LES CATEGORIES GRAMATICALS

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
Literatura: Els gèneres literaris. La narrativa
Advertisements

Practica….
Els determinants.
EL VERB Concepte Persona i nombre El temps Formes no personals
LES CATEGORIES GRAMATICALS
SINTAXI: L’oració simple
21 de l’any cB Regina Pregar escoltant el “Pie Jesu” de Marcel Olm, ens posa al costat de Jesús.
Inspirant llàstima o fent-nos responsables
Una visió general del tema ...
Alimenta el teu cos.
Ortografia. Les vocals o/u àtones
PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
Quina és la fórmula de la felicitat que ens dóna la paraula de Déu?
EVOLUTIVA DEL LLENGUATGE
SINTAXI: L’oració simple
ORACIÓ SUBORDINADA ADVERBIAL
COM FUNCIONA AIXÒ DE LA MORFOLOGIA I LA SINTAXI
TEMA 5 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
COM FUNCIONA AIXÒ DE LA MORFOLOGIA I LA SINTAXI
Present and past simple
ALWPHX KAI BOTRUS ¢lèphx limèttousa æj ™qe£sato ¢pÒ tinoj ¢nadendr£doj bÒtruaj kremamšnouj, ºboul»qh aÙtîn perigenšsqai kaˆ oÙk ºdÚnato. ¢pallattomšnh.
Activitats quotidianes, temps lliure i vacances
CALES DE L’ESCALA.
LES PARAULES (morfologia)
OLIMP, Morfologia i sintaxi del GENITIU. Francesc Parreu Alasà,
LES CATEGORIES GRAMATICALS
El cervell s’adapta a Internet
Expressions de lloc.
Lingua e cultura catalana Unitat 2: ciutats i gent
éssers vius o de les coses.
Un bocí de pastís...?.
Morfologia Verbal.
L’ORACIÓ SIMPLE Estructura i subjecte.
Els sintagmes Un sintagma és una paraula o un grup de paraules relacionades entre si, que tenen sentit i compleixen una mateixa funció sintàctica. Segons.
Estructura del grup nominal
L’interrigatiu ON serveix per demanar un lloc i és invariable:
Aquest és un missatge especialment inspirador i bell
3. TOTS SOM DIFERENTS..
Adverbi NOU categories Nominal “A” No Suplent No nominal “B”
Automàtic o al vostre gust amb el 8 Amb so ¯
ORIOL JA NO VOL JUGAR.
DEÚ ET PARLA. DESCOBREIX LA SEVA PARAULA.
Carta d’un infant als seus pares.
LES LLETRES: VOCALS I CONSONANTS:
Classificació de les oracions
QUARESMA UN TEMPS IMPORTANT, PER PREPARAR LA GRAN FESTA
valors humans i socials
COM FUNCIONA AIXÒ DE LA MORFOLOGIA I LA SINTAXI
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
ORACIÓ SUBORDINADA SUBSTANTIVA
Lingua e cultura catalana Unitat 4: habitatge i l’entorn
LES CONJUNCIONS.
Hi ha totes les idees principals; totes són completes
Llengua catalana i literatura
PRONOMS FEBLES Els pronoms febles o àtons són uns elements que equivalen a un nom o a un sintagma nominal i que es pronuncien formant una unitat prosòdica.
SISTEMA DUNAR.
“Senyor, ensenya’m a ser feliç i a donar pau”
TEMA 3 DEPARTAMENT DE LLENGUA Y VALENCIÀ (Valencià)
“NO TINGUIS POR, QUE JO SÓC AMB TU!"
“NO TINGUIS POR, QUE JO SÓC AMB TU”
“No tinguis por Maria, que jo sóc amb tu”.
NO TINGUIS POR, QUE JO SÓC AMB TU
ORACIONS SUBORDINADES ADJECTIVES
La formació de mots.
MORFOLOGIA i SINTAXI PRONOMS RELATIUS i PRONOMS INTERROGATIUS
Paraules, sintagmes i oracions
EL QUADRAT LES MARIETES.
Què fas a la universitat?
LES CONJUNCIONS. DEFINICIÓ > Les conjuncions són partícules invariables de relació. Poden enllaçar dos o més mots, de la mateixa manera que les preposicions.
AL NOSTRE INSTITUT #AQUIPROUBULLYING!
Transcripción de la presentación:

