La funció de relació Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

PERCEPCIÓ DE LES VARIACIONS DEL MEDI ESTIMULS EXTERNS: SENTITS ÒRGAN PERCEPCIÓ TRANSPORT DE LA INFORMACIÓ AL CERVELL Vista Ull Retina Nervi òptic Oïda Orella Cargol Nervi auditu Olfacte Nas Placa olfactoria Nervi olfactori Gust Llengua Corpuscles gustatius (salat, dolç,amarg, àcid) Nervis gustatius Tacte Pell Corpuscles tàctils (textura,calor/fred,dolor) Nervis de la pell INTERNS: Receptors sensorials interns… Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

ANÀLISI DE LA INFORMACIÓ SISTEMA DE COORDINACIÓ Sistema Nerviós…Rebre, analitzar la informació, elaborar la resposta i transportar l’ordre a l’organ executor. Sistema Endocrí...Ordres internes. Reacció-Resposta Sistema Locomotor…Ossos i músculs. Sistema Endocrí…Glàndules que segreguen hormones Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

EL SISTEMA NERVIÓS Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

LES CÈLUL·LES DEL TEIXIT NERVIÓS: LA NEURONA esquema de la neurona Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

CÈL·LULES GLIALS O ACOMPANYANTS: donen suport, aporten nutrients, protegeixen i aïllen les neurones Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

CÈL·LULES DE SCHWANN es disposen abraçant l’àxon d’algunes neurones, de manera que la mielina (sbst. de naturalesa lipídica) que porten les membranes d’aquestes cèl·lules actua d’aïllant i d’aquesta manera l’impuls nerviós avança ràpidament. Nòdul de Ranvier Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

EL SISTEMA NERVIÓS SN = SNC + SNP Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

EL S.N..C. ESTÀ PROTEGIT PER OSSOS: EL CRANI (encèfal) i la COLUMNA VERTEBRAL (medul·la). TAMBÉ PER LES MENINGES. Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

L’ENCÈFAL : vista superior Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

L’ENCÈFAL: tall transversal Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

L’ENCÈFAL (tall sagital) TÀLEM CERVELL CEREBEL HIPOTÀLEM BULB RAQUIDI Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

EL CERVELL Controla i coordina el comportament i les accions voluntàries i coordina els altres centres nerviosos. A l’escorça s’analitzen les sensacions, es processen les dades i s’elabora una resposta. És la part més gran i en ell resideix la memòria, la capacitat de pensar i, per tant, de tenir un llenguatge significatiu i una capacitat creadora. Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

EL CEREBEL Intervé en el control dels músculs, l’equilibri i la postura del cos. Controla tot el que són moviments apresos, com caminar o muntar amb bicicleta Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

BULB RAQUIDI És el centre de control del ritme cardíac, el ritme respiratori, la pressió arterial, la deglució, els moviments peristàltics, etc. A més, provoca reflexos com ara la tos, el vòmit, el singlot i l’esternut. TÀLEM És una massa ovoidea, formada principalment per substància grisa, situada en el centre del cervell. Pel tàlem passen totes les vies sensitives (exepte les olfactives) abans d’arribar al cervell. HIPOTÀLEM És el centre de control del SN Autònom. Regula el funcionament de la hipòfisi (glàndula endocrina) Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

D'ella surten els nervis raquidis que innerven els músculs, glàndules i òrgans de la zona. Realitza dos funcions: a la seva substància gris es produeixen els reflexes espinals i per la substància blanca és per on es transmeten els impulsos nerviosos entre encèfal i la resta del cos. LA MEDUL·LA ESPINAL Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC És el conjunt de nervis que connecten el SNC (l'encèfal i la medul·la espinal) amb les diverses parts del cos. Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda per un conjunt d’àxons, agrupats en fibres nervioses i reunides i associades en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

ELS NERVIS Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM: SISTEMA SIMPÀTIC I PARASIMPÀTIC Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

ESQUEMA DEL FUNCIONAMENT DEL SISTEMA NERVIÓS La captació dels ESTÍMULS (externs i interns) la realitzen les cèl·lules sensorials (distribuïdes per la pell o formant part dels òrgans dels sentits), les quals tradueixen l'estímul en forma d'IMPULS NERVIÓS. Aquest impuls es transmet a través de les neurones fins a un CENTRE NERVIÓS (encèfal o medul·la espinal) on es produirà la integració de tots els impulsos nerviosos que hi arriben i, finalment, en surtirà un altre impuls nerviós que transmetrà la resposta més idònia a un òrgan efector. Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

L’IMPULS NERVIÓS La transmissió de l'impuls nerviós està polaritzada , de manera que sempre es realitza en un determinat sentit , des de la dendrita fins el soma i des d'aquí fins l'àxon L'impuls nerviós és un fenomen electroquímic. Les ones elèctriques originades com a conseqüència dels canvis iònics en les membranes neuronals constitueixen l'impuls nerviós que pot atènyer velocitats de fins 100 m / s. Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

Neurona 1: element PRESINÀPTIC LA SINAPSI Les neurones no estan connectades directament entre elles. Hi ha una separació anomenada SINAPSI. El senyal elèctric que arriba a l'element presinàptic , provoca l’alliberament d'unes substàncies anomenades NEUROTRANSMISORS que travessen l’espai sinàptic i s'uneixen a un RECEPTOR ESPECÍFIC de la membrana de l'element postsinàptic que provocarà un canvi elèctric en la membrana. Neurona 1: element PRESINÀPTIC Espai intersinàptic UNIDIRECCIONAL Neurona 2: element POSTSINÀPTIC Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

