Ester Omella Servicio de Bibliotecas. Diputación de Barcelona

Presentación del tema: "Ester Omella Servicio de Bibliotecas. Diputación de Barcelona"— Transcripción de la presentación:

1 Laboratorio biblioteca escolar/biblioteca pública Diputació de Barcelona/Generalitat de Catalunya
Ester Omella Servicio de Bibliotecas. Diputación de Barcelona 23ª Feria Internacional del Libro, Liber 2005 Madrid, 14 de Octubre de 2005

2 Sumario 1- Contexto del Laboratorio 2- Aspectos surgidos (y de debate)
Modelo de bibliotecas Personal Modalidades de colaboración Instrumentos para garantizar la colaboración Papel de los Centros de Recursos Pedagógicos 3- Conclusiones del Laboratorio 4- …y a continuación?

3 1 Antecedentes y Contexto
La Generalitat de Catalunya (Departament d’Educació) crea el programa de bibliotecas escolares "puntedu”, un espacio de conocimiento y aprendizaje que quiere consolidar e impulsar el funcionamento de la biblioteca como instrumento básico de aprendizaje en el desarrollo de todas las áreas y para fomentar el hábito lector. Más información: < La Diputación de Barcelona, que lidera la Red municipal de Bibliotecas Públicas en la provincia de Barcelona valora la oportunidad, con el nuevo programa, de mejorar el funcionamiento de la Biblioteca pública i de colaborar en el desarrollo de la biblioteca escolar, buscando fórmulas de cooperación Por ello, propone a la Administración Autonómica, una acción de estudio y análisis de posibilidades de cooperación -Gencat- Educació: davant dèficit BE, crea un programa que permeti en 5 anys la creació de BE escoles any 2005/06, amb suport tècnic i de personal Por otra parte, la Diputació de Barcelona que lidera la Xarxa de biblioteques Municipals de la Província de Barcelona, veu l’oportunitat de millorar el funcionament de la biblioteca pública i d’ajudar al desplegament de la BE, buscant formulas de cooperació -Pensa, proposa i coordina -La Diba es posa en contacte amb educació/Cultura de la Generalitat proposant una acció d’estudi i anàlisi de futur El Laboratorio, con participación de profesionales de los diferentes ámbitos, analizó modelos de relación entre las bibliotecas escolares y la biblioteca pública, presentó buenas prácticas y propuestas de actuación, y retos, siempre teniendo en cuenta la posible aportación de las bibliotecas públicas para facilitar el desarrollo de la bibliotecas escolares. Tema que més desenvolupa- possibilitats de col·laboració en el desenvolupament de serveis i d’activitats

4 1 Antecedentes y Contexto
Se crea el Laboratorio (2005) con participación de profesionales de los diferentes ámbitos. Directora del Laboratorio: Montse Bundó Nin (Centre de Recursos Pedagògics d’Osona) El Laboratorio aborda los siguientes aspectos: Modelo y funciones de la biblioteca escolar, dentro del proyecto educativo de centro Marco de colaboración entre la biblioteca pública y la biblioteca escolar Pautas para avanzar conjuntamente hacía una sociedad lectora y capacitada en el uso de la información El tema que más se desarrolla son la posibilidades de colaboración en el desarrollo de servicios y de actividades -Gencat- Educació: davant dèficit BE, crea un programa que permeti en 5 anys la creació de BE escoles any 2005/06, amb suport tècnic i de personal Por otra parte, la Diputació de Barcelona que lidera la Xarxa de biblioteques Municipals de la Província de Barcelona, veu l’oportunitat de millorar el funcionament de la biblioteca pública i d’ajudar al desplegament de la BE, buscant formulas de cooperació -Pensa, proposa i coordina -La Diba es posa en contacte amb educació/Cultura de la Generalitat proposant una acció d’estudi i anàlisi de futur El Laboratorio, con participación de profesionales de los diferentes ámbitos, analizó modelos de relación entre las bibliotecas escolares y la biblioteca pública, presentó buenas prácticas y propuestas de actuación, y retos, siempre teniendo en cuenta la posible aportación de las bibliotecas públicas para facilitar el desarrollo de la bibliotecas escolares. Tema que més desenvolupa- possibilitats de col·laboració en el desenvolupament de serveis i d’activitats