LES CATEGORIES GRAMATICALS ELS NOMS ELS DETERMINANTS ELS ADJECTIUS ELS VERBS ELS PRONOMS ELS ADVERBIS LES PREPOSICIONS LES CONJUNCIONS LES INTERJECCIONS

Els noms Un nom és una paraula que serveix per designar un ésser animat o inanimat o una idea. Exemples: nin, llop, gerani, taula, amor, bellesa,… El nom és una paraula variable: segons el gènere (el nin, la nina) i segons el nombre (el llop, els llops). El nom és el nucli del SN (Sintagma nominal): Una dona rossa Det nucli Compl. nom

Els adjectius Un adjectiu és una paraula que serveix per designar les característiques dels éssers o les coses (nina rossa, fruita verda, camí llarg). L’adjectiu és una paraula variable: sol tenir dues formes per al singular i dues més per al plural (madur, madura, madurs, madures). Concorda amb el nom en gènere i nombre. Dins el Sintagma Nominal fa la funció de complement del nom. El camí llarg.

Els determinants Un determinant és una paraula que va davant del nom per tal de presentar-lo (un moix), identificar-lo (aquella alzina) o quantificar-lo (tres avions). Es classifiquen en vuit grups: Articles (el, la…) Demostratius (aquest, aquell,…) Possessius (el meu, meva…) Numerals (un, dos…) Quantitatius (molt, poc…) Indefinits (algun, qualsevol…) Interrogatius (quin, quina?…) Exclamatius (quin, quina!...)

Els pronoms Un pronom és una paraula de significat variable que ens permet referir-nos a una persona, un animal o un objecte sense haver de dir-ne el nom. Ell canta. Es classifiquen en sis grups: Personals forts (jo, tu…) Personals febles (em, et,…) Demostratius (això, allò) Indefinits (algú, ningú) Interrogatius (qui, què) Relatius (que, el qual…)

Els verbs Un verb és una paraula que expressa una acció (jugar), un esdeveniment (ploure) o un estat (estar). És la paraula més variable, ja que es conjuga en funció de la persona (1ª, 2ª,…), el nombre (canta, cantam) i el temps (cant, cantava, cantaré). És el nucli del SV (sintagma verbal) Mengen conill amb ceba. V

Els adverbis Un adverbi és una paraula que expressa una circumstància de temps (avui, demà, sempre…), de lloc (aquí, allà, enlloc…), de manera (bé, malament…) o de quantitat (més, menys…). És una paraula invariable. Fan de complement del verb. Treballen molt.

Les preposicions Una preposició és una paraula que serveix per unir o relacionar altres paraules. Per exemple: pa →oli pa amb oli Són paraules invariables, és a dir, tenen una sola forma.

Les conjuncions Una conjunció és una paraula que serveix per unir o relacionar una oració amb una altra. Per exemple: Anirem a la platja → fa bon temps. Anirem a la platja si fa bon temps Són invariables. Hi ha conjuncions que uneixen elements d’una mateixa categoria (de coordinació) i conjuncions que subordinen un element a un altre (de subordinació). Exemples: oli i sal → Coordinació No ha vingut perquè està malalt. → Subordinació

Les interjeccions Una interjecció és una paraula que serveix per fer una exclamació. Ei, vigila! Poden expressar dolor o oblit, incredulitat, avorriment, repugnància (ai!, bah!, uf!, ecs!) Són invariables, i sovint introdueixen les oracions de modalitat exclamativa.