NIVELLS D´ORGANITZACIÓ ORGANITZACIÓ PROCARIOTA.EUCARIOTA LA CÈL.LULA. UNITAT DE VIDA TEORIA CEL.LULAR NIVELLS D´ORGANITZACIÓ ORGANITZACIÓ PROCARIOTA.EUCARIOTA ESTRUCTURA CEL.LULAR MITOSI.MEIOSI

TEORIA CEL.LULAR La cèl.lula és la unitat estructural del éssers vius La cèl.lula és la unitat funcional, realitza tots els processos metabòlics que li permeten viure Tota cèl.lula procedeix de la divisió d´altra cèl.lula La cèl.lula conté el material genètic d´un èsser viu

Els nivells d’organització de la matèria viva La matèria viva té diferents nivells d’organització, i cadascun és estructuralment i funcionalment més complex que l’anterior.Es poden classificar en nivells biòtics i nivells abiòtics.                                                                                           

La matèria té diferents nivells d’organització ordenats segons la seva complexitat. · Partícules subatòmiques: formen els àtoms (protons, neutrons i electrons). · Àtoms: part més petita d’un element químic. · Molècules: agrupació d’àtoms iguals o diferents (H2O, CO2 . · Macromolècules: unió de diverses molècules. · Orgànuls: estructures cel·lulars amb una funció determinada. · Cèl·lules: unitats més petites de matèria viva. · Teixits: conjunt de cèl·lules que fan una funció. · Òrgans: unió de teixits diferents per formar una estructura. · Aparells i sistemes: conjunt d’òrgans que fan una funció. · Individu: Organisme format per diferents aparells i sistemes. · Població: conjunt d’individus de la mateixa espècie. · Comunitat: conjunt de poblacions que comparteixen un mateix expai. · Ecosistema: conjunt de comunitats, medi on viuen i relacions entre elles. · Ecosfera: conjunt d’ecosistemes que formen la Terra.

Células procarióticas de la bacteria Escherichia coli Esquema básico de una Célula Procariótica, monstrando el material genético que se encuentra en su interior así como la ausencia de compartimentación. Células procarióticas de la bacteria Escherichia coli

CÈL.LULA EUCARIOTA

Esquema d'una cèl·lula animal típica, amb els components subcel·lulars Esquema d'una cèl·lula animal típica, amb els components subcel·lulars. Orgànuls : (1) nuclèol (2) nucli (3) ribosoma (4)vesícula (5) reticle endoplasmàtic rugós (6) aparell de Golgi (7) citosquelet (8) reticle endoplasmàtic llis (9) mitocondris(10) vacúol (11) citoplasma (12) lisosoma (13) centríols

Membrana plasmàtica: envolta la cèl·lula, l’aïlla i controla el pas de substàncies. · Nucli: conté el material genètic i està aïllat per una doble membrana porosa. · Citoplasma: és un medi aquós ocupat per una xarxa de fibres que intervenen en els moviments i la divisió cel·lulars. · Orgànuls: elements que es troben al citoplasma. - Reticle endoplasmàtic: conjunt de sacs aplanats i conductes que comunica amb l’interior del nucli. Participa en la síntesi de proteïnes i lípids. - Complex de Golgi: vesícules aplanades on s’acumulen les substàncies produïdes pel reticle per ser secretades a l’exterior mitjançant petites vesícules. - Ribosomes: partícules petites que sintetitzen proteïnes. - Mitocondris: tenen una doble membrana. Hi té lloc la respiració cel·lular. - Lisosomes: vesícules derivades del complex de Golgi que amb enzims digestius per transformar les molècules complexes en altres més senzilles - Vacúols: vesícules membranoses on s’acumulen diferents substàncies.