5 Miembros del Laboratorio

6 MÒNICA BARÓ Facultat de Biblioteconomia i Documentació Universitat de Barcelona NÚRIA VENTURA Serveide Biblioteques Diputació de Barcelona NÚRIA PALAU Àrea d'Educació Diputació de Barcelona JOSEFA SÁNCHEZ IES Joan Miró. Cornellà ROSA CALABUIG, CEIP L'Arjau. Vilanova i la Geltrú Mª DOLORS PORTÚS Servei de Biblioteques Generalitat de Catalunya NURIA DEL CAMPO Biblioteca Manuel de Pedrolo. Sant Pere de Ribes DOLORS BUNDÓ CEIP Cossetània. Vilanova i la Geltrú MONTSE BUNDÓ Centre de Recursos Pedagògics d'Osona ANTÒNIA CAPDEVILA Bibllioteca Pública de Lleida GLÒRIA DURBAN Escola Tècnica Professional del Clot. Barcelona MONTSERRAT GABARRÓ Centre de Recursos Pedagògics de Sant Andreu. Barcelona ESTER OMELLA Servei de Biblioteques Diputació de Barcelona CECÍLIA LLADÓ Biblioteques Escolars Generalitat de Catalunya

7 2 Aspectos tratados Modelo de bibliotecas
Se trata de dos bibliotecas con diferentes funciones que se complementan y necesitan pero la existencia de una no debe sustituir las deficiencias o la inexistencia de la otra. La biblioteca escolar debe dar respuesta al programa del centro y, por tanto, sus usuarios son los alumnos, el profesorado y el conjunto de la comunidad educativa. La biblioteca pública se dirige al conjunto de la población y debe satisfacer las necesidades de información y de cultura de una variedad de público, y de intereses mucho más amplios Partiendo del principio que, ninguna biblioteca puede sustituir a la otra y que la respuesta bibliotecaria debe partir del trabajo en red de cada sistema y de las TICs; algunas realidades concretas (zonas rurales) podrían hacer posible pensar en modelos compartidos. Esta realidad justifica una colaboración entre las dos bibliotecas, para poder compartir y rentabilizar los recursos -Modelo: La BE ha de donar resposta al programa educatiu de centre i, per tant, els seus usuaris són els alumnes, el professorat i el conjunt de la comunitat educativa; mentre que la BP s’adreça al conjunt de la població, i ha de satisfer les necessitats d’informació i de cultura d’una varietat de públic i d’interessos molt més àmplia. Per tant, es tracta de dos tipus de biblioteques que es complementen i es necessiten, però l’existència d’una no substitueix les mancances o la inexistència de l’altra. Aquesta realitat justifica una col·laboració entre les dues, per tal de poder compartir i rendibilitzar els recursos. Posible debate: desarrollo de la BE a partir de la BP/ Bescolares ofreciendo servicio de biblioteca pública Partint del principi que, cap biblioteca pot substituir l’altra i que la resposta bibliotecària ha de partir del treball en xarxa de cada sistema i de les TICs; algunes realitats concretes poden fer possible pensar en models compartits. Tenint en compte les diferents realitat existents en el nostre territori (nuclis urbans petits, àmbits rurals...), s’ha coincidit en pensar que no existeix un model únic per tot el territori català, i que cal pensar com organitzar els serveis bibliotecaris en aquestes zones. (Citar tema del i de Vinyoles)

8 2 Aspectos tratados Personal
El debate sobre el perfil de la persona responsable de la biblioteca escolar fue muy interesante, por la diversidad de procedencia profesional de los participantes. El debate dibujó un doble escenario: En los centros de Primaria: el responsable de biblioteca o bibliotecario debería ser un maestro con formación en Biblioteconomía y soporte de un profesional, responsable del fondo documental (mediateca) del CRP de la zona, para la organización y dinamización de la BE En los centros de Secundaria: el responsable de la biblioteca debería ser una persona capacitada tanto en Biblioteconomía como en Pedagogía. La “información y documentación” debería ser una materia del conocimiento, y el profesional de esta materia formar parte del claustro de profesores -Personal: El debat sobre el perfil de la persona responsable de la biblioteca escolar ha estat molt interessant donada la diversitat existent entre els participants, deguda a la seva procedència professional. Aquest debat ha dibuixat un doble escenari: En els centres de Primària: el responsable de biblioteca o bibliotecari hauria de ser un mestre amb formació en Biblioteconomia i suport d’un professional, responsable del fons documental (mediateca) del CRP de la zona, per a l’organització i dinamització de la BE. En els centres de Secundària: el responsable de la biblioteca hauria de ser una persona capacitada tan en biblioteconomia com en pedagogia. I essent la “informació i la documentació” una matèria del coneixement, caldria que aquest professional formés part del claustre de professors.

