Privat del temple i exiliat en terres paganes, un levita expressa els seus actuals turments, a causa de les burles vexatòries dels pagans que l’envolten. Suplica la victòria sobre els seus perseguidors i la immensa alegria de tornar a trobar Déu en les esplendors litúrgiques del temple, per a acabar amb un acte de confiança serena en Déu, el seu Salvador. Amb aquest salm, podem elevar-nos a una tranquil·la esperança i posar la nostra causa en mans de Déu, que es reserva la venjança sobre els nostres enemics.

En el salm 42 el salmista s’adreça a Déu i li suplica que el defensi contra els adversaris. Repetint gairebé literalment la invocació anunciada en el salm anterior (Sl 41,10), aquesta vegada l’orant dirigeix de debò a Déu el seu crit desolat: “Per què m’abandoneu? Per què he d’anar de dol pertot arreu, seguit de prop per l’enemic?” (Sl 42,2) Amb tot, expressa la certesa del seu retorn a Sió per tornar al temple de Déu. La ciutat santa ja no és la pàtria perduda, com s’esdevenia en el lament del salm anterior (Sl 41,3-4); ara és la meta vers la qual està caminant. És molt eloqüent la seqüència de les etapes d’apropament a Sió i al seu centre espiritual. ► Primer apareix “la muntanya santa”, el tossal on s’aixequen el temple i la ciutadella de David. ► Després entra en el camp “la mansió”, és a dir, el santuari de Sió, amb tots els diversos espais i edificis que el componen. ► Per últim, ve “l’altar de Déu”, la seu dels sacrificis i del culte oficial de tot el poble. ► La meta última i decisiva és el Déu de l’alegria, l’abraçada, la intimitat recuperada amb ell, abans llunyà i silenciós. Llavors, el Salm es transforma en la pregària de qui és pelegrí a la terra i es troba encara en contacte amb el mal i el sofriment, però té la certitud que la meta de la història no és un abisme de mort, sinó el trobament salvífic amb Déu.

Feu-me justícia, defenseu la meva causa contra la gent que no estima; allibereu-me, Déu meu, d’aquests homes perversos i traïdors.

Déu meu, la muralla que em salva sou vós. ¿Per què m’abandoneu? ¿Per què he d’anar de dol pertot arreu, seguit de prop per l’enemic?

Envieu-me la llum i la veritat; que elles em guiïn, que em duguin a la muntanya sagrada, al lloc on residiu;

i m’acostaré a l’altar de Déu, a Déu, que és la meva alegria; ho celebraré i us lloaré amb la cítara, Senyor, Déu meu.

¿Per què aquesta tristor, ànima meva? ¿Per què aquest torbament?

Espera en Déu. Jo el tornaré a lloar: Salvador meu i Déu meu.

EL DÉU DE LA MEVA ALEGRIA Doneu-me, Senyor, el do de l’alegria. Ho necessito per a mi i per als meus germans. No és una petició egoista per a la meva pròpia satisfacció, sinó una necessitat profunda, alhora social i religiosa, de comunicar als altres la vostra presència amb el sagrament de la vostra alegria en la sinceritat del meu cor. Aquest món resulta trist per a molts amb les seves preocupacions i la seva misèria, les seves lluites i les seves tensions. Només la vostra presència, Senyor, pot dispersar aquesta malenconia i fer que la resplendor de la vostra alegria brilli, com l’esclat de l’aurora, sobre el desert de la vida. Tot el món, Senyor, desitja la felicitat, i si veuen la felicitat en les vides dels qui us segueixen i professen servir-vos, vindrien a vós per obtenir ells mateixos el que han vist en els vostres seguidors. En demanar alegria no m’escapoleixo pas de sofriments i proves. Conec la condició de l’home sobre la terra, i l’accepto amb una fe presta. El que demano és que, enmig d’aquestes proves i sofriments que formen part de l’ésser humà, tingui la serenitat i la força de mantenir-me ferm i avançar amb confiança, perquè fins i tot en les meves hores de dolor pugui ser testimoni del poder de la vostra mà. Déu de la meva alegria! Aquestes són les meves credencials. La vostra alegria em dóna dret a parlar, a convèncer i a viure. “Envieu-me la llum i la veritat; que elles em guiïn, que em duguin a la muntanya sagrada, al lloc on residiu; i m’acostaré a l’altar de Déu, a Déu, que és la meva alegria”.

Senyor, Déu nostre, acompanyeu-nos en aquest gran pelegrinatge de la vida, feu-nos sentir el dolor de l’absència i poseu en els nostres cors l’esperança del trobament.