Commemoració dels 20 anys de la LLei General de Sanitat Marina Geli i Fàbrega

Model sanitari català Orígens

Història del model La sanitat catalana respon a una realitat singular fruit de la convergència de diferents fets històrics: El dinamisme del conjunt de la societat civil i el món local, a principis del segle XX. L’arribada de l’autogovern (1977, Generalitat provisional), que posarà les bases de l’anomenat “model sanitari català”. El paper clau dels municipis en la reconstrucció democràtica. La promulgació de la Llei General de Sanitat (1986). El consens entorn de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC)

Elements claus en la definició del model català Transferència de l’Insalud a Catalunya (1981) Ley General de Sanidad (1986) Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (1990)

Transferència de l’Insalud a Catalunya (1981) 2001 2001 1987 1990 1990 2001 1981 2001 2001 2001 2001 1987 2001 2001 2001 1984 1994

Llei General de Sanitat (LGS) Desenvolupament de l’article 43 de la Constitució de 1978, on es reconeix el dret a la protecció de la salut, encomanant als poders públics, organitzar i tutelar la salut pública a través de mesures preventives i de prestació dels serveis necessaris. Creació del Sistema Nacional de Salut (SNS): definició drets i deures Característiques del model: Caràcter públic, universal i gratuït del sistema Finançament a través d’impostos Definició de drets i deures dels ciutadans i els poders públics Desenvolupament d’un nou model d’atenció primària Descentralització de la política sanitària

Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) Recull els principis definits a la Ley General de Sanidad: finançament públic, universalitat, sistema integrat, equitat,... Separació de la funció de finançament i compra de serveis de la provisió. Diversitat de proveïdors i fórmules de gestió. Mercat mixt de competència planificada i regulada. Descentralització de serveis Desconcentració de la organització: regions sanitàries i sectors sanitaris. Participació comunitària

Nou model sanitari català Bases

Elements bàsics Reptes demogràfics: evolució del cens de població La sostenibilitat del sistema?? Aprovació del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya

Reptes demogràfics: evolució del cens de població * Escenari mitjà-alt de les projeccions de població adaptades pel Centre d’Estudis Demogràfics per al Mapa sanitari, sociosanitari i de salut pública.

Nou Estatut d’Autonomia de Catalunya Defineix el model de societat que volem = una societat orientada, essencialment, a garantir el benestar de les persones. Títol I. Drets, deures i principis rectors Un pacte social Valors col·lectius El nou Estatut Drets individuals

Nou Estatut d’Autonomia de Catalunya Drets en l’àmbit de la salut (art. 23) Accés en qualitat d’igualtat i gratuïtat als serveis sanitaris de responsabilitat pública Respecte a les preferències en l’elecció de metge o metgessa i centre sanitari Ésser informat sobre: els serveis, els tractaments i els seus riscos, la pròpia història clínica, Dret a viure amb dignitat (art. 20) Viure amb dignitat el procés de llur mort. Expressar voluntats anticipades en relació a intervencions i tractaments mèdics Sanitat, salut pública, ordenació farmacèutica i productes farmacèutics (art.162) Definició de competències compartides  garantia

Actuacions del Departament de Salut Què hem fet?

Més despesa en Salut 1. Increment de l’aportació de l’Estat (634 M d’€ d’aportació directa de l’Estat i 877 M d’€ de recursos addicionals disponibles) i del pressupost del Departament de Salut (en un 42%). El pressupost de l’any 2006 és de 7,9 M d’€, un  del 42% respecte el 2003, que representa un 26,8% dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. El Govern està treballant per assolir els nivells europeus de despesa per càpita en pocs anys (1.658 € per càpita l’any 2011). En aquesta legislatura hem passat dels 860€ del 2003 als 1.119€ per càpita del 2006, la qual cosa significa un increment del 30,1%.

Gestionat amb rigor 2. Importants esforços per gestionar amb rigor el pressupost i no generar dèficit: l’evolució de la despesa desplaçada i la contenció de la despesa farmacèutica Des del 2003 la despesa ajornada (o desplaçada) no solament no ha crescut, sinó que ha disminuït. L’any 2004 ja va disminuir en més d’un 11%. Enguany s’acumula una reducció de la despesa desplaçada superior al 20% Malgrat l’increment de demanda i població, s’ha reduït notablement el creixement de la despesa farmacèutica gràcies da diferents mesures aplicades per a l’ús racional dels medicaments.

