La Jerusalem de David: esplanada, i restes de la ciutat antiga Cicle B Diumenge XXXI durant l’any 4 novembre 2018 Música: “Cristus factus est pro nobis” (Gregorià)

L’ AMOR SENSE LÍMITS 1a lectura: El llibre del Deuteronomi no sols ens parla d’estimar Déu, com el primer manament, sinó que ens diu que si ho fem, serem feliços Salm 17: diu que l’ AMOR de Déu ens enforteix Lectura: La carta als Hebreus diu que el Gran Sacerdot (Jesús) té un sacerdoci, únic, el de l’ AMOR Evangeli: El fragment de Marc parla de l’únic manament de l’ AMOR sense límits, amb tot el cor, a Déu i als germans.

A baix, esquerra, restes de la ciutat de David Dt 6,2-6 En aquells dies Moisès digué al poble: «Reverencia el Senyor, el teu Déu, compleix durant tota la vida els manaments que et dono, tant a tu, com als teus fills i els fills dels teus fills. Així viureu més i més anys. Escolta, Israel, mira de posar en pràctica això que et mano; així seràs un poble feliç i nombrós en un país que regalima llet i mel, tal com el Senyor ho va prometre als teus pares. Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces. Guarda en el teu cor les paraules dels manaments que avui et dono.» A baix, esquerra, restes de la ciutat de David

El salm 17 al mig de la primera col·lecció de David (ss 3-16 i ss 18-31) el salm 17 és un cant reial de victòria, que la bíblia posa en llavis de David, ancià, agraint a Déu per tot el que li ha donat. - Déu ha estat la Roca que sempre l’ha salvat. - El qui l’ha alliberat dels enemics. El que li ha mostrat el gran AMOR que li té. Per això David l’ estima

A baix, lloc de la ciutat de David, al peu de l’esplanada Salm 17 Us estimo, Senyor,Vós m’enfortiu Us estimo, Senyor,Vós m’enfortiu Roca i muralla que em deslliura

Us estimo, Senyor,Vós m’enfortiu Déu meu, penyal on m’emparo, Escut i força que em salva. Rodejat d’adversaris delirants, clamo el Senyor, Crido auxili d’entre els enemics

Us estimo, Senyor,Vós m’enfortiu Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal, Beneeixo el Senyor que em salva. Ha donat grans victòries al seu rei, Ha mostrat l’amor que té al seu Ungit.

 He 7,23-28 Germans, els sacerdots de l’antiga aliança van ser molts, perquè la mort els impedia de continuar en les seves funcions. Però Jesús que viu per sempre no traspassa a ningú les funcions sacerdotals. Per això té el poder de salvar definitivament tots els qui per ell s’acosten a Déu, ja que viu intercedint per sempre a favor d’ells. Un sacerdot així és el que ens calia: sant, innocent i sense taca; per això va ser tret d’enmig dels pecadors i enlairat més amunt del cel. Ell no necessita, com els altres, oferir víctimes cada dia tant pels seus propis pecats com pels pecats del poble: es va oferir a si mateix una sola vegada. La Llei havia fet sacerdots uns homes plens de febleses, però els termes del jurament que ha substituït la Llei han consagrat el Fill, que serà per sempre un sacerdot perfecte.

Qui m’estima, farà cas de les meves paraules, diu el Senyor. AL·LELUIA Jo 14: 23 Qui m’estima, farà cas de les meves paraules, diu el Senyor. El meu Pare l’estimarà i farem estada en ell.

Mcc 12: 28-34 28 Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments?» 29 Jesús va respondre: «El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l'únic. 30 Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament i amb totes les forces. 31 El segon és aquest: Estima els altres com a tu mateix. No hi ha cap manament més gran que aquests.» 32 Llavors el mestre de la Llei li digué: «És veritat, mestre. Amb tota la raó dius que ell és l'únic i que no n'hi ha d'altre fora d'ell, 33 i que estimar-lo amb tot el cor, amb tot l'enteniment i amb totes les forces i estimar els altres com a si mateix val més que tots els holocaustos i sacrificis.» 34 Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué: «No ets pas lluny del Regne de Déu.» I ningú no s'atreví a fer-li cap més pregunta.

Original: Joan Ramirez (+) Imatges, lectures, música, comentaris (versió catalana i castellana) : Regina Goberna, en col·laboració amb Àngel Casas Traducció a l’italià: Ramon Julià Traducció a l ‘euskera: Periko Alkain Traducció al portuguès: Ze Manel Marquespereira Traducció al francès: Àngel Casas Traducció al neerlandès : Ben Van Vossel Vídeo: Esther Lozano