Què opinen els experts sobre el futur de la qualitat territorial i de la gestió dels recursos al Maresme? Debat Sectorial de Medi Ambient Mataró - CCM - 21 març 2006

Assistents al debat: Nom Cognom Càrrec Entitat - institució Il·lm. Sr. Pere Almera President CCM - Alcalde Ajuntament de Vilassar de Mar Sr. Eladi Torres Gerent CCM Consell Comarcal del Maresme (CCM) Sr. Ramon Folch Expert – moderador ERF Experts Sr. Sito Alarcon Director Projectes Ambientals Barcelona Regional Sr. Manuel Baurier SOREA Maresme Sr. Joan Bellavista Gerent Consorci Port Mataró Sr. Jordi Blasco Gerent Ass. Ports esportius i turístics de Catalunya Sr. Sergi Bonamusa Coordinador Territori i Sostenibilitat Consell Comarcal del Maresme Il·lm. Sr. Andreu Bosch Alcalde i President Mancomunitat Intermunicipal de Serveis Sr. Jaume Busquets Subdirector de Paisatge Departament de PTOP Generalitat de Catalunya Sr. Josep Maria Carrera Director de Planejament Institut d’Estudis Territorials (IET) Sr. Joan Cuyàs Secretari Oficina Tècnica DEPANA Sr. Alexandre Fàbregas Cap Zona Vallès-Maresme FECSA-ENDESA Sr. Josep Garriga Resp. Desenvolupament Sostenible (Departament de MAH Generalitat de Catalunya Sra. Montse Grau Gerent Parc de la Serralada Litoral Sr. Moisès Guardiola Consell de Direcció ICHN Il·lm. Sr. Josep Jo Conseller CCM i Alcalde Ajuntament de Dosrius Sr. Carlos León Cap de manteniment SIMMAR Sra. Marta Llopis Agència de Residus de Catalunya Sr. Oriol Marfà Cap del Dpt. de Tecnologia Hortícola IRTA Cabrils Sr. Xavier Mayor Membre de la Junta de Govern SCOT (Societat Catalana Ordenació Territori) Sr. Jordi Molist Tècnic – Àrea Planificació Agència Catalana de l’Aigua Sr. Rafael Montserrat Director Aigües Mataró S.A. Sr. Carles Salesa Director Consorci Tractament de RSU del Maresme Sr. Vicenç Sureda Assessor Àrea d’Espais Naturals Diputació de Barcelona Observadors Sr. Javier Cisneros Tècnic CCM Sra. Maria Xalabarder Tècnic MCRIT Sr. Andreu Ulied Expert MCRIT Sr. Joan Catà Expert - Assessor comunicació Sr. Frederic Ximeno Tècnic ERF Sra. Anna Moreso Tècnic ERF

Participants El President del Consell Comarcal El Gerent Consell Comarcal 4 representants de la Generalitat (DG de Sostenibilitat, DG Paisatge, ACA, ARC) 4 representats d’institucions gestores de l’aigua (Simmar, Sorea, Aigües Mataró S.A.) 4 representants d’entitats, centres d’investigació i empreses: CCM, IET, BR, SCOT, IRTA, DEPANA 2 representats de al gestió d’espais naturals protegits (Diputació de Barcelona, PN Serralada Litoral) 1 representant d’entitats gestores de residus (CTRM) 1 representat de Fecsa-Endesa 2 representants de la gestió portuària 2 alcaldes 6 tècnics observadors

A la reunió es discutí sobre una cinquantena de preguntes agrupades en els següents nou temes clau: Els resultats del debat indiquen un consens generalitzat en la majoria de qüestions, si bé en alguns temes importants hi ha desacords notoris. La majoria de les perspectives que es consideren més convenients es preveuen poc o gens probables en l’horitzó 2015.

