Finançament i selecció

Slides:



Advertisements
Presentaciones similares
1  L´empresa necessita de recursos financers.  Anomenem finançament a l´obtenció dels mitjans necessaris per dur a terme les inversions.  Recordem:
Advertisements

ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN.
7 u n i t a t Els valors mobiliaris. La renda variable.
Operacions de final d’exercici. Els comptes anuals
ANÀLISI ECONÒMICA-FINANCERA DEL SECTOR VITIVINÍCOLA Oriol Amat i Jordi Perramon Universitat Pompeu Fabra.
En aquest tema veurem els apartats següents:
L’immobilitzat intangible. Arrendaments i altres operacions similars
UNITAT 1 L’EMPRESA I L’ENTORN ECONOMIA DE L’EMPRESA 1 BATXILLERAT.
1 u n i t a t Conceptes bàsics de tècnica comptable.
SECTOR PÚBLIC: ELS BENS PÚBLICS
i el que no es pot avaluar
Societats Capitalistes:
El sector bancari i els productes de passiu
EL DINER, ELS BANCS I LA POLÍTICA MONETÀRIA
Planificació financera
Línia de bonificació de crèdits a petites empreses i treballadors autònoms
28 de febrer 2006.
PRESSUPOST MUNICIPAL AJUNTAMENT SANT HILARI SACALM REGIDORIA D’HISENDA
Anàlisi econòmica i financera
Els valors de renda fixa
Societats d’Interès Social:
GESTIÓ PER PROCESSOS.
UNITAT 4: EVIDENCIA,RISC I IMPORTANCIA RELATIVA
1 u n i t a t El departament de Recursos Humans.
Finançament i selecció
Circuit de gestió dels expedients del PROGRAMA DE CRÈDIT LOCAL 2018
Finançament bancari a curt termini
Experimentam amb la ciència
Disseny i implementació d’una base de dades relacional
1 u n i t a t La funció comercial de l’empresa.
Liquidació del Pressupost Exercici 2016
ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERS DE L´EMPRESA
INCORPORACIONS ROMANENTS GENÈRICS
QUÈ FA QUE UNA PILOTA BOTI MÉS QUE UNA ALTRA?
PLA DE FORMACIÓ DEL CENTRE
Circuit de gestió dels expedients de CAIXA DE CRÈDIT 2017
La Direcció queda habilitada per:
Cercle de comparació d’Esports Jornada de cloenda 15/12/2017
COMPTE GENERAL EXERCICI 2015
Matemàtiques 3er E.S.O..
RYT a matrícula (MAT) reunió de centres 21/05/2015.
El màrqueting i els seus elements
INDEX 1.- Introducció 2.- Abast i objectius del projecte
L´aprovisionament L´aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per l´activitat de l´empresa (la majoria matèries primeres), emmagatzemar-los.
PRESTACIO PER ATENDRE NECESSITATS BÀSIQUES
Préstecs Participatius per a emprenedors culturals digitals.
coneixerem El diner 2. Estabilitat de preus
Pràctica 1.2: Hipòtesis i plantejament de problemes
Grup ICF Finançament Empresarial Coinversió Març de 2012.
El que cal saber sobre l’estafa del FLA
Pràctica 1.2: Hipòtesis i plantejament de problemes
Xarxa de Custòdia del Territori
EL MARC CONCEPTUAL DE LA COMPTABILITAT
2n BLOC. TEMES 9 I 10. L’IMMOBILITZAT
EL PATRIMONI EMPRESARIAL I EL BALANÇ DE SITUACIÓ
Estudiant: Eva Muñoz Altimis
Beatriz Guzmán Jun Hui Chen David de la Ossa Sergi Gontaler
Sistema de descàrrega d’aplicacions per a mòbils intel·ligents
En aquest tema veurem els apartats següents:
1r. BLOC. INTRODUCCIÓ ALS CONCEPTES COMPTABLES BÀSICS.
VALORACIÓ D’EMPRESES PEL DESCOMPTE DE FLUXES DE CAIXA
1 u n i t a t Conceptes bàsics de tècnica comptable.
La política fiscal És el conjunt de mesures de política econòmica que empren com a instruments G, TR i/o T. Es parla de política fiscal (PF) expansiva.
PF expansiva amb canvi flotant
S’UTILITZEN EN LES OPERACIONS DE FINANÇAMENT DE L’EMPRESA A LL/T.
Immobilitzat intangible
Fonts de finançament pròpies
El model SA-DA El model d’oferta agregada (aggregate suppy) i de demanda agregada (aggregate demand) és un model adreçat a explicar les fluctuacions del.
Funcions de demanda agregada
TRETS DIFERENCIADORS 4t ESO
Transcripción de la presentación:

Finançament i selecció 11 u n i t a t Finançament i selecció de projectes

Fonts financeres de l’empresa Les decisions d’inversió i finançament estan estretament relacionades: un projecte d’inversió es refusa si la seva rendibilitat no és suficient per cobrir el cost del finançament necessari. L’àrea financera haurà d’aconseguir: Una adequada combinació entre les necessitats d’inversió i el seu finançament. Un nivell d’endeutament que minimitzi el cost per a un determinat nivell de risc. Fonts de finançament pròpies Són les fonts de finançament pertanyents als propietaris de l’empresa. Són partides que el titular de l’empresa no té l’obligació de retornar. Aportacions dels propietaris: són els fons lliurats a l’empresa per part dels seus propietaris: el capital, les primes d’emissió i altres aportacions.