Llei de “tot o res” LA SINAPSI Els impulsos que arriben a les neurones no sempre activen la formació de neurotrasmisors, n’hi ha que l’aturen. Les neurones poden rebre diferents estimuls els activadors (+) els inhibidors (-) Si la suma entre els estimuls activadors i els inhibidors és suficient (arriba al llindar), es fabriquen nerotransmisors i continua l’impuls, si no és suficient, s’atura. L’impuls nerviós es transmet segons la llei de “tot o res” : l’impuls nerviós no es transmet a mitges, o passa o no passa… Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

L’emissió de respostes: Aparell locomotor: Actes voluntaris...responsable: el cervell. Actes reflexos....s’elaboren i coordinen a la medul·la espinal. Sistema endocrí: Secreció d’hormones. Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

ACTE REFLEX: quan la resposta s’elabora en la medul·la espinal ACTE VOLUNTARI: es dóna quan la resposta s'elabora en el cervell Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

Executar la resposta hormonal EL SISTEMA ENDOCRÍ FUNCIÓ Executar la resposta hormonal Secreció d’hormones Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

HORMONA Substància química de naturalesa lipídica o proteica, que viatja pel torrent sanguini fins l'òrgan on actua....ÒRGAN DIANA. Les hormones sempre actuen en petites quantitats Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

El sistema endocrí esta constituït per Glàndules Endocrines ANATOMIA El sistema endocrí esta constituït per Glàndules Endocrines Òrgans encarregats de segregar substàncies Les substàncies segregades s’aboquen a la sang Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

PRINCIPALS GLÀNDULES ENDOCRINES Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

PRINCIPALS GLÀNDULES ENDOCRINES GLÀNDULA HORMONA/ES HIPÒFISI Hormona de creixement. Prolactina. Hormona fol·licle estimulant TIROIDES................................. PARATIROIDES Tiroxina PANCREES Insulina Controlen el nivell de Glucagó glucosa en sang GLÀNDULES SUPRARRENALS Adrenalina...Prepara el cos per a situacions d’alerta OVARIS Estrògens Desenvolupament Progesterona caràcters sexuals TESTICLES Testosterona.. Desenvolupament caràcters sexuals Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

FISIOLOGIA Recorda que la secreció hormonal esta controlada pel SNC l' Hipotàlem Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

L’APARELL LOCOMOTOR Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

L’ESQUELET FORMAT PER: OSSOS CARTÍLAGS ARTICULACIONS Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

FUNCIONS DE L’ESQUELET DONAR FORMA I SUPORT AL COS PROTEGIR ÒRGANS TOUS SERVIR D’ANCORATGE ALS MÚSCULS PERMETRE EL MOVIMENT RESERVA DE MINERALS PER L’ORGANISME PRODUCCIÓ DE CÈL·LULES SANGUÍNIES A LA MEDUL·LA ÒSSIA Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

TIPUS D’OSSOS PLANS (PARIETAL) LLARGS (FÈMUR) CURTS ( VÈRTEBRES) Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

OSSOS DEL CAP Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

OSSOS DEL TRONC Els ossos del tronc s' agrupen a la columna vertebral i a la caixa toràcica. La columna vertebral està formada per vèrtebres. La caixa toràcica protegeix el cor, els pulmons,l' estòmac i el fetge. Els ossos més importants de la caixa toràcica són : les costellelles' l'estèrnum, les clavícules i els homòplats. Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

COLUMNA VERTEBAL Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

CAIXA TORÀCICA Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

OSSOS DE LES EXTREMITATS Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

LA PELVIS Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

PRINCIPALS OSSOS DE L’ESQUELET Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

LES ARTICULACIONS Són zones de contacte entre ossos Permeten la mobilitat de l’esquelet Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

ELS CARTÍLAGS Estan formats per un tipus de teixit diferent al teixit ossi Permet que certes zones de l’esquelet siguin elàstiques Són presents a l’orella, punta del nas, punta de l’estèrnum, porció articular d’alguns ossos i a l’esquelet fetal Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

ELS MÚSCULS Qualsevol moviment del cos és possible gràcies al músculs. Els músculs reben les ordres per contreure’s o relaxar-se del Sistema Nerviós a través dels nervis, als quals estan units. Gairebé la meitat del pes del cos és de musculatura. FUNCIÓ DELS MÚSCULS Permetre el moviment Protegir els òrgans, els ossos i les articulacions. Escalfar l’organisme Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

DEFINICIÓ Els músculs són òrgans formats per feixos de fibres musculars que ens permeten fer tot tipus de moviments. Segons l’estructura de les fibres musculars, podem distingir entre: 1. Músculs Esquelètics o Estriats 2. Músculs Llisos Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

1. MÚSCULS ESQUELÈTICS O ESTRIATS Formats per fibres d’aspecte estriat i de color vermell Integren la musculatura de l’aparell locomotor S’uneixen als ossos a través dels tendons La contracció i relaxació d’aquests músculs mou els ossos i produeix el moviment. Són de contracció voluntària i el seu moviment és ràpid. Exemple: El bíceps Excepció: El Cor, és un múscul estriat però no es controla voluntàriament. Múscul Cardíac Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

2. MÚSCULS LLISOS Formats per fibres d’aspecte llis i de color blanc. Es troben a les parets de molts òrgans interns, com l’estómac, l’úter, els budells o els vasos sanguinis. Són de contracció involuntària i es mouen lentament. Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

FUNCIONAMENT DE L’APARELL LOCOMOTOR Quan les fibres es contrauen, el múscul s’escurça i es produeix el moviment de l’os. Quan les fibres es relaxen, el múscul s’allarga i l’os recupera la posició inicial. Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich

Activitats: Col·legi Santa Dorotea Anna Viladrich