Una Xarxa Sanitària renovada 3. Augment de l’esforç inversor i distribució territorial de les inversions: 3.800 M d’€ en més 850 actuacions fins l’any 2012 a tot el territori. INVERSIONS: horitzó 2012 Nous centres actualment en execució*: 163 nous centres de salut (i consultoris locals) 16 nous hospitals 9 nous centres de salut mental 11 nous centres sociosanitaris Actuacions de RAM en execució: 118 actuacions en centres de salut (i consultoris locals) 199 actuacions a hospitals 5 actuacions a centres de salut mental 2 actuacions a centres sociosanitaris El Pla d’inversions en infrastructures sanitàries “horitzó 2012” inclou: 589 reformes i ampliacions 290 obres noves Subvencions consultoris locals: Mentre durant el període 1999-2003 es van atorgar 269 subvencions per un valor total de 1’9 M€. Durant aquesta legislatura hem multiplicat per 4 les subvencions per a la reforma i construcció de nous consultoris locals (10 milions d’euros) “en execució”: com a mínim dins de l’any 2006 l’actuació es trobarà en fase de projecte. Inclou obres iniciades durant la legislatura anterior.

Llistes d’espera més breus 4. Llistes d’espera: reducció de gairebé un 22,68% del temps d’espera per a ser operat. Temps mitjà de resolució Al llarg d’aquests tres anys s’ha  temps d’espera un 22,68% i nombre de  pacients en espera 12,83%, a través de  de l’activitat 10,83% tot i que s’ha experimentat un  de la població d’un 2,6%.

Diagnòstic més ràpid 5. Circuit de Diagnòstic ràpid de càncer: 30 dies des de la sospita fins al tractament En funció del tipus de càncer i del pacient des del moment de la sospita el pacient s’ha de sotmetre a un seguit de proves i especialistes. Des de la sospita fins el tractament, amb l’aplicació d’aquest nou circuit, el pas per totes aquestes fases, proves i professionals es redueix a 30 dies.

Més professionals i amb millors condicions laborals 6. Els millors increments de salaris i de les retribucions per guàrdies en els darrers 30 anys que situen les condicions laborals dels professionals sanitaris catalans al capdavant de totes les CCAA Importants increments retributius (més de 680 milions d’euros) Increments dels preus hora/guàrdia de fins el 76%: les guàrdies localitzables han passat a pagar-se de 13-15 €/hora als 23-26 €/hora Increment de plantilles: de fins un 18% de metges i altres titulacions superiors i de fins un 12% en el cas de la infermeria i altres titulacions de grau mig Importants increments, sobretot de les retribucions variables, tant per metges (de fins el 23%) com per infermeria (de fins el 128%) per l’equiparació de condicions dels professionals Estabilització de plantilles: amb reducció de la interinitat mitjançant la convocatòria de places. Procés d’integració del personal de contingent i zona per completar la reforma de l’atenció primària

Creació de centres de recerca 7. Lideratge inversor en recerca en l’àmbit de les Ciències de la Salut Nous centres i instituts de recerca Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) Institut de Recerca Biomèdica (IRB)/Institut de Recerca de les Metàstasis Tumorals (METLAB) Centre de Recerca en Epidiomiologia Ambiental (CREAL) Institut de Biotecnologia de Catalunya (IBEC) Fundació Jordi Gol i Gurina Institut Català de Ciències Cardiovasculars Centre d’Investigació de Salut Internacional (CISI) Institut de Recerca en Medicina Predictiva i Personalitzada (IRMPP) Unitat d’Investigació Translacional de Recerca en Càncer (UITC) Institut Català en Neurociències (ICICN) Programa de foment de la innovació en hospitals (2006: 200.000 €) Treball en xarxa a través de nodes amb el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) i Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC). Negociacions dels centres d’investigació biomèdica en xarxa (CIBER). Carrera professional de l’investigador