NUCLI CEL.LULAR. un orgànul embolicat en una membrana present en totes les cèl·lules eucariotes . Conté gran part del material genètic de la cèl·lula, organitzat en forma de múltiples llargues molècules lineals d' ADN en combinació amb una gran varietat de proteïnes , com ara les histones , que contribueixen a formar cromosomes

El nucli cel·lular eucariota : lesmembranes dobles de l'embolcall nuclear plenes deribosomes , l' ADN (formant complexos en forma decromatina ) i el nuclèol . Dins del nucli cel·lular hi ha un líquid viscós anomenat nucleoplasma , semblant al citoplasma que es troba a l'exterior del nucli.

Tall de secció d'un porus nuclear de la superfície de l' embolcall nuclear .  

Components del nucli El nucleoplasma o plasma nuclear és un líquid viscós  i incolor format per aigua i nombroses biomolècules dissoltes (proteïnes, glúcids, ADN i ARN...).   Està separat del citoplasma per la membrana nuclear.  En el nucleoplasma podem trobar la cromatina, els cromosomes en el moment de la reproducció i un orgànul esfèric anomenat nuclèol.

El nuclèol és un petit corpuscle més o menys esfèric que pot trobar-se a l'interior del nucli.  Pot haver-n'hi un o més d'un i normalment es presenta a tot tipus de cèl·lules.   Són uns corpuscles bastant densos i estan formats per proteïnes, Àcid desoxiribonucleic (ADN) i Àcid Ribonucleic (ARN). La funció del nuclèol és sintetitzar el material que més endavant formarà part dels ribosomes. 

La cromatina és una massa granulosa formada principalment per proteïnes i ADN, i es troba dispersa pel nucli durant el temps que la cèl·lula no es troba en fase de reproducció.  Quan la cèl·lula inicia la seva reproducció la cromatina es va enrotllant i van apareixent els cromosomes, unes estructures en forma de bastó que són cabdals en la transmissió de la informació genètica. Negre: Membrana nuclear  Taronja: Nucleoplasma  Gris fosc: Cromatina 

CROMOSOMES Són estructures filamentoses denses que apareixen durant la divisió cel·lular. Transmeten la informació genètica a través de les seves molècules d’ADN. Cada cromosoma està format per dues cromàtides germanes idèntiques que estan unides en un punt anomenat centròmer. Nombre de cromosomes · Organismes haploides: tenen un sol joc de cromosomes i estan representats per una lletra n. · Organismes diploides: tenen un nombre parell de cromosomes a totes les cèl·lules excepte les reproductores. S’anomenen cromosomes homòlegs i es representen amb 2n.

TIPUS DE CROMOSOMES · Metacèntrics: el centròmer està al mig i els braços són gairebé simètrics. · Submetacèntrics: el centròmer està desplaçat i els braços són una mica desiguals. · Acrocèntrics: el centròmer està molt desplaçat cap a un dels extrems. · Telocèntrics: el centròmer està a l’extrem i només es veuen dos dels braços

TIPUS DECROMOSOMES

CROMOSOMES ESTRUCTURA

EL CARIOTIP és el conjunt de cromosomes d’una espècie. · Heterocromosomes o cromosomes sexuals: són molt diferents entre sí i determinen el sexe de les persones. Un s’anomena X i l’altre Y. Les dones són XX i els homes són XY. · Autosomes: la resta de cromosomes que són iguals en tots dos sexes. Les persones tenim 46 cromosomes en les cèl·lules somàtiques amb 22 parells d’autosomes i 1 parell d’heterocromosome

CICLE CEL.LULAR

El cicle cel·lular La reproducció de les cèl·lules es fa per mitjà de la divisió cel·lular, un procés per obtenir dues cèl·lules filles a partir d’una cèl·lula mare. El cicle cel·lular és la seqüència d’esdeveniments que experimenta una cèl·lula des de la seva formació fins que es divideix i origina dues cèl·lules filles. El cicle cel·lular té dues fases: · Interfase: fase de llarga durada en la que s’observa el nucli cel·lular. Durant aquesta fase la cèl·lula creix i fa diferents funcions. Al final d’aquesta fase té lloc la duplicació de l’ADN per poder repartir una de les còpies a cada cèl·lula filla. · Fase divisió (M): fase final de curta durada en que el nucli desapareix i apareixen els cromosomes. Comprèn la divisió del nucli o mitosi i la divisió del citoplasma o citocinesi.

