UNITAT 11 LA FILOSOFIA EN EL NOU ORDRE BURGÈS

ÍNDEX Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès L’ESPLENDOR DE LA SOCIETAT INDUSTRIAL EL PAPER DE LA FILOSOFIA EN LA SOCIETAT BURGESA EL POSITIVISME (I) EL POSITIVISME (II) L’UTILITARISME JOHN STUART MILL (I) JOHN STUART MILL (II) JOHN STUART MILL (III) L’HISTORICISME DE DILTHEY EL PERSPECTIVISME D’ORTEGA Y GASSET LA RAÓ VITAL ENLLAÇOS

L’ESPLENDOR DE LA SOCIETAT INDUSTRIAL Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès L’ESPLENDOR DE LA SOCIETAT INDUSTRIAL Segle XIX: expansió de la Revolució Industrial i consolidació del poder de la burgesia. Els ideals de la burgesia ja no eren els il·lustrats, sinó la llibertat econòmica i la independència nacional. Posició ambigua de la burgesia, buscava el suport de les masses populars però aspirava als privilegis de la classe dominant. Comença a complir-se la primera condició del projecte il·lustrat: creixement econòmic empresarial i lliure mercat empesos pel progrés científic i tècnic. Però s’abandona l’objectiu: de la igualtat i l’emancipació de tots els éssers humans.

EL PAPER DE LA FILOSOFIA EN LA SOCIETAT BURGESA Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès EL PAPER DE LA FILOSOFIA EN LA SOCIETAT BURGESA La creixent desigualtat entre classes dóna lloc a les primeres revolucions socials. El pensament filosòfic exerceix un paper triple Tendències filosòfiques Legitimar el protagonisme de la burgesia com a classe social que pot aconseguir l’equilibri entre conservadorisme i revolució. Ordenar el nou espai social i polític. El progrés econòmic havia de ser també social. Positivisme: Comte (França) Utilitarisme: Stuart Mill (Anglaterra) Historicisme: Dilthey (Alemanya) Perspectivisme: Ortega y Gasset (Espanya) Tots ells legitimen el naixent ordre burgès i la nova economia de la societat industrial, però pretenen corregir els excessos del capitalisme en favor del progrés espiritual, cultural i social de l’ésser humà.

La filosofia positivista de Comte Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès EL POSITIVISME (I) Inestabilitat social i política a França: caiguda de l’Antic Règim, aspiracions burgeses, desenvolupament industrial, desigualtat social. Socialistes utòpics: Saint-Simon, Fourier. Critiquen el sistema capitalista i la misèria que provocava; proposen organització social cooperativista. Positivisme de Comte, representa la posició conservadora de la burgesia i vol imposar un nou ordre fundat en el despotisme cientificosocial i una nova religió, el culte a la societat. La filosofia positivista de Comte Tradició empirista com a principi de validesa científica. Separació ciència i filosofia. Naixement de la sociologia com a centre del saber, s’encarrega de l’organització social, el seu desenvolupament i control. La llei dels tres estadis aplicable al desenvolupament històric: Estadi teològic: narracions divines. Estadi metafísic: substitució dels déus per idees. Estadi positiu: explicació veritable de la ciència destinada a aplicacions pràctiques: ordenació, estabilitat i progrés social.

El positivisme evolucionista Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès EL POSITIVISME (II) La religió positiva: la sociologia és la ciència i la religió de la humanitat. Comte substitueix Déu per la humanitat i s’erigeix en el sacerdot que havia de dirigir i organitzar l’estadi positiu. Nova religió, de caràcter despòtic, que té la intenció d’exercir un control social sota el domini burgès. El positivisme evolucionista Spencer Va aplicar la idea de progrés a altres àmbits de la realitat. Lamarck Primera teoria de l’evolució com a adequació al medi ambient. Darwin Teoria evolucionista fundada en la selecció natural.

L’UTILITARISME Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès Situació política estable a Anglaterra: desenvolupament de la indústria i augment de la producció, lliure mercat i expansió colonial, la col·loquen al capdavant d’Europa. D’acord amb l’economia liberal, l’utilitarisme de Jeremy Bentham i James Mill és una de les fonts ideològiques del pensament burgès. L’economia liberal, fundada en les relacions de mercat entre les persones, ha de ser el model per a tots els aspectes socials, especialment la moral. Les accions no tenen un valor en si, sinó per les seves relacions amb d’altres i pels seus efectes, segons la utilitat o perjudici, és a dir, l’augment de felicitat o la disminució de desgràcia. El principi utilitarista individual adquireix sentit en el pla social: “assegurar la màxima quantitat possible de plaer per al màxim nombre de persones”. Enfront d’aquesta visió, el socialisme utòpic de Robert Owen fa, també a Anglaterra, una crítica del capitalisme, la desigualtat que genera i la divisió del treball.

