IMPORTÀNCIA DE LA RELACIÓ AMB LES FAMÍLIES Dra. Carme Timoneda Gallart Girona, febrer 2007

TÈCNIQUES DE COMUNICACIÓ “Les persones estem condemnades a comunicar-nos” P.Watzlawick

RELACIONS PERSONES RECURSOS TEORIA SISTÈMICA BASES NEUROPSICOLOGIQUES DE LA COMUNICACIÓ PERSONES TEORIA DE LA COMUNICACIÓ RECURSOS

TEORIA SISTÉMICA La Teoria General dels Sistemes suposa la comprensió del funcionament dels organismes d’una manera global. Bertalanffy (1940s) La família com a sistema – lógica circular. La família té normes i límits. Equilibri.

PARE: RAMON ADVOCAT 38 ANYS MARE: ROSA MESTRA 37 ANYS MARC Dos anys i mig. Problemes de comportament

COMUNICACIÓ

NO VULL PARLAR AMB NINGÚ

Un noi ha contestat de males maneres al professor: Professor: Què et sembla el que has fet avui? No te n’adones que així no es pot contestar i que enfadant-te no aniràs enlloc? Quan treballis i tinguis feina hi haurà moltes situacions que no t’agradaran i si crides a la gent d’aquesta manera, estaràs malament amb els companys i potser, fins i tot, acabaràs per perdre la feina. El noi no diu res, abaixa el cap, mira al terra…

Comunicació directa Educadora: El que passa és que el seu fill està massa sobreprotegit per vostè; l’hauria de deixar fer més, és ell el que s’ha d’espavilar! Mare: Però què diu? No, no... No és així! Jo ja li faig fer les coses. El que passa és que si no li estic a sobre, no ho fa. Per exemple, mira, ara ja fa fred. Si no li poso l’abric, sortiria sense i es constiparia...Sí que se’l sap posar sol, però si no ho fa... Resistència

Resistense ? Resistència Resistència ? COMUNICACIÓ DIRECTA INDIRECT COMMUNICATION COMUNICACIÓ INDIRECTA ? COMUNICACIÓ DIRECTA

BASES NEUROPSICOBIOLÓGIQUES DE LA COMUNICACIÓ

CONDUCTA = SÍMPTOMA

Processos cognitius Processos emocionals

“La llet és bona i necessària”

ELS ESTUDIS SÓN IMPORTANTS I NECESSARIS

RAÓ EMOCIONS

CEL MAR

Et dic que no estic enfadat! MISSATGE CORPORAL MISSATGE VERBAL INCONSCIENT versus CONSCIENT

Investigacions recents Dr. Claperade: experimentació amb pacients amnèsics. Els processaments cognitius i emocionals funcionen independentment però en interacció. El processament emocional és realment el determinant en la presa de decisions (Camille et al., 2004). Investigacions recents

DOLOR PSÍQUIC DOLOR FÍSIC =

Com processem les emocions ? Tàlam: Primera estació Amígdala: Segona estació

CONDUCTA DE DEFENSA O EMMASCARADORA AIXÍ QUE L’AMíGDALA CODIFICA LES SENYALS DE PERILL… Posa en acció una resposta automàtica basada en: Modificar els sistemes circulatori, respiratori, muscular i, també, el llenguatge corporal. El neocortex “coneix” més tard quan la resposta ja està activada. No l’evita sinó que prova de justificar-la. CONDUCTA DE DEFENSA O EMMASCARADORA Amígdales temporals

Conducta emmascaradora PSICOSOMATISMES

CONDUCTA EMMASCARADORA Automàtica Incongruent Crida l’atenció Totes elles... Explicació conscient i raonable però amb una causa inconscient

IMMADURESA EMOCIONAL

IMMADURESA EMOCIONAL MADURESA EMOCIONAL

COM RECONEIXEM LES CONDUCTES IMMADURES?