CICLE CEL.LULAR

CICLE CEL.LULAR MITOSI.

MITOSI O DIVISIÓ CEL.LULAR Click to add text

La mitosi la mitosi consisteix en una forma de divisió del nucli que té lloc quan l'ADN de les cromàtides s'ha duplicat. En la mitosi les dues cromàtides de cada cromosoma es separen i són repartides de forma idèntica entre les dues cèl·lules filles. El paper de les fibres del fus acromàtic es arrossegar les cromàtides ala pols oposats de la cèl·lula. Existeixen dos tipus de fibres les polars, que van d'un centríol a l'altre, i les cinetocòriques, que enganxen els cromosomes per un punt anomenat cinetocor i s'encarregaran de separar les dues cromàtides. El procés es divideix en quatre fases: profase, metafase, anafase i telofase. per quan als cromosomes les característida definitòries de cada fase són les següents: profase: condensament de la cromatina i desaparició de l'embolcall nuclear metafase: disposició ordenada dels cromosomes sobre un pla, gràcies a l'acció de les fibres cinetocòriques. anafase: separació del centromer i de les cromàtides, que es desplacen cap els extrems telofase: posició de les cromàtides als extrems, descondensació dels cromosomes i aparició de l'embolcall nuclear

PROFASE METAFASE ANAFASE TELOFASE

MITOSI

CÈL.LULES EN DIVISIÓ .MITOSI

MEIOSI MEIOSI MEIOSI VIDEO

La meiosi Es un procés de divisió cel·lular que té com a finalitat produir cèl·lules haploides que possibiliten la fecundació. Una cèl·lula 2n (de dues cromàtides) produeix quatre cèl·lules n (d'una cromàtida) La meiosi té tres aspectes de gran importància biològica: Es produeix la sinapsi; és a dir, un aparellament exacte entre dues cromàtides dels cromosomes homòlegs. Aquest procés té lloc al zigotè i implica la formació del complex sinaptimenal. Es produeix la recombinació genètica; és a dir, intercanvi de fragments de cromàtida entre els homòlegs. Molt important des del punt de vista evolutiu. Té lloc durant el paquitè i hi participen els nòduls de recombinació, derivats del complex sinaptimenal. Es produeix una divisió reductora, que garanteix que les cèl·lules resultants només tenen un cromosoma de cada parella d'homòlegs La meiosi consta de dues divisions consecutives (Meiosi I i Meiosi II), la primera separa cromosomes homòlegs i la segona cromàtides ( germanes, però no idèntiques)

MEIOSI VIDEO INGLES

Profase II. Condensació, desaparició embolcall, formació fus Les fases de la meiosis són aquestes: Meiosi I Profase I (Leptotè, zigotè, paquitè, diplotè i diacinesi) Es condensen cromàtides, s'associen els cromosomes homòlegs (sinapsi) i es produeix intercanvi de segments (crossing-over), el que té com a conseqüència la recombinació. Les cromàtides germanes ja no seran idèntiques. Desapareix l'enbolcall nuclear. Es forma el fus. Metafase I. Les parelles de cromosomes homòlegs s'ordenen en el pla equatorial. Anafase I. L'escurçament de les fibres del fus separa els cromosomes homòlegs, desplaçant un de cada parella cap els extrems de la cèl·lula. Telofase I. Es forma l'embolcall nuclear. el resultat són dues cèl·lules haploides. Algunes vegades no es forma enbolcall nuclear. Meiosi II. Idèntica a una mitosi, separa cromàtides. No hi ha duplicació prèvia d'ADN. Profase II. Condensació, desaparició embolcall, formació fus Metafase II. cromosomes en placa equatorial Anafase II. Escurçament fibres i desplaçament cromàtides Telofase II. Descondensació, formació nucli, etc. El resultat és la formació de quatre cèl·lules haploides genèticament diferents.