Psicologia, lògica i epistemologia Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès JOHN STUART MILL (I) Fill de James Mill, va ser educat en l’utilitarisme estricte. Va rebre la influència de l’empirisme de Hume i el positivisme de Comte. Defensa les llibertats de l’ésser humà (liberalisme) sempre que no afectin el benestar dels altres. Defensa la forma capitalista de producció i propietat, però amb la distribució socialista de la riquesa. L’Estat ha d’intervenir per garantir els drets de tothom. La felicitat personal està lligada al benestar social (utilitarisme) i el seu èxit és responsabilitat del govern. Psicologia, lògica i epistemologia Estudi dels mecanismes psicològics que van de l’experiència a la formulació de lleis: la inducció i l’associació d’idees. Certes regularitats de la natura ens indueixen a pensar en relacions causals. Com formular proposicions científiques d’aquestes relacions? Stuart Mill recull les taules de veritat de Francis Bacon i la crítica de Hume a la inducció. Els enunciats científics són només previsions probables. El coneixement científic no té veritat ni certesa, és només útil.

JOHN STUART MILL (II) Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès Utilitarisme social Ètica utilitarista Aplicació del mètode científic a les ciències morals i socials. Considera que l’ésser humà està condicionat per les circumstàncies , però que aquest condicionament no elimina la seva llibertat. Tots els homes tenen dret i poden cercar la seva felicitat. Tots ela homes són amos d’ells mateixos. La utilitat és el criteri de valoració moral: les accions no tenen un valor en si, sinó pels efectes que produeixen. Aquests efectes depenen de la felicitat que proporcionen, individual i social. Eudemonisme. Bentham: dimensió quantitativa del plaer. Stuart Mill: dimensió qualitativa de la felicitat. L’ésser humà té qualitats intel·lectuals i afeccions de caràcter actiu que són les que ens donen la felicitat. La llibertat individual consisteix en l’autodesenvolupament. No es pot obligar o impedir a ningú l’exercici de la seva lliure voluntat ni que sigui pel seu bé (“principi del dany”).

Política utilitarista Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès JOHN STUART MILL (III) Política utilitarista Stuart Mill defensa l’economia de mercat però vol aconseguir també la igualtat social: l’Estat hi ha d’intervenir. La seva posició es coneix com a liberalisme social o reformista. Bentham va criticar les teories contractualistes: la legitimitat de l’Estat rau en la seva utilitat per promoure la felicitat. Stuart Mill va més enllà: creu que l’Estat s’ha d’implicar en el desenvolupament humà, corregir les desigualtats i promoure una autèntica llibertat personal. Segons Mill, la societat no pot actuar sobre l’individu excepte quan vulneri els drets d’altres. Stuart Mill va defensar el sufragi universal, la igualtat d’homes i dones, els drets de la població negra i dels treballadors.

L’HISTORICISME DE DILTHEY Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès L’HISTORICISME DE DILTHEY A partir de la unificació de l’Imperi Alemany el 1871 es produeix un fort avanç industrial i comercial, però en el marc d’un endarreriment polític i social. S’impulsava la ciència i la tècnica però la tradició humanista s’esvaïa. En aquest context, apareix l’historicisme de Dilthey. Des del seu punt de vista, la història és l’expressió de les idees i sentiments humans individuals la suma dels quals és la societat. Les persones materialitzen el seu esperit en les seves obres, on queda registrada la seva vida, però, alhora, cada individu pertany a una col·lectivitat i només és possible comprendre aquell esperit en connexió amb els altres. Aquest és l’objecte que estudien les Ciències de l’Esperit, com a “ciència experimental dels fenòmens espirituals”. Aquesta nova ciència de l’home és relativista, però l’interès de Dilthey no era predir el futur, com en les ciències naturals, sinó recuperar el passat per realitzar la pròpia història.

EL PERSPECTIVISME D’ORTEGA Y GASSET Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès EL PERSPECTIVISME D’ORTEGA Y GASSET Situació d’Espanya a finals del XIX i principis del XX La Il·lustració no va deixar empremta de modernitat. El lleu moviment liberal va ser rebutjat com a afrancesat. L’impuls del krausisme, moviment laic de reforma educativa, va donar els seus fruits amb la burgesia liberal i Giner de los Ríos funda la Institución Libre de Enseñanza. La Generació del 98 manifesta la contradicció: mentre deplora l’endarreriment espanyol, mostra l’orgull de la seva diferència. Ortega va desenvolupar el concepte de perspectiva per definir el coneixement de la realitat. Cada subjecte té la seva perspectiva i només la unió de totes les perspectives ens ofereix la veritat. Segons Ortega, el jo real està immers en una triple dimensió: espacial, temporal, valorativa. Aquest entorn és la circumstància, a partir de la qual cadascú crea la seva pròpia història dins la Història.

LA RAÓ VITAL Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès Per a Ortega, la realitat radical és la vida, la pròpia vida, la vida de cadascú. Cultura, raó, art o ètica adquireixen sentit units a l’ésser humà viu. Cada vida és única i té un valor propi; tot ésser humà ha inventat la seva vida i té una història per explicar. En opinió d’Ortega, la raó humana és indisociable de la vida. El concepte tradicional de raó es converteix en Ortega en raó vital. Concebre la raó independent de la vida és irracional.

ENLLAÇOS Unitat 11. La filosofia en el nou ordre burgès Comte. El positivisme José Ortega y Gasset John Stuart Mill