LA PIETÀ Miquel Àngel

Documentació general Títol: Pietat del Vaticà Autor: Miquel Àngel Cronologia : 1498-1499 Estil: Renaixement (Cinquecento) Tècnica: talla Material: marbre Formes: escultura exempta Tipologia: grup Dimensions: 1,74 m (alt) x 1,95 m (llarg) Localització original: església de Santa Petronella, Roma Localització actual: basílica de Sant Pere del Vaticà, Roma

Malgrat haver estat realitzada abans d’arribar al Cinquecento, aquest grup escultòric ja anticipa les característiques de la nova etapa. La Pietat del Vaticà, amés, va consagrar com a escultor Miquel Àngel, el qual va realitzar quan només tenia vint-i- tres anys. Si les posteriors versions que va fer el mateix Miquel Àngel de la Pietat destaquen per la increïble força expressiva, aquesta primera interpretació transmet serenitat i equilibri. Anàlisi formal Composició La Verge, molt jove, no mira Crist, sinó que té el cap inclinat i sembla que accepti en silenci, amb l’expressiu gest de la mà esquerra, la voluntat divina. Aquest grup, que Miquel Àngel va realitzar molt jove, és un clar exemple d’allò que ell definia com “l’art de treure i no d’afegir”. El conjunt és admirablement esculpit a partir d’un bloc de marbre concebut com un tot. Miquel Àngel aconseguí integrar les imatges de tal manera que formen una unitat indissoluble. El Crist jacent, quasi entravessat a la falda de la Verge, hi queda unit pels plecs de la roba de la dona. El conjunt forma un triangle gairebé regular, tancat en si mateix. L’extraordinari tractament del mantell equilibra la composició i defineix, per sota, la base d’aquest triangle.

L’acurat acabat de la cara de la Verge –tan humana i alhora tan idealitzada- com del cos de Crist transmet a la perfecció una sensació de proximitat; fins i tot es produeix la impressió que, en tocar- los, se’n podia percebre la suavitat de la pell. El cos nu de Crist és dotat d’una gran tensió vital: és la vida mateixa la que s’acaba d’escapar. Estil La Pietat del Vaticà és una combinació excel·lent de classicisme de les formes, i de pietat religiosa en el tema. El posat de la Verge sembla inspirat en el Crist de Leonardo da Vinci a L’últim sopar; Miquel Àngel va representar la Mare de Déu segons la tipologia iniciada als segles XIII i XIV, és a dir, com una dona molt jove que sosté, sense esforç aparent i amb una moderada cara de tristor, el cos inert del seu fill.

Segons les seves paraules, “la Mare havia de ser molt jove, més jove que el Fill, per mostrar-se eternament Verge; mentre que el Fill, incorporat a la nostra naturalesa humana, havia d’aparèixer com un home qualsevol en les seves despulles mortals”. En aquesta primera Pietat es revela un estil equilibrat i sensible que, en les altres dues Pietats i en d’altres com el Moisès, passarà a ser d’una expressivitat extrema, la terribilità, com l’anomenaven els seus contemporanis, assolida amb uns mitjans absolutament innovadors. Miquel Àngel creia que no hi havia cap concepte o idea que un bon artista no pogués expressar en prendre com a base un bloc de pedra. Per això, en una altra versió, la Pietat del Duomo, va voler esculpir quatre figures en moviment a partir d’un bloc de marbre. Aquest projecte va superar tot el que fins aleshores s’havia intentat, incloent-hi el grup del Laocont, que havia conegut el mateix Miquel Àngel. Pietat del Duomo

Anàlisi formal Contingut i significació Malgrat que a Alemanya i fins i tot a França eren habituals les imatges amb aquesta temàtica, a l’escultura italiana no n’hi havia precedents. La Pietà del Vaticà és l’única escultura signada per Miquel Àngel, el qual en acabar-la se sentí profundament orgullós de la seva feina. A la cinta que creua el pit hi va escriure: Michael Angelus Buonarotus floretin faciebat. Miquel Àngel era un home molt poc sociable i molt difícil de tractar, però una gran part del seu mal caràcter era degut a l’elevat grau d’exigència envers la seva persona quan li feien un encàrrec i al terrible patiment que li ocasionava treure el millor de si mateix i no quedar mai satisfet del tot. Quan es firmà el contracte per a l’escultura de la Pietat l’artista només tenia vint-i-tres anys. El termini fixat per finalitzar l’obra era d’un any i el cost de l’estàtua de 450 ducats d’or.

Funció En un primer moment, aquest grup escultòric es traslladà a l’església de Santa Petronella, al sud de l’antiga basílica de Sant Pere, possiblement perquè hi havia enterrat el qui va encarregar-lo. Posteriorment, abans del 1519, fou portat a l’interior de la basílica de Sant Pere. L’any 1972 patí importants danys per culpa d’un vàndal i va haver de ser restaurada. Extret de: LLACAY, Toni; Visualart. Ed. Vicens Vives, 2009