Exagerades Incongruents: fora de lloc Criden l’atenció Provocatives

DUES CLASSES DE CONDUCTES EMMASCARADORES A tall d’exemple… Suposem un cas d’un noi de 14 anys anys amb problemes de comportament i que ha estat expulsat de l’institut. Quan li diem: “Com estàs? En què creus que et puc ajudar?” El noi, baixa la mirada I respon amb un to desafiant: “Estic molt bé, no em passa res, no tinc cap problema…” Incongruència ! Verbal: la resposta del noi DUES CLASSES DE CONDUCTES EMMASCARADORES Corporal: baixa la mirada, posició a la cadira, etc.

CREENCES D’IDENTITAT AUTOESTIMA SEGURETAT PERSONAL

- Amígdala (4): memòria emocional que funciona des del naixement. - Hipocamp (5): memòries conscients a llarg plaç (no tenim records abans dels tres anys). - Amígdala (4): memòria emocional que funciona des del naixement. 1-Médula Espinal      2-Bulbo Raquídeo     3-Cerebelo 4-Amígdala Cerebral    5-Hipotálamo      6-Glándula Pituitaria 7-Tálamo       8-Corteza Cerebral     9-Cuerpo Calloso

Tercera Unitat Funcional PROCÉS DE PLANIFICACIÓ

PLANIFICACIÓ Què faig? Conseqüències Com ho faig? Situació Vaig bé?

HAS DE … HE DE … VULL … M’AGRADA

HAS DE HE DE Després Ara VULL M’AGRADA

HAS DE HE DE MADURACIÓ EMOCIONAL VULL M’AGRADA

Estudi de casos de set interns en una presó de Catalunya Recerca processos cognitius i emocionals Estudi de casos de set interns en una presó de Catalunya

Normalitat estadística : Mitjana: 100, Desviació típica: 15 RESULTATS DELS DN-CAS DELS SET INTERNS/ES: MARC JORDI PEDRO JUAN PAU TERESA PEPITA Normalitat estadística : Mitjana: 100, Desviació típica: 15

ESTUDI AMB RESONÀNCIA MAGNÈTICA FUNCIONAL

Exemple dilema cognitiu

Exemple dilema emocional

RESULTATS DILEMES COGNITIUS ACTIVACIÓ CÒRTEX VISUAL ACTIVACIÓ CÒRTEX MOTRIU ACTIVACIÓ ÀREA DE BROCA

RESULTATS DILEMES EMOCIONALS ACTIVACIÓ CÍNGUL POSTERIOR (SISTEMA LÍMBIC) ACTIVACIÓ CÍNGUL ANTERIOR (SISTEMA LÍMBIC) ACTIVACIÓ VENTROMEDIAL FRONTAL

VALORS/CREENCES (SENTIR) COM CREIEM QUE ES DÓNA EL PROCÉS DE PRESA DE DECISIONS AMB COMPONENT EMOCIONAL

COM VOLS QUE NO M’ENFADI COM VOLS QUE NO M’ENFADI ! SI HAS VIST QUE NO ARRIBAVA EM PODRIES HAVER DESPERTAT. ARA, SI NO EM VA BÉ LA REUNIÓ, SERÀ NOMÉS CULPA TEVA!!!

CONDUCTES EMMASCARADORES EXAGERADES INCONGRUENTS PROVOCATIVES CRIDEN L’ATENCIÓ

TOT ÉS FÀCIL MÍNIM ESFORÇ PETIT DICTADOR CONDUCTA

CONDUCTES DESENVOLUPAMENT MADURATIU: LLAR INFANTIL “LA BALDUFA” Alumne: Andreu P.B. Curs: 2005/6 DESENVOLUPAMENT MADURATIU: - Sovint mostra una actitud inquieta, agressiva. - Es mostra intranquil i nerviós. - A vegades, pega o mossega els altres nens sense cap motiu aparent. - Fa moltes rabietes. - Es mostra indiferent a les reprimendes. - Juga sempre sol. No s'integra en el grup. - Sovint interromp les converses col·lectives o entre adults només per cridar l’atenció. . CONDUCTES

DESCRIPCIÓ CLASSIFICACIÓ CONDUCTES ORIGEN?