La majoria d’experts opinà que el més probable (però no necessàriament el més convenient) és que en el Maresme, abans del 2015... Moltes de les rieres hauran perdut, en gran part, la seva funcionalitat com a connectors ecològics mar-muntanya malgrat intensificar els esforços en mantenir les lleres en bon estat. El model de producció intensiva en hivernacles de Vilassar i entorns s’haurà desplaçat cap a l’Alt Maresme. S’apostarà per la producció agrícola de qualitat i de proximitat. Els planejaments municipals incorporaran la definició i concreció dels espais lliures d’acord amb el sistema de connectors ecològics definit a nivell comarcal. Els espais naturals més freqüentats del Maresme (Parc Montnegre i Corredor, Parc Serralada Litoral) hauran regulat les activitats que s’hi desenvolupen. S’haurà resolt el dèficit de sanejament actual, així com la qualitat de les aigües superficials arran de la construcció de noves estacions depuradores i de l’ampliació i millora de les existents. S’haurà desenvolupat la interconnexió de la xarxa d’abastament a nivell comarcal Els avenços tecnològics propiciaran la consolidació de la dessalació com l’opció més viable per a resoldre el problema de l’abastament d’aigua i, paral·lelament, s’hauran intensificat els controls en les extraccions dels aqüífers. Gran part dels municipis hauran apostat per la implantació d’ordenances solars amb l’objectiu de fomentar les energies renovables. Existirà un transport públic més sostenible (autobusos de gas natural o hidrogen, ferrocarril, metro…) Tots els municipis hauran implantat un model de recollida selectiva de RSU S’haurà consolidat un model intercomarcal de distribució de les instal·lacions de tractament de residus (incineració, compostatge, dipòsits controlats…)

Entre els experts existeix un ampli consens en el que més convenient seria: 1. Que s’intensifiquessin els esforços en mantenir les lleres en bon estat i recuperar el seu estat natural, així com en dissenyar un programa d’inversions i en crear un organisme encarregat de gestionar adequadament les rieres del Maresme per tal de resoldre el problema de les rierades. 2. Que es trobés una solució per a mantenir i estabilitzar la sorra de les platges de manera definitiva en comptes de realitzar aports anuals. 3. Que s’apostés per la producció agrícola de qualitat i de proximitat i que es creessin parcs agrícoles en àrees amb elevada pressió urbanística i en els espais no urbanitzables del PDUSC. 4. Que es definís una única xarxa d’espais lliures on s’estableixi un sistema de connectors ecològics a nivell comarcal que integri de forma efectiva els espais protegits pel PDUSC per tal d’encaminar totes les actuacions territorials – i, especialment els planejaments municipals- cap a un mateix objectiu. 5. Que el fons de finançament de la llei del paisatge permetés desenvolupar projectes i que les administracions i les empreses s’ocupin de la gestió del paisatge. 6. Que es resolgués l’actual dèficit de sanejament –mitjançant noves estacions depuradores i l’ampliació i millora de les existents- i que es recuperés la qualitat del medi natural amb actuacions diverses, tals com restablir el cabal ecològic d’algunes rieres bombejant les aigües depurades aigües amunt, millorar la qualitat de les aigües superficials i controlar els cabals de les rieres en episodis de pluja per tal de reduir els problemes de contaminació de les aigües marines circalitorals. 7. Que s’interconnectés la xarxa d’abastament d’aigua a nivell comarcal i que es consolidés la dessalació com l’opció més viable per a resoldre l’actual problema d’abastament. 8. Que s’incideixi tant en la gestió de l’aigua -desenvolupant amb èxit polítiques de contenció de la demanda, reduint els efectes de l’estacionalitat i controlant rigorosament les extraccions dels aqüífers- com en la millora de la seva qualitat.

9. Que s’anés tendint cap a un nou model energètic tant des de l’àmbit col·lectiu (fomentant les energies renovables, els biocombustibles, etc.) com individual (reduint el consum per càpita, promovent el transport públic en detriment del privat, etc.). 10. Que una conscienciació i implicació més gran per part de la ciutadania, l’empresariat i l’administració repercutís, d’una banda, en un increment del pes de la recollida selectiva i, de l’altra, en una disminució del volum de residus per càpita. 11. Que es consolidés un model intercomarcal de distribució de les instal·lacions de tractament de residus (incineració, compostatge, dipòsits controlats, etc.). Això no obstant, majoritàriament no es creu convenient... · Deixar perdre la funcionalitat d’algunes rieres com a connectors ecològics mar-muntanya · Renunciar a algunes platges com a zona de bany convertint-les en espigons de defensa. Ampliar el model agrícola intensiu a l’Alt Maresme Gestionar diferenciadament els espais naturals i els periurbans Que la incineració segueixi essent en el futur el principal mètode de tractament de residus

Respostes en detall