TEMA 8: ORGÀNULS CEL·LULARS DELIMITATS PER MEMBRANES

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
EL NÚCLEO CELULAR.
Advertisements

RETÍCULO ENDOPLÁSMICO
La cèl.lula UniTat Fonamental de la vida
Aparato de Golgi Consiste en un conjunto de sáculos aplanados, que forman cisternas o túbulos, todos ellos uno sobre otro forma Dictiosomas.
La célula como un sistema de membranas La célula eucariota se caracteriza por tener un verdadero núcleo y orgánulos limitados por membranas. CÉLULA ANCESTRAL.
LAS CÉLULAS PRIMERO MEDIO. Célula procariota CELULA VEGETAL.
Teoría celular II.
LAS CÉLULAS PRIMERO MEDIO.
UD. 6. ORGANITZACIÓ CEL·LULAR DELS ÉSSERS VIUS. LA TEORIA CEL·LULAR La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius. Tot ésser viu està format per.
Nutrició i Dieta Els principis immediats font de matèria i energia.
Els virus, com a organismes acel·lulars, no tenen metabolisme
LA CÈL·LULA EUCARIOTA 3r A.- Curs 2014/15.
LES FUNCIONS DE LA CÈL·LULA EUCARIOTA
El metabolisme.
ESTRUCTURA DE LA CÈL·LULA
Anabolisme Emma Reina Jornet.
Adrian Barrera Prieto Javier Masiá Prieto
HISTOLOGIA E. i F. de la Sang
Biologia i geologia 4t ESO
La nutrició i l’alimentació
Els virus.
NIVELLS D´ORGANITZACIÓ ORGANITZACIÓ PROCARIOTA.EUCARIOTA
BIOTECNOLOGIA BACTERIANA
La cèl·lula eucariota.
Ribosomes.
Reproducció cel·lular
LES PLANTES I LES SEVES PARTS
Erika Acosta David Nieto Anna Retuerce Aaron Sánchez Carolina Soler
La cèl·lula eucariota La cèl·lula eucariota representa un nivell més elevat d’organització. Com que és més gran que la cèl·lula procariota, ha arribat.
Tipus d’organització cel.lular
Els éssers vius formats per cèl·lules
El descobriment de la cèl·lula. La teoria cel·lular
L'Aparell digestiu.
Orgànuls energètics.
La funció de relació en els vegetals
APARELL REPRODUCTOR FEMENÍ
HISTOLOGIA ANIMAL: ELS TEIXITS
L’aparell respiratori
LA NUTRICIÓ EN LES PLANTES
La divisió cel·lular.
TEMA 2 FUNCIÓ DE RELACIÓ.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
Anatomia, fisiologia i malalties de l’aparell reproductor
L’ANABOLISME HETERÒTROF
La reproducció dels animals
Tema 1: Organització del cos humà
Vitamines Estructura química variada.
Tema 4. ADN i biotecnologia. Pàg 60
Les Plantes Guillem Soler Garcia.
Conceptes bàsics. Pàg 160 Organismes pluricel·lulars
L’APARELL REPRODUCTOR
L’APARELL DIGESTIU.
ADN. Cromosomes i reproducció cel·lular
L’ALIMENTACIÓ HUMANA Tema 2.
Tipus de Divisió cel·lular
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
El nucli Embolcall nuclear Nucleoplasma Nuclèol Cromatina (DNA) 1.
Orgànuls energètics.
LA REPRODUCCIÓ DELS ANIMALS
Cicle cel·lular Definició.
Cromatina 1.
30/04/ Pared Vegetal Membrana Citoplasma Núcleo Cloroplastos Vacuolas Membrana Citoplasma Núcleo UNIDAD ESTRUCTURAL ANIMAL BACTERIAS VEGETAL METABOLISMO.
La cèl·lula eucariota.
La cèl·lula eucariota Ana Paco Clara Solaz 1r Batx. A Biologia.
LA NUTRICIÓ I LA SALUT.
23/05/ Pared Vegetal Membrana Citoplasma Núcleo Cloroplastos Vacuolas Membrana Citoplasma Núcleo UNIDAD ESTRUCTURAL ANIMAL BACTERIAS VEGETAL METABOLISMO.
03/06/ Pared Vegetal Membrana Citoplasma Núcleo Cloroplastos Vacuolas Membrana Citoplasma Núcleo UNIDAD ESTRUCTURAL ANIMAL BACTERIAS VEGETAL METABOLISMO.
29/07/ Pared Vegetal Membrana Citoplasma Núcleo Cloroplastos Vacuolas Membrana Citoplasma Núcleo UNIDAD ESTRUCTURAL ANIMAL BACTERIAS VEGETAL METABOLISMO.
Divisió Cel· lular Verònica Fontbuté Raluy.
ESTRUCTURA D’UNA CÈL·LULA VEGETAL
Transcripción de la presentación:

TEMA 8: ORGÀNULS CEL·LULARS DELIMITATS PER MEMBRANES

1. El reticle endoplasmàtic.

REr: presenta ribosomes a la cara citoplasmàtica REll

Funcions Síntesi de proteïnes i fosfolípids Afegeix la part glucídica a les glicoproteïnes Produeix vesícules amb proteïnes de secreció Molt desenvolupat en les cèl.lules amb funció secretora ( pàncreas) Cançó RER

REll: no té ribosomes. Xarxa de túbuls unit al REr REll: no té ribosomes. Xarxa de túbuls unit al REr. Membrana amb molts enzims.

Funcions Síntesi , emmagatzematge i transport de lípids (excepte àcids grassos) - Important en les cèl.lules dels ovaris i testicles: Síntesi d’hormones sexuals (esteroides) Detoxificació Intervè en la contracció muscular: Bombeja calci al citosol

2. Aparell de Golgi CARA CIS CARA TRANS

Lisosomes: Petits. Contenen enzims digestius 2 tipus de vesícules: Lisosomes: Petits. Contenen enzims digestius Vesícules de secreció: Grans. Es fusionen amb la membrana plasmàtica FUNCIONS: Maduració, acumulació, transport de proteïnes procedents del RE Glicosilació de lípids i proteïnes Síntesi polisacàrids: Paret cel.lular i matriu extracel.lular Video formació vesícules AG

3. Lisosomes Procedeixen de l’Aparell de Golgi Contenen enzims: Hidrolases àcides (Fosfatasa àcida...). Per digerir la matèria orgànica Necessiten un pH àcid per funcionar: Bombegen protons cap a l´interior Els enzims és poden abocar a l´exterior o fer la digestió dins seu Lisosoma primari: Té enzims dins seu Lisosoma secundari: S’ha unit a un vacúol i està en procés de digestió Per què els lisosomes no digereixen la seva pròpia membrana? Video lisosomes Vídeo liposomes

Lisosomes especials Acrosoma dels espermatozoides: Hi ha enzims que poden digerir la membrana de l’òvul. Grans d’aleurona: S’hi emmagatzemen proteïnes que es mantenen en estat cristal.lí fins que les llavors es planes i amb l’aigua s’activen els enzims

4. Vacúols Els vacúols de les cèl.lules animals provenen de l’aparell de Golgi i RE i s’anomenen VESÍCULES Els vacúols dels vegetals són molt grans. Es formen per unió de vesícules de l´Aparell de Golgi. Quan la cèl.lula madura els vacúols creixen i poden ocupar el 90% de la cèl.lula FUNCIONS (Vacúols vegetals) Acumular aigua Emmagatzemar substàncies: Reseva Rebuig: Antocianòsids: Color als pètals, color col lombarda, aubergínia… Verins: Alcaloides (Cocaïna ,morfina..I Minerals: CaCO3 Transport de substàncies: CLATRINA

5. Peroxisomes i glioxisomes Vesícules procedents del RE Contenen enzims: oxidasa i catalasa Oxidasa: Oxiden substàncies perjudicials (Àcid úric, Acid làctic...), donen lloc a H2O2, que alhora també és tòxic per les cèl.lules. Catalasa: Descomposa el H2O2 en oxigen i aigua 2 H2O2 (l) → 2 H2O (l) + O2 (g)      ΔHº = −196,0 kJ Funció de detoxificació. Abundants en fetge i ronyó.

Video peroxisomes

5.2- Glioxisomes Cèl.lules vegetals Permeten sintetizar glúcids a partir de lípids: Germinació de les llavors

6. Els mitocondris

Funcions: Respiració cel Funcions: Respiració cel.lular Procés d’oxidació de molècules orgàniques per a obtenir energia Memebrana mitocondrial externa: Penetren substàncies del citosol Membrana mitocondrial interna: Crestes mitocondrials: Hi ha la cadena transportadora d’electrons o cadena respiratòria Hi ha les ATP sintetases: S’intesi d’ATP (Fosforilació oxidativa) Matriu: Enzims, per portar a terme el C. De Krebs i la B- oxidació dels AG ADN mitocondrial Ribosomes mitocondrials Origen: Teoria endosimbiont

7. Els cloroplasts

Funció: Fotosíntesi La clorofil Funció: Fotosíntesi La clorofil.la transforma energia lluminosa en energia química Membrana plastidial externa: Permeable Membrana plastidial interna: Proteines translocadores. Estroma: DNA plastidial Enzims que participen en la fase fosca de la fotosíntesi ( sintetizar glúcids a partir d’ATP) Plastoribosomes Inclusions de midó i lípids Tilacoides: De grana (els apilats) i d’estroma Hi ha els fotosistemes: pigments clorofílics encarregats de captar la llum i obtenir energia en forma d’ATP Origen: Teoria endosimbiont

