UNITAT 7 EL RIU Biologia i Geologia 1r ESO 1.

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
LES COMARQUES D’INTERIOR Les comarques d’ interior són les que estan a la zona menys muntanyosa de Catalunya i que no tenen costa. La majoria d’aquestes.
Advertisements

AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
L´energia.
LA DINÀMICA DELS ECOSISTEMES
ENERGIA Energia és allò capaç de transformar la matèria.
L’electricitat:l’energia més versatil.
SINECOLOGIA La sinecologia estudia les relacions tròfiques (alimentació) dins els ecosistemes. Els cicles de matèria i energia en els ecosistemes.
ENERGIA PER A UN PLANETA HABITABLE
Per saber-ne més sobre aquestes, pren en cadascuna.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Maria Fajardo Jordi Casado Pol Ayats Arnau Brunat Joel Rodriguez
Joakim,Lucas,Adrian,Arnau.
L’ACCIO DE LES GLACERES
Index Que és el bosc tropical humit
Alimenta el teu cos.
UD 7 EL MEDI NATURAL.
5. Les costes i els rius d’espanya
LES AIGÜES SALVATGES Les aigües de torrentera procedeixen de la pluja
LES COMARQUES DE COSTA Les Comarques de litoral són les situades a la costa mediterrània. S’estenen de nord a sud, des dels Pirineus fins al delta.
Alumnes de 4t Coneixement del medi natural Curs
OBSERVEM EL PAISATGE 3r Primària
Comprensió del canvi climàtic
ELS PAISATGES I ELS POBLES
NIVELLS D’0RGANITZACIÓ
1.9. Nivells d’organització
Central hidroelèctrica de Sant Maurici
Coneixement del Medi Social i Cultural
DE LA GARROTXA A L’EMPORDÀ, VIU EL FLUVIÀ
TEMA 7.CIÈNCIES NATURALS LES FORCES I L’ENERGIA
ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR
L’ecosistema és el nivell d’integració dels organismes amb el medi
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
EGIPTE I EL NIL Maria Turu Arnau Carbonell Juan Cambra Curs
EGIPTE I EL NIL HUGO M I SERGI H.
- LIFE Potamo Fauna - Conservació en captivitat de nàiades en el marc del projecte LIFE Potamo Fauna M. Campos*, C. Feo*, R. Araujo** i Q. Pou* * Consorci.
ELS ECOSISTEMES.
Tema 5. L’atmosfera. Pàg 66 La Terra està envoltada per una barreja de gasos que anomenem atmosfera. Aquesta barreja de gasos és l’aire que respirem,
Les costes i els rius de Catalunya
SINECOLOGIA La sinecologia estudia les relacions tròfiques (alimentació) dins els ecosistemes. Els cicles de matèria i energia en els ecosistemes.
AUTOECOLOGIA L’autoecologia estudia l’adaptació dels organismes al medi en el qual viuen. Morfologia dels organismes Fisiologia Tipus d’alimentació Tipus.
LES COMARQUES D’INTERIOR
11/04/12 BIOLOGIA I GEOLOGIA V 10.
QUAN EL RIU ARRIBA AL MAR: EL GALATXO D’EN SORRAPA
LA TERRA Les capes de la Terra
RIUS I RIEROLS 6è de primaria- juny 08 Carlos de Molina Carlota Delise
Concepte introduït per Ernst Haeckel al 1868
TEMA 2 Unitat 2: El problema de l’aigua.
8 TIPUS D'AQÜÍFERS El modelatge del relleu Biologia i geologia 3r ESO
On es troba l’aigua? Mar.
TEMA 5 : FUNCIÓ DE NUTRICIÓ
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ.
L’ASSUT DE L’EBRE.
Unitat 1: L’escenari fisic de les activitats humanes
TEMA 5: VIVIM EN ECOSISTEMES
Mireya Reina i Aida Bauzà
L’AIGUA A LA NATURA.
La llegenda en el Poblat Ibèric
PRIMAVERA GRUP III 01a.
Generació d’energia elèctrica
EL TERRITORI I EL RELLEU DE CATALUNYA
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
Salvador Vila Esteve Geografia i Història 1r d’ESO
ELS ANIMALS VERTEBRATS
ELS ECOSISTEMES.
CURS METABOLISME CONCEPTE DE METABOLISME I DIVERSITAT METABÒLICA.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
L’AIGUA ÉS VIDA.
LA CIGONYA NEGRA Bernat Talens Aparicio.
AIGUAMOLLS DE L’ALT EMPORDÀ CdA Empúries.
EL TACTE.
Transcripción de la presentación:

UNITAT 7 EL RIU Biologia i Geologia 1r ESO 1

UNITAT 7 El riu El riu és un ecosistema caracteritzat pel moviment de les seves aigües. Hi podem diferenciar dues zones: Zona d'aigües turbulentes, o del curs alt del riu: a causa de la velocitat de les aigües, els organismes que hi habiten tenen formes hidrodinàmiques per nedar millor. Zona d'aigües lentes, o cursos mitjà i baix del riu: els organismes que hi viuen estan adaptats a corrents més lents i temperatures més altes. Les perques són peixos adaptats a les aigües lentes dels cursos mitjà i baix. Les llúdries són molt hidrodinàmiques com a adaptació als cursos alts dels rius. Biologia i Geologia 1r ESO 2

El riu La biodiversitat al riu Biologia i Geologia 1r ESO Libèl·lula UNITAT 7 El riu La biodiversitat al riu Libèl·lula Merla aquàtica Frigània Blauet Granota comuna Serp d’aigua Llúdria Tritó ibèric Cranc de riu Truita Clòtxina de riu Ditisc Biologia i Geologia 1r ESO 3

El riu La importància dels rius UNITAT 7 El riu La importància dels rius Els rius tenen una gran importància perquè: Tenen una gran biodiversitat. Són font de producció d'energia (com les centrals hidroelèctriques). Aporten una gran quantitat de sediments i nutrients que ajuden a mantenir els ecosistemes de les costes. Els sediments dels rius fan que al curs baix es donin terres molt fèrtils. Biologia i Geologia 1r ESO 4