9 2 Aspectos tratados Modalidades de colaboración
En la actualidad, a pesar de la coincidencia parcial en sus funciones, las colaboraciones entre las bibliotecas son puntuales, y son fruto más de la buena voluntad del personal que la de un acuerdo preestablecido o la voluntad de apoyo institucional. Creemos que en la medida que esta colaboración se incluya en la planificación por objetivos, y que haya acuerdo institucional, esta puede llegar a ser más permanente y generalizada, con unos objetivos prefijados y definidos, que mejoraran algunos de los servicios que actualmente se ofrecen por parte de los dos servicios bibliotecarios y incidirán positivamente, entre otros, en la existencia y desarrollo de planes de fomento de la lectura, en clave municipal El Plan anual por objetivos debería contemplar: su temporalización, las autorías, la valoración económica y la evaluación La colaboración entre las dos bibliotecas puede comportar el diseño de servicios y de actividades de manera conjunta, en diferentes ámbitos. En las diversas sesiones del Laboratorio se han recogido todas estas posibilidades de colaboración, por tipología de servicios y/o actividades Entre los servicios a desarrollar conjuntamente: desarrollo cooperativo de la colección; programación cooperativa; coordinación de servicios electrónicos y redes telemáticas; cooperación en el desarrollo de instrumentos educativos y de formación de usuarios; visitas de grupos-clase a la biblioteca pública; promoción conjunta de la lectura -Modalidades de colaboración: En l’actualitat, tot i la coincidència parcial en les seves funcions, les col·laboracions són puntuals, i són més fruït de la bona voluntat del personal que la d’un acord preestablert o la voluntat i recolzament institucional. Creiem que en la mesura que aquesta col·laboració s’inclogui en la planificació per objectius, i hi hagi acord institucional, aquesta pot esdevenir més permanent i estesa, amb uns objectius a assolir prefixats i definits, que milloraran alguns dels serveis que actualment es donen per part dels dos serveis bibliotecaris i incidiran positivament, entre d’altres, en l’existència i desenvolupament de plans de foment de la lectura, en clau municipal. La col·laboració entre els dos serveis bibliotecaris (BE i BP) pot comportar el disseny de serveis i d’activitats de manera conjunta, o el suport en diferents àmbits. En les diverses sessions s’han recollit totes aquestes possibilitats de col·laboració, per tipologia de serveis i/o activitats. Serveis: Desenvolupament cooperatiu de la col·lecció; Programació cooperativa; Coordinació dels serveis electrònics i les xarxes telemátiques; Cooperació en el desenvolupament d’eines educatives i de formació d’usuaris; visites de grup-classe a la biblioteca pública; Promoció conjunta de la lectura i el procés d’alfabetització

10 2 Aspectos tratados Instrumentos para garantizar la colaboración
Las Directrices IFLA/Unesco para la Biblioteca Escolar, establecen que un acuerdo por escrito puede facilitar la colaboración entre las dos bibliotecas, y que éste debería incluir, como mínimo, los siguientes aspectos: Medidas para la colaboración Especificación y definición de las áreas de cooperación Especificación de las implicaciones económicas y de cómo compartir costos Calendario para el periodo de cooperación -Instrumentos para garantizar la colaboración: (Abstracción. No existen precedentes) Les Directrius IFLA/UNESCO per a la biblioteca escolar, estableixen que un acord per escrit pot facilitar la col·laboració entre els dos serveis, i que aquest hauria d’incloure els següents punts: Mesures comunes per la cooperació Especificació i definició de les àrees de cooperació Especificació de les implicacions econòmiques i de com compartir costos. Calendari per al període de cooperació Aquest elements s’han d’incloure en un Pla anual, amb l’establiment dels objectius: Organitzar i realitzar programes de formació d’usuaris Dinamitzar Plans de lectura Interacció entre BP i BE en facilitar materials en préstec El Pla anual cal contempli: la temporalització, les autories, la valoració econòmica i l’avaluació. (menció al tema dels plans anuals- experiència formativa i seguiment posterior)