Creació de centres de recerca 7. Lideratge inversor en recerca en l’àmbit de les Ciències de la Salut H Hospital de Tortosa Verge de la Cinta Hospital Sant Joan de Reus Hospital de Tarragona Joan XXIII Hospital Clínic i Provincial/ H. St Joan de Déu Hospital de Bellvitge Prínceps d’Espanya Hospital de Girona Dr. Josep Trueta Consorci Sanitari Parc Taulí Hospital de Badalona Germans Trias i Pujol Hospitals Vall d’Hebron Hospital de la Santa Creu i Sant Pau U U de Lleida U Rovira i Virgili U de Girona U Autònoma de Barcelona BIOCAMPUS U de Barcelona PARC CIENTÍFIC DE BCN PRBB Hospital de Lleida Arnau de Vilanova IMAS/IMIM U Pompeu Fabra U Politècnica de Catalunya Medicina Biomedicina Agroalimentació PARC AGROALIMENTARI DE LLEIDA TECNOPARC – Parc Tecnològic del Camp IRTA – Centre de Tecnologia de la Carn (Monells) PARC de SALUT

Les TIC al servei dels professionals i els usuaris 8. Les noves tecnologies al servei dels professionals i els usuaris: la recepta electrònica i la història clínica compartida Principals actuacions: El projecte de recepta electrònica: Experiència pilot als ABS de Salt, La Bisbal, Tortosa Est, Tortosa Oest i Ulldecona que atenen al voltant de 100.000 usuaris i on estan implicats 200 metges i 40 farmàcies. La història clínica compartida: el Departament de Salut ha començat la modernització dels processos assistencials amb la posada en funcionament del projecte de la història clínica electrònica, i l'inici de 40 proves pilot de telemedicina, amb l'objectiu d'apropar els serveis d'atenció primària als ciutadans aprofitant les oportunitats que ofereixen les tecnologies de la informació i garantint la confidencialitat. D'altra banda, 541 dels centres d'atenció primària ja disposen de banda ampla, mentre que a finals de 2003 només en tenien 9.

Transport Sanitari 9. Millorar del servei de transport sanitari Creixement del nombre de vehicles de transport sanitari en un 31% L’increment del pressupost dedicat a transport sanitari en un 113,2%

Rehabilitació 10. Millora del servei de rehabilitació El pressupost dedicat a rehabilitació ha  un 56,6% i l’activitat contractada de rehabilitació un 30,4% des del 2004

Priorització de la Salut Pública 11. La prevenció, la promoció i la protecció de la salut un dels eixos principals de les intervencions. Principals actuacions: Constitució i desplegament reglamentari de l’Agència de Protecció de la Salut (APS) embrió de la futura Agència de la Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) Elaboració i desplegament del Programa Salut i Escola Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable Programa de vigilància, prevenció i control de les infeccions de transmissió sexual (ITS) Prevenció i control del tabaquisme: control i seguiment del compliment de la nova llei, creació d’unitats de deshabituació i inspecció d’establiments. Vigilància i seguretat alimentària Augment del pressupost destinat a la salut pública que reflecteix un  anual mitjà del 28,7% (2004-2006)

Compartir Govern amb els Municipis 12. Compartir govern amb els ajuntaments: Governs Territorials de Salut CIUTADÀ Finalitats de la Descentralització: lligam entre els actors principals del model Equitat Sostenibilitat Atendre els reptes demogràfics Participació efectiva dels territoris i de la societat civil organitzada Transparència Subisidiarietat Substituïbilitat i continuïtat assistencial Promoció de la salut, prevenció i educació sanitària Transversalitat Millora de l’eficiència MODEL TERRITORI PROFESSIONAL

sector oest (Sabadell) V a l d ’ A r a n Consorcis sanitaris existents A L T P I R N E U - G O D C B Pactes de salut signats (29) a l è s O c i d e n t B r o x L b g C y S u à R p v P ’ E G f N J A A l t a R i b a g o r ç a G a r i g u e s A l t E m p o d à B x M V è O n A l t U r g e l l Bages - Solsonès Lleida P l a Barcelonès Nord- Maresme d ’ U r g e l l o i a N A T E R S D L ' B U r g e l l Maresme Baix Vallès (Mollet) Baix Montseny A l t C a m p R i b e r a B a i x Altebrat Baix Llobregat Nord Vallès Oriental (sector central) d ’ E b r e P e n e d è s B a i x T e r r a C a m p T a r r a g o n è s Garraf A l t a Vallès occidental sector est (Terrassa) Baix Penedès Baix Llobregat Litoral Vallès occidental sector oest (Sabadell) B a i x E b r e Alt Camp – Conca Barberà Baix Llobregat L’Hospitalet – el Prat Baix Llobregat Centre - Fonsanta M o n t s i à Alt Penedès

Commemoració dels 20 anys de la LLei General de Sanitat Marina Geli i Fàbrega