QUINA ÉS LA CAUSA? CONDUCTES - Sovint mostra una actitud inquieta, agressiva. - Es mostra intranquil i nerviós. - A vegades, pega o mossega els altres nens sense cap motiu aparent. - Fa moltes rabietes. - Es mostra indiferent a les reprimendes. - Juga sempre sol. No s'integra en el grup. - Sovint interromp les converses col·lectives o entre adults només per cridar l’atenció.. QUINA ÉS LA CAUSA? CONDUCTES

CONDUCTES CREENCES IDENTITAT AUTOESTIMA SEGURETAT PERSONAL - Sovint mostra una actitud inquieta, agressiva. - Es mostra intranquil i nerviós. - A vegades, pega o mossega els altres nens sense cap motiu aparent. - Fa moltes rabietes. - Es mostra indiferent a les reprimendes. - Juga sempre sol. No s'integra en el grup. - Sovint interromp les converses col·lectives o entre adults només per cridar l’atenció.. CONDUCTES DE DEFENSA CONDUCTES

Conducta per mitigar el dolor planificar Sóc tonto Tinc un mal de cap que m’impedeix concentrar-me, he d’anar al metge… 1-Médula Espinal      2-Bulbo Raquídeo     3-Cerebelo 4-Amígdala Cerebral    5-Hipotálamo      6-Glándula Pituitaria 7-Tálamo       8-Corteza Cerebral     9-Cuerpo Calloso

Càrrega emocional de les creences Conductes de defensa Càrrega emocional de les creences

Genís 2 anys 6 mesos Els pares estan desesperats. El nen ja feia moltes rabietes però ara, des de fa uns dos mesos, fins i tot els pega a ells... L’educadora de la Llar Infantil ha dit a la mare que el que la preocupa és que el nen pega els altres...

Cal dir als pares d’un nen que el seu fill o filla mossega els altres nens… Professional: Mirin, tenim un problema amb el seu fill. Darrerament, ha mossegat altres nens. Pare: Què vol dir? Ha mossegat? Mare: De cap manera! Segurament que els altres l’empipaven, perquè és un bon nen i no ho faria mai. Professional: Mirin, els diem que fa unes setmanes que mossega els altres nens sense que aquests el molestin ni li diguin res. Mare: No, no, no pot ser... Segurament que vosaltres esteu tan ocupades que no veieu què passa realment, però els altres han de començar...

Et dic que no ploris i que callis que despertaràs el teu germà Et dic que no ploris i que callis que despertaràs el teu germà! Mira que ets lletja! ULL!!! REFORCEM LA CONDUCTA

COM ?

RECURSOS DE COMUNICACIÓ INDIRECTA Dra. Carme Timoneda Gallart

CONDUCTES EMMASCARADORES EXAGERADES INCONGRUENTS PROVOCATIVES CRIDEN L’ATENCIÓ

= SER FER NO ES POT MODIFICAR SÍ ES POT MODIFICAR Nota: 0 Examen de Matemàtiques Nota: 0 NO ES POT MODIFICAR SÍ ES POT MODIFICAR

recursos, tècniques de comunicació indirecta Pregunta oberta Formulació hipotètica Metàfora Hipnosi Ericksoniana Confusió recursos, tècniques de comunicació indirecta Falsa opció d’alternativa Prescripció del símptoma Rememorització per anclatge Interrupció de patró Acompassament

Comunicació Interpersonal (davant de problemes de conducta) ENTENDRE, NO JUTJAR ACOMPASSAR Separar el COMPORTAMENT de la PERSONA

Prescriure el símptoma Aquests recurs consisteix en anticipar una conducta o símptoma (psicosomatisme) de manera que el que fins el moment es desencadena de manera inconscient i automàtica, es faci conscient. Incongruent o exagerada Origen inconscient Compensatòria (crida d’atenció) Doble efecte: Allibera a la persona del sentiment de culpa Desactiva la raó de ser de la conducta emmascaradora

Què podem fer en aquest moment? Molt poc Aprofitar el problema Anticipar una solució Pacte o negociació

Pactar la CONSEQÜÈNCIA/ES (Què farà l’un i l’altre) Pacte o negociació Clarificar o explicar quin és el problema (establir la norma) Normes de convivència 1 Procés de mutu acord Pactar la CONSEQÜÈNCIA/ES (Què farà l’un i l’altre) 2 Aplicar la conseqüència 3