11 2 Aspectos tratados Papel de los Centros de Recursos Pedagógicos
Los CRPs, conjuntamente con la BP, deberían constituir un núcleo de asesoramiento y de soporte para las BE, contemplando conjuntamente los aspectos más especializados tanto en el campo pedagógico como en el de las técnicas documentales Dentro el marco de formación del profesorado, es conveniente contar con la colaboración de los profesionales de BP para una parte de la oferta formativa, como puede ser: en recursos de información local y formas de acceso, fuentes de información especializada, formación de usuarios …, de acuerdo con las necesidades que detecten los CRP Els CRPs, conjuntament amb la BP, haurien de constituir un nucli d’assessorament i de suport per a les BE, contemplant conjuntament els aspectes més especialitzats tan en el camp pedagògic com en el de les tècniques documentals. Dins del marc de formació al professorat, és convenient comptar amb la col·laboració dels professionals de BP per a una part de l’oferta formativa, com pot ser: en recursos d’informació local i formes d’accés, fonts d’informació especialitzada, formació d’usuaris..., d’acord amb les necessitats que detectin els CRP. Exemple CRP Sabadell- Oferta formativa “informació local . Recursos en línia”. CRP Osona: “maletas viajeras” (Montse: dues línies) El curs , com a complement a les maletes viatgeres de poesia, es van oferir uns tallers d'interpretació poètica adreçats a les escoles de primària de Vic ja que es van organitzar conjuntament amb la biblioteca JoanTriadú. El balanç va ser molt positiu i és per això que el proper curs amb la col·laboració de les biblioteques públiques d'Osona, els tallers es van fer extensius a altres municipis de la comarca. Aquest curs, per tercer any consecutiu, s'ofereixen els tallers d'interpretació poètica a tots els municipis que ja hi han participat en les edicions anteriors i també a aquells que s'hi vulguin incorporar de nou. Els tallers d'interpretació poètica ofereixen pautes i recursos per ajudar a fer una bona lectura, recitació, interpretació... de poemes. Les maletes viatgeres de poesia pretenen facilitar el contacte actiu amb el llenguatge poètic i oferir recursos en el procés de producció de poemes.

12 3 Conclusiones del Laboratorio
Necesidad de una Red Documental Educativa Reto: desarrollo de la BE en estructura de red, siguiendo el modelo de otras tipologías de bibliotecas (universitarias, públicas ...) Necesidad de crear unos servicios técnicos centrales que permitan el trabajo en red y ofrezcan servicios para todas las bibliotecas escolares: Parte de la compra del fondo centralizada Recursos para la selección bibliografica Soporte en catalogación de recursos Catalogo único Portal con recursos de información: Es necesario avanzar hacía un portal de biblioteca escolar (elaborado desde las área de cultura y educación), con recursos de información organizados por ámbitos temáticos Bibliotecas escolares organizadas por zonas, coincidiendo con los de CRPs. Soporte de los CRPs para una coordinación territorial. Soporte bibliotecario des de los CPRs Reptes: Desplegament de la BE en estructura de Xarxa, seguint el model d’altres tipologies de biblioteques (universitàries, públiques...) Crear serveis tècnics centrals: que permetin el treball en xarxa i ofereixen serveis per a totes les biblioteques escolars: Part de la compra del fons centralitzada Recursos per a la selecció bibliogràfica Suport en la catalogació de recursos Catàleg únic Portal amb recursos d’informació: Cal que existeixin un portal de biblioteca escolar [Cultura + Ensenyament], amb recursos organitzats d’informació per àmbits temàtics. Biblioteques escolars organitzades per zones, coincidents amb les dels CRPs. Suport dels CRPs per una coordinació territorial. Suport bibliotecari des del CPRs... Cal que el programa de biblioteques escolars “puntedu” es converteixi en Servei permanent que garanteixi la continuïtat de la BE i afavoreixi la seva cooperació amb la BP. Així mateix, s’apunta com a necessari dissenyar indicadors d’avaluació del programa de les biblioteques escolars, per tal de poder avaluar i implementar millores en el seu desenvolupament.