Altres plasts (o plastidis) Presents en totes les cèl.lules vegetals Cromoplasts: Contenen pigments (Tomata)

Per a què serveixen? Els cromoplasts (tomates madures) deriven dels cloroplasts (tomates verdes). Hi ha altres cromoplasts que emmagatzemen altres pigments com el carotè en la pastanaga. Les flors vistoses també tenen cromoplasts. La funció evolutiva dels cromoplasts sembla ser l'atracció dels animals ja sigui per polinitzar (cas de les flors) o per dispersar les llavors (cas dels fruits) I la pastanaga, per què deu ser taronja, si no es flor ni fruit???

Amiloplasts: Reserva de midó

8. El nucli Embolcall nuclear Nucleoplasma Nuclèol Cromatina (DNA)

Nucli en interfase Nucli en divisió

Cèl. lula en divisió: Canvia el nucli. - Cromosomes Cèl.lula en divisió: Canvia el nucli - Cromosomes - Mem nuclear desapareix Mitosi: Cèl.lula filla mateix nombre de cromosomes que la mara Meiosi: Cèl.lula filla meitat de cromosomes que la mare

Característiques Nombre: 1 però de vegades més (cel.lules musculars, alguns protozous) Forma: en cèl·lules vegetals, discoïdal. en cèl·lules animals: central. Mida: variable. RELACIÓ NUCLEOPLASMÀTICA RNP= Vn/(Vc-Vn)

Cèlules de la musculatura estriada

Eritròcits

Embolcall nuclear

Funcions Separar el nucleoplasma del citosol Regula intercanvi substàncies (Porus): Enzims, Ribosomes, ARNm, Histones.... La làmina nuclear intervè en la constitució dels cromosomes

Nuclèol

Nuclèol Format per RNA i Proteïnes: Zona fibrilar: Interior. RNA nucleolar Zona granular: Perifèria. RNA ribosòmic, formen les subunitats ribosòmiques que sortiran pels porus al citosol, per a la síntesi de proteïnes. Funció: Fabricar el RNA nucleolar (RNAn), precursor del RNAr Com es forma: l’ADN té uns gens que codifiquen per aquesta mena de RNA (estructures plomoses). Quan l’ARNn s’ajunta amb proteïnes i es condensa es forma la zona granular (RNAr)

Cromatina

Tipus de cromatina La cromatina està formada per l´ADN unit a les histones formant “el collaret de perles” (Filamentt nucleosòmic). Pot adoptar una més condensada, tipus Solenoide. Heterocromatina(300) No és descondensa durant la interfase (quan la cèl.lula no es divideix). Perifèria del nucli. Tinció amb colorants bàsics. No es pot fer la transcripció Constitutiva: Es mantè condensada en totes les cèl.lules. No té informació genètica. Inclou als centròmers i telòmers Facultativa:Diferent als distints tipus cel·lulars Depèn de les cèl.lules es condensa o no. Conté informació sobre tots aquells gens que no s’expressen. Eucromatina (100): Es descondensa durant la interfase. disseminada per la resta del nucli i no visible amb el microscopi. Representa la forma activa de la cromatina, la qual es transcriu de DNA a molècules de RNAm.

Funcions cromatina Informació biològica de l’organisme. Es duplica abans de la divisió del.lular. Aquestes dues molècules formaran les dues cromàtides del cromosoma. Porta la informació per sintetzar els diferents RNAs

Cromosomes metafàsic

Cromosomes. Telòmers Un telòmer és una regió de l'ADN repetitiu situada als extrems dels cromosomes, que serveix per a protegir aquests extrems de ser destruïts. El telòmer és un topall disposable, que és consumit durant la divisió cel·lular i que és recreat per un enzim, la telomerasa inversa transcriptasa.

Característiques Nombre constant en totes les cèl.lules d’una espècie La fibra de cromatina de 300 A encara es condensa més. Les cromàtides d’un cromosoma són idèntiques (duplicació de l´ADN durant interfase). En l’última fase de la mitosi (anafase) tenim cromosomes amb una cromàtida. Funció: Repartir la informació genètica cap a les cèl.lules filles. El DNA està inactiu (no es pot transciure, degut al seu elevat empaquetament)

Tipus de cromosomes

Cariotip Amniocentesi:

Idiograma

Humans 46 cromosomes: 44 autosomes i 2 heterocromosomes Dones XX Homes XY El Y és petit En les femelles un dels X es condensa totalment durant la interfase (hetrocromatina constitutiva) i forma el Corpuscle de Barr: estructura compacta en la perifèria del nucli interfàsic . OBSERVACIÓ CORPUSCLE DE BARR