L’EDAT MODERNA Període que comprèn des de la caiguda de Constantinoble (1453) fins a la Revolució Francesa (1789).

Context històric i literari Societat i economia: burgesia dinàmica i emprenedora, descobriments geogràfics. Llengua: primeres gramàtiques de les llengües europees. Religió: Contrareforma. Cultura:avenços científics i grans invents. Política: monarquies absolutes. Context literari Al llarg d’aquests tres segles, es produeixen tres grans moviments artístics i literaris. Renaixement (segle XVI) Barroc (segle XVII) Neoclassicisme (segle XVIII)

Context literari L’home del Renaixement (segle XVI) es converteix en el centre del món i concep la vida com una etapa de la qual s’ha de gaudir abans que arribi la mort perquè la vida és breu i per això, cal aprofitar el moment (carpe diem). Seguint els models clàssics, la literatura busca l’equilibri i l’harmonia en l’expressió de la bellesa, presenta la natura com un entorn idíl·lic(locus amoenus).

Context literari 2.- L’home del Barroc (segle XVII) veu la vida de manera pessimista i es veu a si mateix abocat a la mort. Destaquen el recarregament lèxic i sintàctic de la llengua i l’ús de la sàtira. Els temes que tracta la literatura són la fugacitat de la vida, la vanitat, el poder dels diners, etc.

Context literari 3.- El Neoclassicisme (segle XVIII)és presidit per la Il·lustració, moviment intel·lectual que valora la raó i l’esperit científic. Es potencia la investigació, recolzada per una sèrie d’institucions com ara la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, la Universitat de Cervera… Aquestes idees es reflecteixen, en l’àmbit artístic i literari, en el Neoclassicisme, que torna a recuperar els models clàssics, i planteja l’art i la literatura amb una finalitat didàctica.

El Renaixement europeu Pierre de Ronsard(1524-1585) Poeta francès que segueix el model dels poetes italians Dante i Petrarca: tracta els mateixos temes ( natura, fugacitat de la vida i de l’amor...)i conrea el sonet com a forma estròfica. Michel de Montaigne (1533-1592) Humanista francès amb una gran cultura i un gran coneixement dels clàssics, entén el saber com un mitjà per conèixer la condició humana i per comprendre el món. Inicia un nou gènere literari: l’assaig, conjunt de reflexions sobre política, art, filosofia, pedagogia...

El Barroc europeu WILLIAM SHAKESPEARE (1564-1616) És considerat un clàssic de la literatura universal. Actor , empresari i autor d’una extensa obra dramàtica que inclou tragèdies, comèdies i drames històrics. També va compondre poemes, especialment sonets. En les tragèdies analitza les passions humanes: La gelosia (Otel·lo), el dubte (Hamlet), l’ambició (Macbeth), l’amor (Romeu i Julieta)...

Tragèdies de W. Shakespeare Titus Andrònic 1592 Romeu i Julieta 1595 Juli Cèsar 1599 Hamlet 1601 Otel·lo 1604 El rei Lear 1605 Macbeth 1606 Antoni i Cleopatra 1606 Timó d’Atenes 1608 Coriolà 1608

El Neoclassicisme europeu El teatre neoclàssic es regeix per la norma de les tres unitats: Unitat d’acció : ha de tractar un sol tema. Unitat de lloc: ha de desenvolupar-se en un sol espai. Unitat de temps: l’acció no pot durar més d’un dia. Carlo Goldoni (1707-1793) Considerat el creador de la comèdia italiana. Seguint les normes del teatre neoclàssic, crea obres realistes, amb sentit de l’humor i defineix molt bé els caràcters femenins. L’hostalera és la seva obra més famosa.

Context històric de l’Edat Moderna a Catalunya Els PPCC entren en una situació de debilitat que es posa de manifest en la pèrdua de poder polític i econòmic. Aquesta situació tindrà conseqüències importants: Políticament, Catalunya anirà perdent posicions , i Castella imposarà progressivament el seu poder, procés que culminarà amb la promulgació dels Decrets de Nova Planta (1716) , per part de FelipV, que significaran la pèrdua de les institucions i la prohibició de l’ús del català en tot l’àmbit públic. Econòmicament, la prohibició als catalans de comerciar amb Amèrica, el bandolerisme i l’expulsió dels moriscos(1609) malmeten l’economia catalana.