13 3 Conclusiones del Laboratorio
Planes de Lectura Plan de Lectura de Centro estructurado siguiendo tres ejes: Fomento y animación de la lectura: la lectura como ocio, la lectura como placer Capacitación en el uso de la información: la aplicación de estrategias de aprendizaje para capacitar a los alumnos en la utilización de la información para adquirir nuevos conocimientos Formación de usuarios: la capacitación de los alumnos en el uso de la biblioteca tanto de la BE como de la BP Plan de Lectura Municipal basado en la corresponsabilidad de los agentes implicados y con la finalidad de sumar esfuerzos y orientar las actuaciones del Plan en el territorio con criterios comunes y compartidos. Su realización es un claro exponente de la colaboración entre las dos bibliotecas. La implicación del Ayuntamiento, es en buena parte la llave de su éxito Part del treball del Laboratori s’ha centrat en la importància i necessitat de la lectura. De fet en la societat moderna, en l’era de la informació i del coneixement, qui no sigui capaç de comprendre un text escrit es veurà en inferioritat de condicions i possibilitats. D’aquí la importància d’organitzar Plans de foment a la lectura que tenen com objectiu: fer lectors capaços de comprendre, interpretar i gaudir d’un text escrit. S’ha aprofundit en dues modalitats coincidents en el seu objectiu però quelcom diferenciats pel que fa els agents: Pla de Lectura de Centre que cal estructurar-lo segons tres eixos: Foment i animació a la lectura: la lectura com a lleure, la lectura per plaer Capacitació en l’ús de la informació: l’aplicació d’estratègies d’aprenentatge per capacitar als alumnes en la utilització de la informació per adquirir nous coneixements. Formació d’usuaris: la capacitació dels alumnes en l’ús de la biblioteca, tan de la BE com de la BP. Pla de Lectura Municipal basat en la corresponsabilitat dels agents implicats i amb la finalitat de sumar esforços i orientar les actuacions del Pla en el territori amb criteris comuns i compartits. La seva realització és un clar exponent de la col·laboració entre les dues biblioteques. La implicació de l’Ajuntament, és en bona part la clau del seu èxit. (exemple: Vilanova i la Geltrú)

14 3 Conclusiones del Laboratorio
Compromisos de los diferentes niveles de la administración Es necesario establecer dos niveles de compromisos: para el desarrollo de la BE en nuestro país, y para favorecer la colaboración entre ambas bibliotecas, pública y escolar. El Laboratorio desarrolló un documento específico con propuestas concretas de compromisos necesarios, por parte de los diferentes niveles de la administración Para el desarrollo de la BE Para potenciar la colaboración entre BE i BP Conclusiones del Laboratorio accesibles en: Más información de los resultados del Laboratorio: Cal establir dos nivells de compromisos: pel desplegament de la BE en el nostre país, i per tal d’afavorir la col·laboració entre les dues tipologies de biblioteques. Pel desplegament de la BE - Per tal de potenciar la col·laboració entre la BE i la BP Perquè aquesta col·laboració sigui possible i perquè ambdues biblioteques puguin exercir les seves funcions i assolir els seus objectius, és imprescindible que les diferents administracions responsables de les BP i de les BE subscriguin convenis de col·laboració de caràcter local o autonòmic per a seva execució. Pel que fa a l’administració local, l’Ajuntament, a través de les regidories de cultura i ensenyament, han de creure i recolzar aquestes accions de suport entre BP i BE. També l’administració autonòmica o supramunicipal posarà en marxa plans de cooperació per facilitar el desenvolupament de les competències en matèria de BP i BE. Cal un convenciment ple de l’administració local i autonòmica de què el servei de la BE és tan important com el de BP, i que cal donar suport a les dues. Sense això difícilment hi haurà cooperació. Després_ web i segona edició de laboratori