánia Frederic Nietzsche 4. El superhome Segona transvaloració: el superhome Innocència de la voluntat rebuig del sentiment de culpa Afirmació de l’individu vivent, concebut como “cos” no escindit de l’espiritual lo instintiu desig, lluita, perill raó, Diferència comprèn Raó com instrument de la vida Acceptació del caos, del devenir L’individu particular és el creador dels seus valors