Diferència entre éssers vius i matèria inerta: Els éssers vius poden fer còpies de sí mateixos i la matèria inerta no.

EVOLUCIÓ de les espècies DARWIN: la diversitat de les espècies permet la seva adaptació Selecció natural: supervivència dels més aptes i suposa que Pèrdua de la diversitat Els fills hereten els caràcters barrejats Error!

parells de gens que es reben dels progenitors MENDEL Experiment amb pèsols Cada “factor hereditari” (gen) es transmet de forma independent i pot donar lloc a individus diferents FENOTIP GENOTIP parells de gens que es reben dels progenitors Caràcter manifestat

ON SÓN ELS GENS?

COM ES COPIEN ELS GENS? ADN CROMOSOMES nucleòtids Formats per Bases nitrogenades (A-T i G-C) Pentosa (sucre) Àcid fosfòric

James Watson i Francis Crick (1953) Difracció de raigs X de fibres d’ADN (Rosalind Franklin i Maurice Wilkins): estructura de doble hèlix. Lleis d’Edwin Chargaff: aparellament selectiu de les bases nitrogenades (codi).

Els gens serveixen per: Emmagatzemar la informació hereditària. Permetre la transmissió d’aquesta informació per poder fabricar les proteïnes. Com? Les proteïnes estan formades per aminoàcids (300-400). Cada grup de 3 nucleòtids codifica una aminoàcid. Però… Les proteïnes es sintetitzen als ribosomes (citoplasma).

Com arriba la informació del nucli als ribosomes?

(Crick) Dogma central de la biologia molecular (DCBM) Fluxos permesos de la informació hereditària (síntesi de proteïnes): ADN ARN PROTEÏNA Transcriu el missatge codificat a l’ARNm ARNm surt del nucli i arriba al ribosoma L’ARNt tradueix el missatge, selecciona els aminoàcids i es van enganxant amb ell

2003: publicació de la seqüència del genoma humà. SEQÜÈNCIACIÓ DE L’ADN GENOMA: conjunt de tota la informació genètica d’un organisme. 2003: publicació de la seqüència del genoma humà. Genòmica: la part de la biologia que s’encarrega de l’estudi dels genomes. Proteòmica: estudia totes les proteïnes codificades pel genoma.

A l’ADN no totes les seqüències de nucleòtids serveixen per generar proteïnes. EXÓ: porció d’ADN que codifica. INTRÓ: porció d’ADN que no intervé en la síntesi de proteïnes( ADN escombraria). S’eliminen de l’ARNm abans de començar la síntesi proteica.

La dimensió d’un genoma no està correlacionat amb la complexitat de l’organisme. Quan més s’assemblen els genomes de dues espècies significa que més recent ha estat la seva diferenciació. Germans bessons: http://www.elpais.com/articulo/salud/clave/distingue/gemelos/elpepusal/20050712elpepisal_4/Tes

BIOTECNOLOGIA ADN recombinant Enzims de restricció ADN-lipasa Plàsmids ENGINYERIA GENÈTICA i CLONACIÓ MOLECULAR ADN recombinant Enzims de restricció ADN-lipasa EINES DE LA BIOTECNOLOGIA Plàsmids Mètode de transformació

Herb Boyer i Stanley Cohen: el 1972 van clonar un gen introduint informació genètica humana dins d’un bacteri perquè aquest fabriqués proteïnes humanes. (Fig. 4.29 pàg. 102). Insulina humana: primer producte comercial fabricat amb enginyeria genètica. Altres proteïnes recombinants: l’interferó humà, l’hormona de creixement, ADN-polimerasa I, vacunes, quimosina, somatotropina bovina, lipolasa, subtilisina,… Organismes transgènics: organismes modificats que porten un gen estrany (transgèn).

TRANSGÈNICS Bacteris superdegradadors de taques de petroli. Bacteris productors de plàstics biodegradables. Plantes resistents a insectes o malalties.

CÈL·LULES MARE

APLICACIONS CÈL·LULES MARE Descobriment de fàrmacs (diabetes) Malatia de l’espina dorsal, Parkinson Cardiopaties Osteoporosi Artritis Transplantaments de medul·la