UNITAT 6 PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS. Unitat 6. Processos geològics externs ÍNDEX PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS FENÒMENS DE.

Presentación del tema: "UNITAT 6 PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS. Unitat 6. Processos geològics externs ÍNDEX PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS FENÒMENS DE."— Transcripción de la presentación:

1 UNITAT 6 PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS

2 Unitat 6. Processos geològics externs ÍNDEX PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS FENÒMENS DE VESSANT O INESTABILITATS GRAVITATÒRIES FENÒMENS DE VESSANT O INESTABILITATS GRAVITATÒRIES LES AIGÜES D’AIXARAGALLAMENT LES AIGÜES D’AIXARAGALLAMENT ACCIÓ GEOLÒGICA DELS TORRENTS ACCIÓ GEOLÒGICA DELS TORRENTS ACCIÓ GEOLÒGICA DELS RIUS ACCIÓ GEOLÒGICA DELS RIUS FORMES FLUVIALS FORMES FLUVIALS EVOLUCIÓ I DESEMBOCADURA DELS RIUS EVOLUCIÓ I DESEMBOCADURA DELS RIUS LES GLACERES COM A AGENT GEOLÒGIC LES GLACERES COM A AGENT GEOLÒGIC ACCIÓ GEOLÒGICA DEL VENT ACCIÓ GEOLÒGICA DEL VENT ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES ELS SISTEMES MORFOCLIMÀTICS ELS SISTEMES MORFOCLIMÀTICS ACCIÓ GEOLÒGICA DEL MAR ACCIÓ GEOLÒGICA DEL MAR ENLLAÇOS ENLLAÇOS

3 Unidad 3. La Psicología dinámica PROCESSOS GEOLÒGICS EXTERNS Els processos geològics externs tenen lloc a la superfície terrestre i, per tant, poden ser estudiats i mesurats. L’energia que fa moure l’engranatge dels processos externs és l’energia solar. Influència dels processos externs en el paisatge. Unitat 6. Processos geològics externs clima estructuraagentspaisatge litologia processos interns que generen relleu

4 FENÒMENS DE VESSANT O INESTABILITATS GRAVITATÒRIES DesprenimentLliscamentMoviments de massa És la caiguda de blocs, amb un recorregut com a mínim parcial per l’aire. Es produeix en aquells llocs on el pendent és molt fort i les roques són compactes. Hi ha diversos mecanismes que l’originen: el soscavament lateral, l’erosió o la gelifracció. És el moviment de masses o blocs a través d’una o diverses superfícies de lliscament. Pot ser: Rotacional, quan la superfície és còncava i provoca un moviment giratori de la massa inestable. Translacional, quan el moviment té lloc a favor de superfícies més o menys planes. En un moviment fluïdal, els materials es comporten com un fluid, és a dir, no conserven la seva forma inicial. Això es produeix en materials poc consistents quan tenen un grau d’humitat alt. Segons els tipus de material i el contingut d’aigua, es poden descriure diferents processos: reptació solifluxió corrent de fang Unitat 6. Processos geològics externs

5 LES AIGÜES D’AIXARAGALLAMENT Les aigües que circulen per la superfície terrestre procedents de les precipitacions són l’agent geològic extern més important, tret d’algunes regions. L’acció de l’aigua de pluja varia considerablement segons el tipus de terreny. L’aigua pot causar diferents tipus d’erosió: solcs xaragalls barrancs La intensitat de l’erosió depèn fonamentalment de dos factors: Erosivitat o capacitat erosiva de l’agent. Erosionabilitat o facilitat del terreny per ser erosionat. A partir de la suma de tots dos factors es podrà predir la resposta erosiva d’una regió. Unitat 6. Processos geològics externs

6 Unidad 3. La Psicología dinámica ACCIÓ GEOLÒGICA DELS TORRENTS L’aixaragallament difós circula per cursos cada cop més estables i forma barrancs, que inicien la formació d’una xarxa fluvial fixa. Així neixen els torrents, cursos d’aigua amb llera fixa, de poca longitud i fort pendent. L’acció geològica dels torrents és especialment erosiva, ja que la seva capacitat és gairebé sempre superior a la càrrega que transporten. A més, duen a terme una intensa acció d’erosió lineal sobre el fons de la llera, encaixant-se i originant valls en forma de V. Unitat 6. Processos geològics externs

7 ACCIÓ GEOLÒGICA DELS RIUS Els rius són corrents d’aigua estabilitzats, de circulació més constant que els torrents. L’acció geològica dels rius depèn de l’energia cinètica del curs de l’aigua, que varia al llarg del seu recorregut. Hi ha dos factors que influeixen en l’erosió de la llera d’un riu. Unitat 6. Processos geològics externs CapacitatCàrrega La capacitat d’un corrent és la quantitat de material que pot transportar per un cabal i una velocitat determinats. Com més cabal i més velocitat, més gran serà la capacitat. És la quantitat real de materials que el corrent transporta en un moment determinat. Si la càrrega és inferior a la capacitat, el riu erosionarà, però si la càrrega és superior a la capacitat, abandonarà part dels materials transportats fins a igualar totes dues magnituds.

