UD. 6. ORGANITZACIÓ CEL·LULAR DELS ÉSSERS VIUS

LA TEORIA CEL·LULAR La cèl·lula és la unitat estructural dels éssers vius. Tot ésser viu està format per una o més cèl·lules. La cèl·lula és la unitat fisiològica de l'ésser viu. Du a terme tasques necessàries per estar viva: reproducció, nutrició i resposta a estímuls. Tota cèl·lula procedeix d'una altra cèl·lula preexistent. El material hereditari passa de la cèl·lula mare a les filles.

TOTA CÈL·LULA ESTÀ FORMADA PER: MEMBRANA PLASMÀTICA: estructura externa que delimita la cèl·lula, regula el pas de substàncies i permet la comunicació amb altres cèl·lules CITOPLASMA: espai intern on es donen els processos metabòlics de la cèl·lula. Format per citosol, molècules orgàniques i ribosomes. NUCLI: conté el material hereditari que es transmet de la cèl·lula mare a les cèl·lules filla. Es troba en forma d’ ADN.

TIPUS DE CÈL·LULES PROCARIOTESEUCARIOTES El material genètic es troba dispers en el citoplasma Mida d’1 a 10 µm Complexitat organitzativa petita Només contenen ribosomes Bacteris El material genètic es troba tancat dins el nucli Mida d’10 a 100 µm Complexitat organitzativa gran Contenen altres orgànuls a més de ribosomes Animals, vegetals, fongs, i protoctists

ESTRUCTURA CÈL·LULA PROCARIOTA Càpsula Membrana plasmàtica Citoplasma Ribosomes Plàsmid Pili Flagel Nucleoide- Estructura rígida i forta que dóna forma a la cèl·lula Capa rígida i gruixada que dóna protecció a la cèl·lula Paret cel·lular Conté el material genètic Apèndix que permet el moviment

Origen de la cèl·lula eucariota: Teoria endosimbiòtica 1.Cèl·lula Procariota primitiva 2. La cèl·lula hoste ingereix bacteris aerobis 3. Alguns procariotes també ingereixen bacteris fotosintètics Cèl·lula eucariota vegetal Cèl·lula eucariota animal Aquests bacteris es transformaran en mitocondris Aquests bacteris es transformaran en cloroplasts

Història de la Teoria cel·lular 1.Descriu quina contribució varen fer a la teoria cel·lular les persones representades a la línea del temps 2.Investiga quina va esser la contribució que va fer en Santiago Ramón i Cajal a la teoria cel·lular

Vacúol Cloroplasts Mitocondris Ribosomes Nucli Reticle endoplasmàti c Aparell de Golgi Citoplasma Membrana plasmàtica Centrosoma amb centríols Lisosoma Paret cel·lular Cèl·lula vegetal Cèl·lula animal CÈL·LULA EUCARIOTA Cloroplasts Vacúol

Reticle endoplasmàtic (RE) Conjunt membranes que formen tubs i sacs aplanats que es comuniquen entre ells. RER té lloc la síntesi i transport de proteïnes. Al REL té lloc la síntesi i transport de lípids Aparell de Golgi Conjunt sacs aplanats sense connexió entre ells. Modifica substàncies sintetitzades pel RE i els excreta a l’exterior cel·lular. Ribosomes Orgànuls no membranosos aïllats o adherits al RE rugós o al nucli. Fan la síntesi de proteïnes.

Mitocondris Orgànuls de doble membrana: una externa llisa i una interna amb plecs anomenats crestes. Contenen ribosomes i petites molècules d’ADN. Té lloc la respiració cel·lular Citoesquelet Xarxa de fibres i filaments proteics que constitueixen un esquelet intern que dóna forma a la cèl·lula i permet la mobilitat al seu interior

Centrosoma Regió propera al nucli a partir del qual sorgeixen els filaments del citoesquelet. Allà es formen els microtúbuls (per formar cilis, flagels, hus mitòtic,..) Cilis i flagels Extensió de la membrana abundants i curtes o escasses i llargues, respectivament. Permeten el moviment de les cèl·lules en medis aquosos o dels líquids de l’exterior. Centríols – dues estructures cilíndriques i buides col·locades perpendicularment. Coordinen el moviment de cilis i flagels. Només a cèl·lules animals.

Cloroplasts Orgànuls ovalats i de doble membrana, exclusius de cèl·lules vegetals. Es du a terme la fotosíntesi. Lisosomes Vesícules membranoses de forma esferoidal que contenen enzims per digerir substàncies

Paret cel·lular Coberta rígida que envolta la membrana plasmàtica de cèl·lules vegetals. Dóna forma i rigidesa a la cèl·lula. Vacúols Sàcul amb membrana unitària. Solen esser grosses a les cèl·lules vegetals. Serveixen de magatzem aigua, substàncies de rebuig, …

NUCLI CEL·LULAR Conté la informació genètica en forma d’ADN i té la funció de controlar i regular les funcions de la cèl·lula Solen tenir un únic nucli, a excepció de les polinucleades (a cèl·lules musculars estriades) i de les que no tenen nucli (com els eritròcits humans) Embolcall nuclear Nucleoplasma Nuclèol Amb doble membrana, l’externa conectada amb el reticle endoplasmàtic rugós. Membranes perforades per Porus nuclears, que pemeten l’intercanvi de substàncies entre nucli i citoplasma Medi aquós intern Corpuscle esfèric sense membrana La seva funció és formar ribosomes Pot haver-ne més d’un a la cèl·lula Cromatina Filaments embolicats d’ADN associats a proteïnes denominades histones

