El llibre dels salms conclou amb aquesta invitació a entonar un "cant" solemne en honor del Creador, que habita en el seu santuari còsmic, sobre la majestat del cel. La invitació s’adreça a tots els éssers, i el motiu de la lloança són les "proeses" del Senyor, manifestades en la creació i en la història. que pregonen la seva grandesa i el seu poder.

1. AMB ISRAEL 2. AMB JESÚS 3. AMB EL NOSTRE TEMPS El títol del llibre dels salms, en hebreu és "lloances". Aquest salm 150 és l'últim, i la conclusió. La simfonia s'acaba amb 10 versos que comencen tots amb "Al·leluia", igual a "Lloeu Déu". Així com hi ha un decàleg, les deu lleis, hi ha també les deu aclamacions de lloança. Aquesta lloança ressona en tot sentit, cap a tots els horitzons. La victòria final de Déu és aquest "Al·leluia" etern que repercuteix sense fi. 2. AMB JESÚS "Us enalteixo, Pare!" Aquesta pregària sorgeix explícitament un dia de l'ànima exultant de Jesús. Exultant d'alegria sota l'acció de l'Esperit Sant, Jesús diu: «Us enalteixo, Pare!" (Lc 10,21). Aquest havia de ser el clima habitual de la seva pregària, i les seves llargues nits passades amb el Pare havien de ressonar amb la seva alegria i la seva lloança: Jesús, més que ningú, coneixia "les gestes de Déu". 3. AMB EL NOSTRE TEMPS La invitació a la festa que ens fa aquest salm no ens ha de fer oblidar els problemes que imposa la condició humana. Però això no impedeix que Déu hagi fet la humanitat per a l'alegria! Un dels papers del cristià és recordar-ho a aquest món, creure-hi malgrat tot el que ens fa mal i "celebrar-ho" en les nostres litúrgies. No oblidem que la paraula "Evangeli" vol dir "Bona Nova". Tota litúrgia cristiana és una bestreta del cel... “On no hi haurà més gemecs, ni llàgrimes, ni dol, ni patiment" (Ap 21,4), i l'única ocupació serà la "lloança", la festa eterna, el cant, la dansa, la música (Ap 4,8; 5,8; 14,2; 15,2; 19,1-8).

Lloeu Déu al seu santuari, lloeu-lo al baluard del firmament,

lloeu-lo per les seves gestes, lloeu-lo per la seva grandesa.

Lloeu-lo al so dels corns, lloeu-lo amb arpes i lires,

lloeu-lo amb tambors i danses, lloeu-lo al so de flautes i corda.

Lloeu-lo amb címbals sonors, lloeu-lo amb címbals triomfants.

Que lloï el Senyor tot el que respira.

«Que lloï el Senyor tot el que respira!» Cada vegada que escolto música, penso en vós, Senyor. La música és la creació més pura de l'home i és on més s'apropa a vós en l'expressió de la seva ànima i en la sublimitat del seu art. So pur, harmonia sense paraules, aire fet bellesa, espai vibrant d'alegria. En escoltar les obres mestres de la humanitat, em sorprenc en pensar quin toc d'inspiració angèlica pot haver aconseguit aquest estremiment de perfecció nua que eleva la ment a regions més enllà d'aquest món. Us trobo, Senyor, entre les cordes d'un quartet o els acords d'una simfonia, amb un realisme que és gairebé gràcia sacramental, en consagració redemptora de tot el meu ésser. Gràcies, Senyor, pel do de la música en la meva vida. Lloeu el Senyor amb violins i violes, amb violoncels i contrabaixos, amb flautes i flautins; lloeu-lo amb pianos i arpes, amb harmòniums i orgues, amb guitarres i mandolines; lloeu-lo amb oboès i clarinets, amb fagots i tubes, amb trompes i trompetes; lloeu-lo amb trombons i xilòfons, amb tambors i timbals, amb triangles i castanyoles. «Que lloï el Senyor tot el que respira!»

Us lloem, Senyor, per les vostres obres magnífiques, perquè heu tret d’entre els morts al gran Pastor de les ovelles, nostre Senyor Jesucrist. Que tot el que respira lloï el vostre nom, Senyor, ara i pels segles dels segles. Amén.