8 FORMES FLUVIALS CursTraçat Curs alt. El riu es comporta de manera torrencial, amb molta capacitat d’erosió. Curs mitjà i curs baix. Tant en el curs mitjà com en el curs baix, els rius circulen per pendents suaus, a una alçada similar a la del nivell de base. Els sediments procedents del curs alt s’acumulen i el riu utilitza tota la seva energia per transportar i remoure aquests materials. Com a conseqüència, es formen àmplies valls de fons pla, anomenades planes d’inundació. Si transporta materials gruixuts, tendeix a formar cursos anastomòtics, bifurcant-se i unint-se moltes vegades. On els sediments acostumen a ser més fins, el riu circula per un sol canal que descriu corbes, anomenades meandres. Unitat 6. Processos geològics externs

9 EVOLUCIÓ I DESEMBOCADURA DELS RIUS EvolucióDeltes Joventut. Els rius tenen un marcat caràcter torrencial i hi predomina l’erosió vertical. Maduresa. Hi predomina l’erosió lateral, que tendeix a eixamplar la vall. Senilitat. Tota la xarxa fluvial està molt a prop del perfil d’equilibri. Quan un riu desemboca en una massa d’aigua tranquil·la, origina un dipòsit de fang, llim, sorra o grava anomenat delta. El fet que es formin deltes depèn de: Factors oceanogràfics. Les marees i els forts corrents propers a la costa dificulten la formació de deltes. Factors tectònics. Només es desenvoluparan grans deltes si el fons de la conca es pot enfonsar sota el pes dels sediments. Unitat 6. Processos geològics externs

10 LES GLACERES COM A AGENT GEOLÒGIC Les glaceres modifiquen el paisatge i originen una morfologia peculiar, condicionada per la topografia que hi havia a la zona abans de ser envaïda pel gel. Les formes d’erosió glacial més característiques són: És una gran depressió excavada al peu dels cims més alts. Si es tracta de diversos circs, al centre queda un pic, anomenat agulla glacial. Té un perfil transversal típicament en forma de U, amb fons pla i parets verticals fins al nivell en què va ser ocupada pel gel. És una petita vall que desemboca a la vall principal. També té forma de U. Circ glacial Vall glacial Vall penjada Fes un clic sobre els botons per llegir la definició Unitat 6. Processos geològics externs

11 ACCIÓ GEOLÒGICA DEL VENT El vent és l’agent d’erosió menys eficaç de tots, perque no té prou força per excavar grans valls i altres formes importants de relleu. A més, només fa una acció eficaç sobre zones desproveïdes de vegetació i amb materials disgregats. Les formes d’erosió i sedimentació del vent són: RegEl vent produeix la deflació del terreny del qual agafa la càrrega. El sòl perd els components més fins i conserva els fragments rocallosos. Així es forma un reg, un desert de pedres. DunaEls grans de sorra arrencats als deserts de pedres o a les costes sorrenques s’acumulen en altres llocs, i s’originen planes sorrenques i associacions de dunes que originen camps de dunes o ergs. LoessA les zones properes als cercles polars hi ha extenses àrees recobertes de morenes i sediments glacials. Quan les nevades deixen de protegir aquests materials, els vents polars hi realitzen una forta deflació. El loess és el sediment que en resulta. Unitat 6. Processos geològics externs

12 ACCIÓ GEOLÒGICA DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES L’acció geològica de les aigües subterrànies està condicionada per l’existència de roques calcàries o evaporítiques, ja que només poden produir efectes de modelatge del paisatge sobre aquest tipus de roques. Aquests efectes i formes erosives resultants s’anomenen carst. Hi ha diversos tipus de carst, que s’agrupen segons la seva forma: Formes exocàrstiquesFormes endocàrstiques Són formes produïdes per l’erosió (dissolució) en la superfície: rasclers dolines pòlies toves Són tots els conductes de l’interior del carst: avencs coves estalactites i estalagmites travertins o calcàries travertíniques Unitat 6. Processos geològics externs

13 ELS SISTEMES MORFOCLIMÀTICS Sistema morfoclimàtic periglacial Sistema morfoclimàtic tropical àrid Sistema morfoclimàtic intertropical Es produeix a les regions fredes, on el desglaç estival no permet la formació de glaceres. La gelifracció té un paper molt important i origina tarteres. Els fenòmens de vessant afecten només la part superficial del sòl. Quan les superfícies són inclinades, tenen molta importància la solifluxió i la reptació. L’erosió és produïda fonamentalment per precipitacions esporàdiques que provoquen inundacions momentànies. Malgrat el clima, hi ha algunes lleres àmplies amb el fons cobert d’al·luvions. La meteorització química és molt intensa, cosa que produeix sòls molt potents. Els corrents de fang i la reptació són molt actius. Els pendents resultants d’aquests processos són convexos i integren un conjunt d’elevacions. Unitat 6. Processos geològics externs

14 ACCIÓ GEOLÒGICA DEL MAR La línia de la costa es desenvolupa a la intersecció atmosfera-hidrosfera-litosfera. Aquesta situació fa que el medi litoral tingui trets molt característics. Els processos costaners són azonals, és a dir, estan poc influïts pel clima. Les onades són un agent universal que canalitza grans quantitats d’energia cap a la costa. Les formes d’erosió poden ser pròpies de l’ambient costaner, com els penya-segats i les plataformes d’abrasió, o bé heretades, com és el cas dels fiords i les ries. Unitat 6. Processos geològics externs

15 ENLLAÇOS Processos geològics externs Esllavissades Canvis geològics Unitat 6. Processos geològics externs