Quan els filaments de cromatina es condensen, es fan més gruixats i curts i formen els cromosomes Cada cromosoma eucariota conté una única molècula d’ADN lineal molt llarga. Hi ha tants de filaments de cromatina com cromosomes té la cèl·lula

CICLE CEL·LULAR Són els esdeveniments a través dels quals passa una cèl·lula des de que neix per divisió d’una altra cèl·lula fins que es torna a dividir o morir. El temps que necessita una cèl·lula per dividir-se és variable. A persones adultes hi ha cèl·lules que no es divideixen mai (neurones, cèl·lules musculars). A l’epiteli intestinal necessiten 8 hores per dividir-se. A molts organismes unicel·lulars, el cicle cel·lular constitueix el seu cicle de vida, perquè cada vegada que es produeix divisió de la cèl·lula es genera un organisme nou. Als organismes pluricel·lulars, el cicle cel·lular de cada una de les seves cèl·lules en permet el creixement, i també la reparació dels teixits danyats. Cada cèl·lula només es divideix quan és necessari. Quan tenim que una cèl·lula es divideix sense control ens trobam un tumor.

ETAPES del CICLE CEL·LULAR en cèl·lules eucariotes: INTERFASE DIVISIÓ CEL·LULAR (FASE M) És l’etapa de més durada, a la qual la cèl·lula passa la major part de la seva vida. Va des del final d’una divisió fins a l’inici de la següent. Etapa final, curta, en què la cèl·lula mare dóna lloc a dues cèl·lules filla mitjançant divisió mitòtica. Al final cada cromosoma doble es divideix en dos i les cèl·lules filla reben el mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula mare.

INTERFASE es divideix en tres fases: G1, S, G2 ETAPES del CICLE CEL·LULAR Duplicació o replicació d’ADN Creixement i diferenciació cel·lular La cèl·lula es prepara per a la divisió cel·lular La cèl·lula mare es divideix en dues cèl·lules filles

Quan una cèl·lula s’ha dividit pot: Aquesta cèl·lula pateix una sèrie de transformacions continuar a la interfase i tornar-se a dividir quedar aturada per sempre a la interfase Diferenciació cel·lular – la cèl·lula s’especialitza Exemples serien les cèl·lules dels músculs del cor i les neurones, que no es divideixen i estan tota la seva vida a la interfase A la fase G0, la cèl·lula surt del cicle de manera temporal, i no es divideix, normalment quan les condicions són desfavorables.

Cerca exemples de cèl·lules del cos humà amb nuclis de diferents formes i en diferents posicions i dibuixa-les al teu quadern ACTIVITAT Cerca i observa fotografies que mostrin cèl·lules polinucleades i de cèl·lules sense nucli

Linfocito Célula intestinal Adipocito Glóbulos blancos

Cèl·lules anucleades, mononucleades, binucleades, i polinucleades Protozou ciliat Amphileptus HepatòcitEritròcit Cèl·lula muscular esquelèticaGlóbuls blancs

CROMOSOMES - estructura Cromàtides germanes Centròmer Braços Contenen dues molècules d’ADN idèntiques Lloc per on s’uneixen les cromàtides germanes Part de la cromàtide que va des del centròmer fins a l’extrem

CROMOSOMES - tipus

CROMOSOMES - nombre La majoria de les cèl·lules dels organismes són diploides (2n) TENEN dos jocs de Cromosomes homòlegs, cromosomes idèntics en forma i mida De cada parella d’homòlegs, un prové del pare, i l’altre, de la mare NO tenen cromosomes homòlegs, com les cèl·lules reproductores, i certes espècies d’algues, fongs i microorganismes Cèl·lula diploide (2n) Cèl·lula haploide (n)

CARIOTIP És el conjunt de cromosomes d’una cèl·lula d’un organisme CROMOSOMES SOMÀTICS O AUTOSOMES CROMOSOMES SEXUALS NO determinen el sexe d’un individu SÍ determinen el sexe En mamífers XX en femelles i XY en mascles X i Y Les persones tenim 46 cromosomes (2n = 46) a totes les cèl·lules, excepte als gàmetes, dels quals 44 són autosomes i 2 són cromosomes sexuals El cariotip és carácterístic de cada espècie

LES BANDES DELS CROMOSOMES Per veure els cromosomes és necessari tenyir-los. Bandes transversals clares i bandes obscures que són específiques i constants per a cada cromosoma, la qual cosa permet la seva identificació. La numeració de les bandes segueix una convecció acceptada i comença al centròmer. Cada banda conté segments de cromatina que s’acoloreixen amb intensitat diferent, que contenen molts de gens. Els cromosomes s’identifiquen segons els patrons de bandes i la ubicació del centròmer.

HE Idiograma i cariotip

ACTIVITATS 1. Identifica els autosomes i els cromosomes sexuals

ACTIVITATS CARIOTIP HUMÀ 1.Quants parells d’autosomes hi ha? 2.És un d’un mascle o d’una femella? 3.Classifica els autosomes segons la posició del centròmer

ACTIVITATS

MITOSI – DIVISIÓ CEL·LULAR