Context històric de l’Edat Moderna a Catalunya Culturalment, el desplaçament de la cort al centre de la Península té conseqüències perquè en aquell moment la literatura culta en català es produïa a la cort . Els escriptors catalans canvien de llengua, s’enlluernen pel prestigi de la literatura castellana, que viu els segles d’or i la producció i qualitat de la literatura culta en català pateix un gran retrocés tant qualitatiu com quantitatiu. Lingüísticament, les llengües recullen les normes d’escriptura i creen les primeres gramàtiques. El català, però, trigarà un parell de segles a codificar la llengua escrita, a causa de la situació de declivi que viu.

El Renaixement a Catalunya (segle XVI) La paraula Renaixement significa ressorgiment, en aquest cas, de la cultura grecollatina que, després de la caiguda de l’imperi romà, havia quedat oblidada. El Renaixement és un moviment que es caracteritza perquè l’home es converteix en el centre del món. Literàriament, es produeixen dues novetats. D’una banda, una renovació poètica amb la introducció del sonet, d’origen italià, i d’una altra, el conreu d’un nou tipus de prosa, l’assaig de contingut didàctic.

El Renaixement a Catalunya (gèneres literaris) Prosa humanística Representada pel diàleg, gènere en què es tractaven temes de diferents àrees del saber. .Cristòfor Despuig, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Teatre El realisme, la sàtira i el to popular són els trets característics del teatre d’aquesta època. El centre de l’activitat teatral és a la cort valenciana de Germana de Foix. Joan Ferrandis d’Heredia, la vesita

El Renaixement a Catalunya (gèneres) Característiques de la poesia: D’una banda, es manté la influència de la tradició medieval i d’Ausiàs Marc; d’altra banda, entren els nous corrents de la poesia renaixentista. Els poetes imiten formes de la literatura popular i són bilingües. Pere Serafí, Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana. Joan Timoneda, Flor de enamorados.

El Barroc a Catalunya (Segle XVII) Es caracteritza per una actitud de desengany i de frustració de la societat i que es manifesta literàriament en els temes següents: El pas del temps, la brevetat de la vida i la proximitat de la mort. L’obsessió de l’home per decidir sobre la seva vida. La caricatura tràgica i burlesca de l’existència. El pessimisme polític. Cal distingir dos estils: Culteranisme: es crea un món de bellesa absoluta exagerant les tècniques renaixentistes: metàfores, neologismes, hipèrbatons, ús de personatges mitològics… Conceptisme: s’arriba a la caricatura de la realitat fent servir paradoxes, contrastos, equívocs, jocs de paraules, comparacions, paròdies de la mitologia...

El Barroc a Catalunya (gèneres literaris) El teatre La producció és escassa i segueix els models de la dramatúrgia castellana Francesc Fontanella, Lo desengany. La poesia Segueix els models dels grans poetes castellans del Barroc.El lèxic i la sintaxi presenten molts castellanismes. S’escriu en català i castellà. Utilitzen també estructures mètriques italianes com el sonet. Francesc Vicent Garcia Francesc Fontanella

La poesia barroca a Catalunya Francesc Vicent Garcia (Tortosa ,1579-1582-Vallfogona de Riucorb,1623). La seva obra no la van imprimir fins al 1703, amb el títol de L’harmonia del Parnàs. Va conrear totes les estrofes poètiques dels escriptors castellans del segle XVII: sonets, dècimes... Els temes que tracta en les seves composicions són els típics del Barroc: el pas del temps, el desengany, la mort, la soledat...

FRANCESC VICENT GARCIA Té dos tipus de composicions poètiques: d’una banda, les que pertanyen a l’estil culterà emprat en les poesies de tema amorós, on mostra una lírica depurada i artificiosa;i, d’una altra, a l’estil conceptista, que va donar lloc a una poesia burlesca i, fins i tot, obscena, que li va servir per reflectir el desengany de la seva època i que el va fer molt popular. És conegut amb el nom de rector de Vallfogona per aquest tipus de poesia.