“Pot ajudar a planificar” Anticipació de les conseqüències Conducta impulsiva, de defensa Aplicar conseqüència (pacte) “Càstig” = Control de la situació Educador Compartida +Alumne/a “Qui avisa no és traïdor” Injustícia (sentiment de culpa) vivència “Pot ajudar a planificar” Anticipació de les conseqüències Accelera una posició d’ADAPTACIÓ

Falsa opció d’alternatives “Què prefereixes, parlar-ne ara o després del pati?” És un recurs que transmet a l’interlocutor la sensació de llibertat i de no-imposició. El recurs, consisteix en oferir opcions o alternatives que, qualsevulla d’elles, pressuposin un mateix resultat o semblant.

ACOMPASSAMENT

CONDUCTA EMMASCARADORA

LOCUCIÓ INTRODUCTÒRIA

METÀFORA Recurs que té la funció de fer arribar un coneixement per comparació (conte, historieta, anècdota, una dita, un refrany, etc.) Comunicació a dos nivells: - conscient: missatge cognitiu - inconscient: missatge emocional + identificació de l’oient amb el personatge + facilitat de produir-se canvi de creença Desculpabilitza

Necessiten de la implicació personal del professional. TIPUS DE METÀFORES: Metàfora tipus I No s’implica directament ni emissor ni receptor, ni professional ni pacient. Metàfora tipus II Necessiten de la implicació personal del professional. Metàfora tipus III L’oient s’identifica amb el professional i prova de donar-li una solució (canvi de rols). EMPATIA

QUÈ POT FER NOMÉS AMB UN MARTELL! QUINA CREENÇA HI HA A SOTA DE CADA COMPORTAMENT QUE LA PERSONA S’IDENTIFIQUI AMB EL MISSATGE QUE LI DONEM

"...Hi havia una vegada un tigre petit, anomenat el Tigret, que sempre tenia molta i molta por..." Un dia, cansat de que els seus companys se’n burlessin se’n va anar a passeig per la selva. Tot descansat a l’ombra d’un arbre, se li va aparèixer un mag i li va preguntar què li passava. El Tigret li va dir que sempre tenia por i que ell no en volia tenir. El mag li va proposar un tracte: "tu busca la por, porta-me-la i jo la faré desaparèixer per sempre". El Tigret, tot animat, es va posar a buscar la por. Busca que buscaràs, la va buscar darrera els arbres, en mig de la foscor, a l’escola, a casa,... Al cap d’una setmana va arribar la data convinguda amb el mag. El Tigret va anar a la cita tot moix.

Quan es va aparèixer el mag li va dir: "Ho sento Quan es va aparèixer el mag li va dir: "Ho sento. He buscat la por però no l’he trobada". El mag li va dir: "Vols dir que pots trobar ocells al fons del mar?" El Tigret, perplex, li diu que no. El mag continua: "Vols dir que trobaràs peixos volant pel cel?· El Tigret, pensatiu, li diu: "Em vols dir que he buscat la por allà on no la puc trobar?. EL mag li va contestar amb un somriure... El Tigret va dir: "És clar, la he buscada a fora i potser la por és a dins, a dins meu, és clar!!! El mag li va dir que mirés en el seu interior a veure si la trobava; el Tigret ho va fer, es va espantar una mica quan la va trobar; el mag li va dir que, si ell volia, podia agafar la por, embolicar-la ben embolicada i llençar-la ben lluny a fora del seu cos...

El Tigret, es va concentrar; va veure la por, la va veure ben embolicada i , amb un cop sec, la va llençar ben lluny, ben lluny.... Alhora li va dir que no permetria mai més que tornés a entrar a casa seva...". David, oh quines sabates tan maques que portes!

FETS I NO NOMÉS PARAULES TRANSMETRE EMPATIA: NO JUTJAR QUI AVISA NO ÉS TRAÏDOR ACTUAR AMB CONSTÀNCIA I PROPORCIONADAMENT IMPORTÀNCIA DEL JOC I DEL SIMBOLISME (CONTE I METÀFORA)