Significat biològic de la mitosi i meiosi La mitosi intervé en el creixement dels éssers pluricel.lulars i en la reproducció asexual dels organismes. És un procés de divisió cel lular mitjançant el qual, a partir d'una cèl lula mare, apareixen dues cèl·lules filles amb idèntica dotació cromosòmica que la seua progenitora . - La meiosi té lloc en tots els cicles biològics en els quals es dóna un procés de reproducció sexual. Aquest tipus de divisió cel·lular té com a objectiu la formació de cèl·lules haploides (n), anomenades gàmetes (òvuls o espermatozous), a partir d'una cèl.lula diploide (2n). En el cas de l'ésser humà, totes les cèl lules es dividiran per mitosi, a excepció de les cèl·lules sexuals que ho faran per meiosi.

- En la mitosi, les cèl·lules mare poden ser haploides o diploides - En la mitosi, les cèl·lules mare poden ser haploides o diploides. Aquestes al dividirse donaran lloc a dues cèl·lules amb idèntica dotació cromosòmica que elles. - A la meiosi, les cèl·lules mare són diploides. La divisió per meiosi d'una d'aquestes cèl·lules dóna lloc a la formació de quatre cèl·lules haploides amb la meitat de la informació genètica i genèticament diferents entre si a la cèl·lula mare. - El procés de formació dels gàmetes s'anomena gametogènesi i té lloc a les gònades mitjançant meiosi, a partir de cèl.lules germinatives diploides.La gametogènesi masculina o espermatogènesi dóna lloc a la formació d'espermatozoides (gàmetes masculins) i la gametogènesi femenina o oogènesi dóna lloc a la formació de òvuls (gàmetes femenins).

Cicles biològics cicle biològic d'un organisme és el conjunt de fases diferents per les quals passa des que es forma el zigot fins que assoleix l'edat adulta i torna a produir nous gàmetes.al llarg del cicle biològic els organismes passen per etapes diploides (tenen un nombre parell de cromosomes a les cèl·lules somàtiques (no reproductores). Aquests cromosomes s'anomenen cromosomes homòlegs i i cadascun procedeix del gàmeta d'un progenitor. Els organismes diploides es representen amb 2n) i haploides (tenen un sol joc de cromosomes a les cèl·lules. es representen amb la lletra n, que indica el nombre de tipus diferents de cromosomes presents a cada cèl·lula), que en cada espècie són diferents segons el moment en què té lloc la meiosi. segons el cicle biològic, els organismes es classifiquen en: haploides, diploides i diplohaploides.

El cicle dels haploides. - Propi d'algunes algues i de fongs unicel·lulars. - Espècies en que els individus adults són haploides, mitjançant la mitosi, genern gàmetes haploides, els cuals es fusionen per formar el zigot diploide, que immediatament es divideix per meiosi per generar nous individus haploides.

cicle dels diploides. - Característic de molts animals, protozous, algunes algues i certs fongs. - Espècies en las que els individus adults són diploides, aquests, per meiosi, generen gàmetes haploides i, després de la fecundació, s'origina un zigot diploide que mitjançant mitosis successives dóna lloc a un individu adult també diploide.

El cicle dels diplohaploides. - Propi de les epècies que presenten alternança de generacions, és a dir, individus adults diploides i haploides, com ara les plantes, algunes algues i certs fongs. - En la etapa diploide, anomenada esporòfit, per meiosi es genrenen espores haploides. aquestes donen lloc a una forma adulta haploide, anomenada gametòfit, en què s'originen els gàmetes haploides. - Després de la fecundació es forma el zigot diploide, que en desenvolupar-se dóna lloc a un nou esporòfit diploide. Aquest, mitjançant meiosi, produeix novament espores.

model 3D ADN MODEL ADN SENSE MOVIMENT ADN MODEL