Fonts financeres de l’empresa Fonts de finançament pròpies Autofinançament: finançament generat dins de la pròpia empresa. Pot ser de manteniment, como les amortitzacions, o d’enriquiment, com beneficis no repartits. Subvencions: són fons obtinguts, a conseqüència del compliment de determinats requisits, de les diferents Administracions Públiques o altres institucions públiques o privades. Poden ser subvencions a l’explotació o subvencions de capital. Fonts de finançament alienes Són les fonts que suposen alguna obligació per a l’empresa, per la qual cosa figuren en el Passiu del Balanç. Proveïdors d’immobilitzat: deutes amb els venedors d’actius no corrents i amb un venciment superior a un any.

Fonts financeres de l’empresa Fonts de finançament alienes Entitats de crèdit: són els principals proveïdores de fons financers (com, per exemple, préstecs, arrendament financer, rènting, etc.). Emprèstits: préstecs de quantia elevada, dividits en valors negociables (que es venen entre inversors amb condicions financeres equivalents i que es retornen seguint el mateix pla). Proveïdors comercials: deutes amb els subministradors de matèries primeres, energia, etc. Organismes públics: deutes amb les Administracions Públicas sorgits de les activitats de l’empresa per impostos i cotitzacions socials. Entitats de crèdit: comptes de crèdit, descompte d’efectes, factoring, confirming i altres finançaments a c/t.

Fonts financeres de l’empresa Determinació del cost del finançament Els mètodes utilitzats per avaluar el compliment de l’objectiu de maximització del valor d’una empresa consisteixen en l’actualització i la suma dels fluxos nets de caixa generats per les inversions. Balanç financer El balanç financer agrupa les fonts de finançament segons el seu cost. El finançament pot tenir cost, com els deutes amb entitats de crèdit, o no tenir-ne, com els saldos amb proveïdors comercials. Subvencions i altres ajudes financeres Institucions de caràcter públic i, en menor mesura, privades ajuden financerament empreses i organitzacions que realitzen determinades activitats. Les administracions públiques ho fan com a mitjà per satisfer l’interès general a través d’eines com el crèdit oficial, els crèdits preferencials, les assegurances d’exportació i els avals i garanties.

La inversió a l’empresa Tota decisió de dur a terme una inversió té implicacions en l’actiu d’una empresa, tant a llarg termini com a curt termini; per tant, afectarà tant l’actiu no corrent com el corrent. Tota inversió es pot expressar per un corrent de cobraments i pagaments futurs durant un període de temps. Gràficament: El capital invertit és una valoració de l’import que l’empresa preveu que destinarà, en el moment 0, a l’adquisició de béns no corrents i corrents per dur a terme el projecte d’inversió. Els fluxos nets de caixa representen el corrent, previst o estimat, de cobraments des de l’exterior cap a l’empresa i de pagaments des de l’empresa cap a l’exterior. El període de valoració és el lapse temporal en què s’estimaran els corrents monetaris entre l’empresa i l’exterior. El valor residual d’un projecte és l’agrupació de tots els fluxos nets de caixa que s’esperen del projecte un cop finalitzat el seu període de valoració.

Valoració i selecció de projectes Existeixen diverses tècniques dinàmiques per valorar projectes, anomenades així perquè tenen en compte el pas del temps per donar un diagnòstic. Les més utilitzades es detallen a continuació: Valor actualitzat net (VAN) Es duu a terme actualitzant els fluxos nets de caixa i el valor residual del projecte i expressant-los en el moment 0, per realitzar la suma en aquest instant. El VAN de cada projecte és un valor que està expressat en euros i que depèn de l’import de la inversió inicial, dels fluxos de caixa i de la taxa d’actualització k. Pel que fa a la interpretació del VAN, si el seu valor és major que 0, el projecte generarà valor per a l’empresa i s’ha d’executar. En canvi, si el valor és negatiu, es destrueix valor per a l’empresa i no s’ha de realitzar el projecte. Un altre cas és que el valor sigui 0, cas en el qual no té efectes per a l’empresa i a l’empresa li és indiferent realitzar el projecte.

Valoració i selecció de projectes Taxa Interna de Retorn (TIR) És la taxa anual que fa que el VAN d’un projecte sigui igual a 0. Matemàticament, s’expressa amb la fórmula següent: La resolució manual d’aquest mètode és complicada. Per exemple, per a projectes de tres o més fluxos de caixa es pot fer servir el mètode prova/error, per aproximacions (donar valors a k per aproximar-nos al resultat que doni un VAN nul). Per això, el més efectiu i exacte és resoldre-ho amb un full de càlcul. Determinada la TIR, caldrà comparar-la amb la rendibilitat demandada per l’inversor, per avaluar el projecte. Pel que fa a la interpretació de la TIR, si el seu valor és major que 0, el projecte generarà valor per a l’empresa i s’ha d’executar. En canvi, si el valor és negatiu, es destrueix valor per a l’empresa i no s’ha de realitzar el projecte. Un altre cas és que el valor sigui 0, cas en el qual no té efectes per a l’empresa i a l’empresa li és indiferent realitzar el projecte.

Valoració i selecció de projectes Índex del Valor Actualitzat Net (IVAN) Per determinar la preferència, si es comparen dos projectes d’inversió, el VAN i la TIR poden conduir a resultats diferents. Per evitar la limitació del VAN, es pot obtenir la relació entre el seu valor i el capital inicialment invertit, que és el que es denomina IVAN. Termini de recuperació o payback descomptat Se centra més en la liquiditat que en la rendibilitat dels projectes, donant prioritat als projectes que recuperen el capital d’una forma més ràpida. Es defineix com el número d’anys (x) que necessita un projecte d’inversió per tal que els fluxos actualitzats igualin el capital invertit. Com que el resultat és un número d’anys, s’elegirà el projecte amb un valor de payback descomptat menor.