POETES DEL BARROC CATALÀ Francesc Fontanella (1622?-1685) va escriure poesies de tema amorós i religiós, però també , obres dramàtiques de tema pastoril. Lo desengany és considerada la peça teatral més important d’aquest segle.

La Il·lustració. El Neoclassicisme (segle XVIII) El segle XVIII es coneix amb el nom de “segle de les llums” perquè l’home es rebel·la contra tot el que li és imposat i només admet el que li arriba per mitjà de la raó. Com a conseqüència sorgeix un grup de pensadors – els il·lustrats- amb esperit científic que potencien la investigació , sobretot en història i en lingüística. Des del punt de vista literari podem distingir el moviment estètic del Neoclassicisme.

El Neoclassicisme El Neoclassicisme busca els models en la literatura clàssica grega i llatina. Les seves característiques són la correcció i l’harmonia en els elements de l’obra literària. A Catalunya, la situació política i cultural no és gens favorable. La prohibició de l’ús públic de la llengua catalana fa que les classes cultes s’expressin en castellà, i que el català quedi reduït a l’àmbit privat i de les classes populars. El gènere que aconsegueix les millors obres és el teatre, i l’escriptor més representatiu és Joan Ramis.

JOAN RAMIS I RAMIS Joan Ramis i Ramis va néixer a Maó l’any 1746 i va morir a la mateixa ciutat el 1819.Va estudiar a la Universitat de Mallorca i a la d’Avinyó, on va entrar en contacte amb el Neoclassicisme francès. En aquesta època Menorca estava sota domini anglès, la qual cosa, va afavorir a l’illa el coneixement i la traducció d’autors dels segles XVII i XVIII (Molière, Goldoni, Shakespeare…) La seva obra més important és Lucrècia, una tragèdia ambientada a Roma i en la qual a més de plantejar un drama conjugal, es defensa la llibertat i es rebutja la tirania.

La literatura popular des de l’Edat Mitjana fins al segle XVIII Paral·lelament a la literatura culta, al llarg de l’Edat Mitjana i durant tots els segles de l’Edat Moderna es desenvolupa una literatura popular creada pel poble. Característiques: És tradicional: es desenvolupa al marge dels moviments cultes. És oral. És anònima. És canviable: cada intèrpret hi afegeix canvis depenent de l’auditori...

Gèneres de la literatura popular La poesia popular Són composicions poètiques que tenen una gran varietat de gèneres: els goigs, les nadales, els romanços, les corrandes, les cançons de pandero...

La poesia popular Els goigs eren unes composicions religioses que lloaven Jesucrist, la Mare de Déu o els sants. Les nadales eren unes composicions inspirades en els esdeveniments de Nadal. Els romanços eren poemes narratius que acostumaven a explicar una situació dramàtica i podien tractar del bandolerisme, l’amor, fets històrics... Les corrandes eren cançons breus que podien tenir diversos temes: cants d’amor, d’enyorança, de treball, de bressol... Les cançons de pandero eren cançons que es cantaven en festes, com casaments, batejos...

Gèneres de la literatura popular La narrativa popular Les rondalles,les llegendes i les tradicions són els gèneres més importants de la narrativa popular.

La narrativa popular Les rondalles eren narracions breus escrites en prosa sobre fets imaginaris i fantàstics. Les llegendes eren narracions que es presentaven com a històriques però que tenien força elements imaginatius. Les tradicions eren narracions que explicaven l’origen d’uns determinats elements, com plantes, accidents geogràfics, noms de lloc, costums...Les explicacions tenien un contingut fantàstic.

Gèneres de la literatura popular El teatre religiós i profà ja el trobem a l’Edat Mitjana i algunes manifestacions han perdurat fins als nostres dies, com ara la Passió, els Pastorets...

Gèneres de la literatura popular El teatre religiós: els misteris Segons la seva temàtica, els misteris els podríem classificar en cinc cicles: el cicle de Pasqua, el de Nadal, el de l’Assumpció de Maria, l’hagiogràfic i el bíblic. El teatre profà: l’entremès L’entremès era una composició breu, en un sol acte, de caràcter còmic i d’ambientació popular.